dilluns, 28 de setembre del 2009

Poema de la setmana 40/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36, Sabadell

Partida final
Els reis han fugit amb els cavalls
i les reines amb els alfils.
Els peons han enderrocat les torres
i el tauler s’ha quedat buit
sense blanques ni negres.
Punt final. Escac i mat.

dissabte, 26 de setembre del 2009

Esperit de Festa 26-09-09

L’edició gironina del diari EL PUNT corresponent al passat diumenge 16 d’agost, publicava un interessant article de mitja pàgina amb el títol Perdent referents i signat per Francesc Vaquè, biòleg i empresari. Com que l’article en qüestió tractava determinats aspectes del país, de la cultura catalana i de la sardana amb els quals m’hi vaig sentir molt identificat em vaig posar en contacte amb el seu autor a través de l’adreça electrònica que figurava a la signatura de l’article. Resulta que el senyor Francesc Vaquè és un empresari hoteler que amb la seva família regenta l’Hotel La Torre de Calella de Palafrugell. Casualment jo hi havia anat l’estiu de l’any passat per assistir a un acte sardanista protagonitzat per la Cobla Baix Empordà. Precisament al llibre de l’Aplec de Palamós, celebrat el passat 26 de juliol, hi ha un article d’Amadeu Cuadrado, representant de la Cobla Baix Empordà, explicant que en no disposar d’un local propi, els mesos d’hivern assagen al menjador de l’Hotel La Torre per gentilesa de Francesc Vaquè i la seva esposa Dolors i per això cada estiu organitzen una ballada al jardí de l’hotel en agraïment als seus propietaris. Tornant a l’article, i amb el permís del senyor Vaquè, em permeto reproduir només un fragment coincident en molts del comentaris que he anat fent al respecte els darrers anys aprofitant aquesta salutació Des de la Torre de l’Aigua. Diu així: “Catalunya té unes tradicions riquíssimes i extraordinàriament diverses que molts països voldrien. En tenim tantes, de tradicions, tantes, que ens podem permetre de prescindir d’algunes? Això està passant amb la sardana. No, no ens podem permetre el luxe de perdre cap dels nostres referents, encara que ens agradin poc o molt. En dono la culpa especialment als mitjans de comunicació (El Punt n’és una digníssima excepció). Mai informen de les activitats sardanistes, ni dels concerts, dels concursos ni premis, ni de les estrenes, res de res. Exactament igual com si la sardana no existís. Ens assabentem del nom del múscul que s’ha esguerrat un jugador de futbol i que potser aquest no jugarà el proper dia, però no informen d’esdeveniments cabdals de la dansa i la música del nostre país, ni la incorporen a la programació habitual. Heu vist mai ballar o heu sentit mai tocar sardanes a El cor de la ciutat? que no és el lloc adequat? O heu sentit alguna pregunta sobre sardanes en els concursos de “la nostra” la de la crosta nacionalista? I a les emissores també nostres? (en horaris normals vull dir). Tampoc podem dir que els polítics hi facin gaire. El nostre President, l’heu vist mai ballar una sardana? Que potser no és la seva dansa que ha de promoure i defensar?
Com veuen, un munt de preguntes que el senyor Vaquè es fa i que tenen una resposta prou decebedora: el menyspreu i desinterès cap un dels nostres més populars signes d’identitat: la música i la dansa de la sardana. I acabo aquest comentari amb un altre fragment de l’article molt definidor de la situació. Diu així: “Hi ha fets que donen caràcter a un poble: l’idioma, la gastronomia, l’arquitectura... en fi, la manera de fer. Catalunya, sense la sardana, no serà la mateixa. Els culpables, ja els he anomenat.”
Efectivament, senyor Vaquè, els principals culpables estan ben identificats, però a nosaltres ens cal seguir lluitant per fer-los fracassar del seu objectiu.
Lluís Subirana. Director

dissabte, 19 de setembre del 2009

Poema de la setmana 39/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Pressentiment

Abans que deixessis d’estimar-me
ja ho sabia
pel teu rebuig a les carícies
i per la il·lusió perduda.
Abans que decidissis deixar-me
ja ho sabia
perquè defugies les nostres cites
amb arguments i excuses fictícies.
Abans que tu m’ho diguessis
ja ho sabia
pel tremolor dels teus llavis
i la teva mirada esquiva.
Però el que no sabia
i ara ja sé
és que malgrat que em deixessis
oblidar-te mai podré.


Esperit de Festa 19-09-09

La setmana passada els parlava del prop d’un miler d’activitats sardanistes que entre juliol i agost s’havien celebrat arreu del país. I, com els deia, naturalment que l’equip del programa havia assistit a algunes d’elles prou significatives. Particularment, aprofito aquests mesos d’estiu per assistir a alguna d’aquestes activitats que se celebren en llocs determinats que no formen part dels meus més habituals. I ho faig per tal de tenir una visió el més àmplia possible que, després, em permeti parlar de l’estat de la sardana amb el màxim de coneixement i objectivitat.
Així, el 15 de juliol i el 29 de juliol vaig anar a les audicions del cicle de sardanes a la fresca que organitza amb molta eficiència l’Agrupació Amics de la Sardana de Tiana. En ambdues hi va intervenir la Cobla Marinada. La del dia 15, dedicada a Josep Maria Tarridas, i amb la presència de la seva filla Blanca Tarridas, va ser un èxit total. Calculo que hi podia haver unes 800 persones. La data del 29 ja no era tan propícia però amb tot hi això, l’audició dedicada al nostre compositor Carles Rovira, amb presència de la seva vídua i fills, també va reunir un bon nombre de sardanistes. El dissabte 18 de juliol vaig anar a una de les ballades d’estiu a Calella de Palafrugell on vaig constatar l’interès que desperta la música i dansa de la sardana entre els estrangers i com intenten de puntejar-la des de fora la rotllana. El diumenge 26 de juliol vaig anar a Marata, un petit nucli pertanyent a Les Franqueses on hi actuava la Marina Rossell. Evidentment no es tractava d’un acte sardanista però tenia curiositat per veure la resposta del públic en un entorn totalment diferent dels escenaris habituals d’aquest tipus de concerts. La veritat és que va ser una tarda nit magnífica, a l’aire lliure, amb molta gent i amb una actuació de gran nivell. També feia temps que volia assistir a l’Aplec de Sant Pere de Ribes i complaure així l’amic Joan Ramírez ànima de l’organització. Això va ser possible finalment el divendres 31 de juliol. Tenia curiositat per comprovar quanta gent podia assistir a una aplec la nit d’un divendres. I la veritat és que vaig quedar gratament sorprès per la bona assistència, per l’organització, l’ambient festiu i les actuacions de les cobles Ciutat de Cornellà, Jovenívola de Sabadell i Marinada. Un altre dels actes especials que no em podia perdre era el concert d’homenatge al periodista i escriptor sardanista Eugeni Molero, amb motiu del 25 aniversari de la seva mort i que es va celebrar a Vilanova i la Geltrú, la nit del 6 d’agost. Un emotiu i qualitatiu concert amb la Cobla Marinada i amb l’assistència de la vídua i els fill, un d’ells també músic de cobla i compositor que va dirigir el concert. La plaça de l’Ajuntament, en plena celebració de la Festa Major, es va omplir totalment. El dijous 13 d’agost vaig anar a Cardedeu a sentir la Selvatana, primer tocant sardanes i després el concert de Festa Major. L’actuació de les dues parelles de cantants ballant i cantant la sardana Somni a l’escenari produeix una sensació molt especial i que arrenca l’ovació del públic. Finalment comentar el viatge a Figueres per visitar El Museu de l’Empordà que acull l’exposició titulada “Pep Ventura, abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda.” Aquesta exposició, comissionada per Anna Costals, presenta nous coneixements sobre la trajectòria professional del músic empordanès, el situa en el context de la seva època i reuneix, per primera vegada, partitures autògrafes, instruments d’època i materials sonors inèdits: àries d’òperes per ballar, orquestres de menestrals, sardanes amb cançons revolucionàries, contrapassos carlins entre altres temes musicals de gran interès.
Com els deia, una àmplia visió de l’activitat diversa: ballada, aplec, concert i exposició.
La constatació, una vegada més, de la múltiple i variada oferta cultural i sardanista que tenim la possibilitat de gaudir.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 16 de setembre del 2009

Poema de la setmana 38/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Desmemòria

Assegut al banc dels records
s’havia citat amb la memòria.
L’esperava impacient i il·lusionat
indiferent a l’entorn que l’ignorava.
Passava el temps i ella no arribava.
Fidel a la cita, ell però seguia esperant.
I passaren els dies, els mesos, els anys
mentre la memòria continuava absent.
Fins que un dia tristament es va adonar
que ja no recordava què volia recordar.



dilluns, 14 de setembre del 2009

Esperit de Festa 12-09-09

En aquest primer Esperit de Festa que inicia la seva sisena temporada, els volem agrair una vegada més la seva companyia i el suport que ens manifesten i que ens esperona a seguir oferint cada setmana les notícies i la música que el sardanisme genera constantment, sense oblidar tots aquells referents musicals i històrics que han fet de la sardana la Dansa Nacional de Catalunya.
Segurament molts de vostès han seguit fidels a Ràdio Sabadell, sintonitzant el 94.6 FM i escoltant les emissions monogràfiques que els dissabtes i diumenges de 10 a 11 del matí els hem anat oferint a través del programa SardaEstiu on han pogut gaudir de les interessants seleccions musicals que el magnífic, extens i documentat arxiu musical de Jordi Saura ens permet fer arribar a tots els nostres oients.
En aquest primer programa recuperem l’esquema habitual amb petites variants i amb el propòsit d’introduir, com cada temporada, algun nou espai en funció d’esdeveniments, commemoracions, aniversaris i altres fets que mereixin ser destacats. Amb Jordi Saura, Cristina Colomé, el nou tècnic Guillem Mota, i amb el suport incondicional de la direcció de Ràdio Sabadell, seguirem intentant d’oferir el bo i millor que els nostres coneixements i experiència ens permetin, amb especial atenció a l’activitat de tota la cultura tradicional i popular i, especialment, la que generin les entitats sabadellenques.
Com ja els anem recordant, fora de cobertura també es possible escoltar-nos en directe per Internet o be, a partir del dimarts següent, connectant l’adreça www.radiosabadell.fm/alacarta
escoltant un determinat programa o baixant-lo al seu ordinador.
Properament iniciarem una nova edició de La Sardana de l’Any perquè puguin escollir la seva sardana preferida, entre les prèviament seleccionades per un jurat, de les prop de 200 que s’estrenen cada any. Els demanem la seva activa participació al concurs per tal de donar-li el màxim relleu possible.
Finalment, comentar algunes dades estadístiques referents a l’activitat sardanista d’aquests mesos de juliol i agost. Segons Infosardana s’han celebrat 62 aplecs, 807 ballades, 47 concerts i 11 concursos que fan un total, només en dos mesos, de 927 activitats amb la sardana i la cobla com a protagonistes. Si, com tots sabem, en aquests dos mesos es concentren un gran nombre de festes majors que inclouen ballades de sardanes, algunes possiblement no comunicades a Infosardana, podem fàcilment deduir que la quantitat ronda el miler d’actuacions. Segurament que molts de vostès, igual que hem fet l’equip del programa, ha tingut l’oportunitat d’assistir a diversos indrets del país on s’han celebrat ballades i, bons observadors com són, hauran constatat que hi ha molta gent que sap ballar sardanes però que no són assidus a les ballades o concerts de les seves respectives poblacions. I hauran comprovat com molts estrangers queden embadalits en sentir la música i no tenen cap vergonya d’intentar puntejar-la o a entrar en una rotllana.
Aquest és un fet positiu que cal tenir ben present i que, tots plegats, hem de divulgar. Espero que, en successius comentaris Des de la Torre de l’Aigua els pugui anar donant informacions positives com aquesta.
Gràcies de nou pel seu suport i confiança.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 9 de setembre del 2009

Poema de la setmana 37/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern núm. 36. Sabadell
Dues llunes
La lluna que entrava per la finestra
es reflectia a la lluna de l’armari.
Acoblades es besaven, sense passió,
dins la fredor del mirall i del fred de la nit.
Llunes solitàries enmig de la foscor
presoneres d’un cel d’estrelles apagades.