Esperit de Festa 25-11-06

Bon dia.
L’amic Ramon Escolà m’ha facilitat un exemplar del dossier publicat amb motiu d’uns debats al territori realitzats entre 2003 i 2005, sobre un projecte de futur del moviment associatiu català, promoguts per la Federació de Cors de Clavé, la Federació d’Ateneus de Catalunya, la Federació Catalana d’Associacions i Clubs de la UNESCO i la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. Un dels acords va ser la creació de l’Ens de Comunicació Associativa per tal de promocionar i difondre les activitats protagonitzades per les federacions associades, entre les quals hi ha, també, la Federació Sardanista de Catalunya. Aquest és un aspecte fonamental ja que l’activitat de moltes entitats és ignorada per la majoria de mitjans de comunicació i molts actes importants no aconsegueixen generar cap tipus de ressò mediàtic.
Val la pena reproduir un fragment de l’escrit de presentació del treball signat per l’historiador Jaume Sobrequés, que coincideix amb algunes reflexions que al respecte he anat fent des d’aquest espai d’opinió. Diu així: “A començament del segle XXI, en un moment molt preocupant de globalització galopant dels costums, de les formes de vida, dels règims alimentaris, de la manera de divertir-se i d’emprar el temps lliure, el moviment associatiu, en la seva rica pluralitat, té més raó de ser que mai. Perquè és molt més atemptatòria a la personalitat col·lectiva de Catalunya aquest corrent despersonalitzador que no ho varen ser totes les lleis del franquisme o la política repressiva que va impulsar. Entre d’altres motius, perquè la globalització es produeix, en l’àmbit de l’Europa occidental, en un entorn democràtic i en un corrent liberal que, l’un i l’altre, fan molt difícil que els governs, si volguessin –que tampoc no volen– puguin fer-hi front, tot defensant la pervivència de les pròpies identitats. Des d’aquest punt de vista el moviment associatiu –i, d’una manera molt especial, el català– té una missió cívica, nacional o, si voleu –a mi no m’espanta la paraula– patriòtica.”
Fins aquí el comentari de Jaume Sobrequés. Finalment, dir que la publicació d’aquests debats demostren que l’associacionisme a Catalunya mira al futur. Penso que la vida política i el món associatiu han de ser complementaris perquè, al meu entendre, són dues maneres de practicar la democràcia a través de fomentar l’exercici de la participació. Malauradament, però, no sempre és així. Segons ens diuen, el debat identitari ara tampoc no toca.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director