dimecres, 15 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 19-01-08

Bon dia.
Fa unes setmanes que ja els vaig manifestar la meva inquietud quan, en la presentació a la Comissió Política Cultural del Parlament de Catalunya dels pressupostos per al 2008 del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el conseller Joan Manuel Tresserras no va fer cap referència al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ni al Moviment Associatiu Cultural Català, però si que va reconèixer que es tractaven d’uns pressupostos centrats en la moderació i la contenció, degut als menors ingressos dels previstos que la Generalitat havia tingut.
Vaig pensar llavors que aquesta moderació i contenció afectaria als més febles, als considerats més secundaris, és a dir, a les entitats dedicades a la cultura tradicional i popular catalana. I, lamentablement, no em vaig equivocar. Dos exemples que afecten directament a entitats de la nostra ciutat. La Federació Sabadell Cultura ha vist dràsticament reduïda la subvenció procedent del Departament de Cultura de la Generalitat destinada a l’organització de Festa i Tradició d’aquest any 2008, a 6.000 euros, quan a la passada edició aquesta subvenció va ser de 10.000 euros. O sigui, una reducció del 40 %.
Per la seva part, Sabadell Sardanista ha rebut una carta signada pel Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, denegant-li la irrisòria subvenció de 1.000 euros anuals que, des de fa anys, rebien en concepte de promoció de la sardana. O sigui, en aquest cas, una reducció del 100%. El motiu de la denegació de la subvenció és simptomàtic: “grau de priorització insuficient”. La pregunta és, doncs, quines coses consideren que són prioritàries i quines no? ¿Tan innecessàries consideren que són aquestes activitats de cultura popular catalana que mereixen retallades pressupostàries del 40 o del 100%? ¿Han actuat així, amb aquestes dràstiques reduccions, en altres camps de l’activitat cultural? Segur que no. ¿Per què? Ells tindran les seves raons, però a mi em sembla que n’hi ha una de raó que ens hauria de preocupar i fer reaccionar: la cultura tradicional i popular catalana no interessa als qui decideixen, o almenys, no la consideren prioritària. Tanta transversalitat i tanta multiculturalitat els està fent perdre les arrels.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director