Esperit de Festa 06-05-06

Bon dia.
Sardanísticament parlant, el passat cap de setmana va ser intens i ens ha deixat alguns exemples que m’agradaria comentar. El primer, totalment satisfactori, fa referència a la trobada commemorativa dels 30 anys de la Jovenívola, celebrada el divendres a l’Urpí. Les 500 persones que hi van assistir en són una bona prova. Una prova, també, de que si s’organitzen actes especials, que surtin de la rutina, la gent respon. Es clar que l’èxit de participació es pot atribuir, també, a que la gran majoria dels assistents, músics i exmúsics, representants d’institucions i entitats, hi estaven convidats. Però estic segur que molts d’ells també hi haguessin assistit pagant els 15 euros que valia el tiquet per la resta de gent. Veure i sentir la gran cobla formada per antics i actuals components, gaudir de l’actuació de la Jovenívola en formació d’orquestra, i, també, sentir les interpretacions de l’Orquestra Castellar, que compta amb 4 músics que havien estat a la Jovenívola, va ser realment emocionant. Parlaments, records, noms a recordar, uns presents i altres absents, en definitiva un èxit de la Jovenívola, de Sabadell Sardanista i del sardanisme en general.
El segon exemple és menys positiu. Per un compromís contractual entre Sabadell Sardanista i la Cobla Sabadell, dissabte al migdia es va fer una ballada a la Plaça Dr. Robert. Com era de preveure, per l’hora i el dia no festiu, l’assistència va ser mínima. I aquesta imatge de una ballada amb molt poca gent és la que no ens convé donar als transeünts que passen pel davant. Al meu entendre era millor pactar una altra data o indemnitzar la cobla.
El tercer i darrer exemple d’aquest llarg cap de setmana sardanista fa referència a dos aplecs: el de diumenge a Sant Sadurní i el de dilluns a Mollet. L’assistència en ambdós aplecs es pot considerar com a bona. I, per a tots aquells que tenen el vici del derrotisme i et diuen “a tot arreu som els mateixos”, els puc assegurar, ja que vaig anar als dos, que, ho dic una vegada més, això no és veritat. Potser un 10% dels assistents sí que va assistir als dos aplecs, però la immensa majoria no. Ah! I no eren els únics aplecs que es feien aquells dies. Per tant, com veuen, n’hi ha per a tots els gustos. I, sortosament, gent per a tot.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director