diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 31-12-05

Bon dia.
D’aquí a unes hores, nosaltres, els que fem el programa, i, segurament, la majoria de vostès brindarem amb cava i ens menjarem els grans de raïm més o menys a compàs de les dotze campanades que ens obriran pas al 2006. Hem pensat que, de manera simbòlica, ho podríem fer ara per a celebrar-ho tots plegats i, com si fos una mena de carta als Reis, acompanyar cada campanada amb un desig.
Estan preparats? Doncs som-hi:
1 Que les institucions de govern no actuïn amb la sardana per sentimentalisme sinó que ho facin amb convenciment de causa.
2 Que els infants i joves que ara la comencen a conèixer se l’estimin per sempre més.
3 Que per la gent més gran que la practica i pels que s’hi incorporen de nou sigui, a més d’un gaudi, un element de referència cívica, cultural i emotiva.
4 Que els joves estudiants de música coneguin la cobla i els seus instruments i que la considerin una possibilitat professional tan digna com qualsevol altra.
5 Que els organitzadors dels concursos de colles escollin llocs cèntrics per a celebrar-los i que aquests siguin, a la vegada, competició i festa.
6 Que les entitats sardanistes tinguin sempre present la qualitat en els actes que organitzen.
7 Que la Unió de Colles Sardanistes i els capdansers facin el possible perquè els nens i nenes coneguin la sardana més enllà dels concursos.
8 Que la televisió i els diaris es facin ressò dels actes sardanistes amb el mateix criteri que utilitzen per a altres tipus de manifestacions, moltes vegades de menys qualitat.
9 Que els músics, els compositors, la cobla i la música de cobla tinguin el reconeixement institucional que els pertoca.
10 Que puguem seguir gaudint de la gran qualitat dels enregistraments promoguts per iniciatives sabadellenques.
11 Que se segueixin editant bons llibres de temàtica sardanista i que la revista SOM, que acaba de publicar el número 250, augmenti la seva difusió.
12 Que la sardana, fidel al seu simbolisme, ens continuï unint i que tots vostès tinguin la felicitat que es mereixen.
Lluís Subirana. Director