dilluns, 31 d’agost del 2009

Poema de la setmana 36/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell


Pas en fals

El repic de les campanes
ho anunciava als quatre vents:
et casaves...
Tot el poble n’anava ple:
la Roser i el fill del fabricant,
quina parella més maca!
I que feliços que seran!
Perdona que no hagués vingut.
No volia sentir-te mentir.
El sí que vas donar-li
havia de ser per a mi.
Jo sé que no seràs feliç
i que un dia no gaire llunyà
estriparàs el vel de núvia
i arrencaràs a plorar.
Poesia musicada per Carles Santiago i enregistrada al CD del Gru Sant Jordi amb Carles Santiago veu i acordió, i Lluís Alcalà tenora. Editat per Audiovisuals de Sarrià. Ref. 52.139. Contacte Carles Santiago 933774487/606595450

dimarts, 25 d’agost del 2009

Poema de la setmana 35/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Encara que passi el temps

No calen paraules, ja tot és dit
enmig del silenci el bes més ardit.
Amb delit teixim de carícies el cos
amb les mans i les puntes dels dits
i les boques, anhelants, es fonen
per ofegar, amb un sospir, el crit.
Tardor, hivern, primavera o estiu
en tot temps perdura l’amor que ha fet niu.

Poema de la setmana 34/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern núm. 36. Sabadell

Estiu

Assedegat d’amor
cercar l’ombra
de l’arbre amic.
Beure amb deler
de la inesgotable
font dels sentits.
Abraçat a la terra,
amarat de pau,
somniar l’eternitat.

divendres, 21 d’agost del 2009

Poema de la setmana 33/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Nàufrag

A punt del naufragi
vaig ancorar als teus braços.
El mar de la vida
rugia al nostre entorn.
Vents de tramuntana
esvaïen els somnis.
La dolçor dels teus llavis
em protegia de la salabror.
El cor em bategava amb fúria
com onades contra les roques.
Junts en una illa deserta
hi amarràrem el futur.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Poema de la setmana 32/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Estrella fugaç

Si els núvols ho permeten,
ens observen i ens vigilen
cada dia des de dalt.
Dins la seva rutina ancestral,
impassibles a l’intrusisme
dels satèl·lits tafaners
les veiem parpellejar
al seu lloc de privilegi
eternament dissenyat.
Però, en alguna nit màgica,
alguna d’elles es rebel·la
contra l’ordre establert
i es llança refulgent
fent un traç de dalt a baix
com un llampec orfe de tro.
Poema dedicat a Sant Llorenç i a la seva pluja d'estrelles

Poema de la setmana 31/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36 Sabadell
Sensacions
La meva vida és un camí de ronda.
Transito amunt i avall amb insistència.
Paraules de sant i senya articulades
per fets viscuts amb impaciència.
Des de dalt la muralla albiro l’horitzó
on s’hi barregen neguits i temences.
Amb passos d’anada i tornada
treno senders sota les estrelles.
Sé que hi ha un final, un traspàs
o potser un relleu on part de mi
se n’anirà i una altra perdurarà
amb els que he llegat el missatge.
Hauré estat el llampec fugaç
o el tro feixuc que lentament ressona?
Hauré estat el xàfec imprevist
o la fecunda gota que insistent cala?
L’únic segur és que hauré arribat
al final del trajecte.


dimarts, 4 d’agost del 2009

Poema de la setmana 30/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Proper enderroc
Aquella casa on la vida
havia omplert les estances
estava condemnada a mort.
Així ho anunciava el cartell
que clarament sentenciava:
PROPER ENDERROC.
Amb el permís com a ordre
aviat l’excavadora voraç
enderrocaria les parets
on hi restaven ben visibles
les marques dels quadres
i dels retrats familiars.
Una cadira de boga foradada
un llum de peu sense pàmpol
una vella nina esparracada
i claus clavats a les parets
eren penyora i testimoni
d’una gent, d’uns anys passats.
Mesos després sobre les runes
com una Au Fènix s’aixecarà
l’esquelet fantasmagòric
d’un edifici comercial
i ja ningú es recordarà
de la vella casa enderrocada.
Potser només, per primavera,
sentirem xisclar desesperades
les parelles d’orenetes
que feien nius sota el balcó.