Esperit de Festa 17-03-07

Bon dia.
En el número 269, corresponent a aquest mes de març, de la Revista Musical Catalana, Antoni Batista signa un interessant article de lloança del compositor i director Antoni Ros Marbà, amb motiu del seu setanta aniversari. En destaca la seva qualitat humana, la formació rebuda pels més prestigiosos mestres de música del seu temps, la seva tasca pedagògica de la qual n’han estat beneficiaris noms importants com Mas, Brotons, Colomer, Pons, Martínez Izquierdo, Valdivieso, entre altres. També fa referència als seus èxits internacionals dirigint formacions musicals d’arreu del món i alguns dels títols de la seva creació que hi han estat interpretats. Llàstima però que l’article no esmenti enlloc la paraula sardana, tota vegada que és prou conegut que el mestre Ros Marbà també és compositor de sardanes i música per a cobla i que ha dirigit les principals formacions coblístiques del país. A més, el seu amor a la nostra música i a la dansa de la sardana també el demostra presidint la Fundació Universal de la Sardana.
En contrast a aquest, diguem-ne oblit, la mateixa revista publica unes manifestacions de la professora de cant folklòric de la Sibelius Academy de Hèlsinki, Veera Voima on, en una entrevista efectuada per Rut Martínez, expressa que per a ella “La sardana és com la música clàssica” i en preguntar-li la seva opinió sobre la sardana i la cobla diu textualment: “Espectacular. I molt diferent! Un so potentíssim i una manera de fer música molt elaborada, amb uns costums i una posada en escena no gens improvisades. Un àmbit, en definitiva, molt proper a la música culta. I sobre la sardana... una música amb una força molt gran i molt semblant a la música clàssica.”
Com veuen, han de venir de fóra per elogiar una música i una dansa interpretada per un conjunt instrumental únic al món.
Per cert que en aquest mateix número de la Revista Musical Catalana hi ha dues columnes d’opinió imprescindibles de llegir: una a càrrec de Xavier Chavarria sobre la manca de públic jove a les sales de concert i a les representacions operístiques i una altra de Jordi Maluquer sobre la música clàssica i popular i les falses etiquetes que s’utilitzen en un sentit o altre.
Són opinions de persones amb prestigi, que coneixen bé el tema i que cal tenir en compte. Els recomano que els llegeixin.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director