dimecres, 15 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 01-12-07

Bon dia.
En la presentació a la Comissió Política Cultural del Parlament de Catalunya dels pressupostos per al 2008 del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el conseller Joan Manuel Tresserras no va fer cap referència al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ni al Moviment Associatiu Cultural Català com es manifesta en una nota informativa publicada per l’Ens de Comunicació Associativa que va seguir en directe aquest acte institucional.
El conseller va iniciar la seva intervenció reconeixent que es tractaven d’uns pressupostos centrats en la moderació i la contenció, degut als menors ingressos dels previstos que la Generalitat ha tingut.
A banda de constatar que el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional ha desaparegut com a tal dins del pressupost del Departament trobant-se ara integrat dins del de la Secretaria General de Cultura, un dels aspectes que des de l´ENS destaquen com a més preocupant és la rebaixada pressupostària real que ha suposat per aquest Centre el pressupost pel 2008, ja que només se li augmenta la insignificant quantitat de set mil euros. Això representa en realitat una dràstica disminució dels ingressos destinats a la cultura popular tota vegada que si al pressupost del 2007 se li hagués incrementat l’IPC previst del 3’1 % l’augment hauria d’haver estat d’uns 266.000 euros i no dels ridículs set mil que se li han destinat.
Quan ara fa un any el conseller Tresserras va assumir el càrrec, va fer unes declaracions al diari AVUI en les quals deia que “jugar en el camp multilingüe i multicultural ens fa forts”. A part de que l’expressió “jugar” em sembla poc apropiada ja m’he manifestat sovint sobre aquesta obsessió de la multiculturalitat que els polítics utilitzen a tort i a dret i que és una manera poc valenta d’afrontar la realitat cultural catalana. Perquè, com es pot fer una cultura multilingüe i multicultural devaluant els recursos destinats a la cultura pròpia? ¿Com es pot parlar de potenciar les llengües i les cultures que cohabiten en un mateix territori ni no tenim recursos econòmics ni per potenciar la llengua i la cultura que ens és pròpia i que ha de ser el fonament sobre el qual s’ha de bastir el pretès edifici multilingüe i multicultural que, segons el conseller, ens hauria de fer forts?
Fa un any el conseller Tresserras manifestava la seva intenció d’evitar el discurs cultural defensiu i victimista. Si la reducció de recursos a la cultura no és actuar a la defensiva i de manera victimista ja em diran vostès, doncs, a què juguem.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director