dijous, 16 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 20-09-08

Bon dia.
El passat cap de setmana, 13 i 14 de setembre, vaig tenir la sort i el privilegi de ser convidat, junt amb la meva esposa, pel Casal Català de Copenhaguen per tal de fer-hi una conferència amb motiu de la celebració dels actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya. També hi va ser convidada la professora de sardanes Rosa Capdevila, que havia impartit per internet un curs de ballar i repartir al sabadellenc Joaquim Torner, resident a Copenhaguen.
El Casal Català de Copenhaguen va ser fundat el 23 d’abril de 1996 i va comptar amb la presència del Molt Honorable Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat de Catalunya. Compta amb una cinquantena d’associats i les seves principals activitats consisteixen en actes culturals, concerts, conferències i actes socials com la celebració de Sant Jordi, Sant Joan, l’Onze de Setembre, la castanyada, el Nadal, entre d’altres.
No disposen de local propi i desenvolupen les seves activitats en llocs apropiats que, normalment, han de llogar per hores. Els seus recursos econòmics són escassos i insuficients i compten amb alguna modesta subvenció de la Generalitat de Catalunya, que han de justificar prèviament i que sempre arriba tard, quan les despeses ja estan fetes. Disposen d’una pàgina web www.casalcatala.dk molt interessant que poden consultar per a una millor informació de qui són i què fan.
L’actual junta, escollida el novembre de 2007, està formada per 8 membres, 5 noies i 3 nois, 7 d’ells nascuts a Catalunya, d’una mitjana d’edat d’uns 30 anys, tots amb un gran interès per difondre la cultura catalana en terres daneses. Un interès i un treball que mereix ser reconegut i agraït, tenint en compte les precàries condicions en que desenvolupen la seva activitat.
Vàrem arribar a Copenhaguen el dissabte 13 al migdia. Sempre guiats i informats pel Joaquim i la Sara, vàrem dedicar la tarda a fer turisme pels llocs més emblemàtics de la ciutat. A la nit, sopar popular danès amb uns quants membres de la junta i amb animada sobretaula sobre diversos aspectes de la realitat cultural, social i política catalana i danesa. A través d’internet escolten la ràdio i llegeixen els diaris digitals. Tots ells estan perfectament informats de tot el que s’esdevé aquí a Catalunya. El diumenge, després d’una meravellosa passejada per un dels parcs de la ciutat, ens dirigírem a la Biblioteca de Frederiksberg per tal d’oferir als assistents, primer la conferència audiovisual La sardana, ahir i avui, un repàs des d’una perspectiva històrica i social del que representa la sardana com a signe d’identitat catalana, que va ser seguida amb gran interès per part de tots els assistents. Després, la Rosa Capdevila, amb l’ajut del monitor Joaquim Torner, va donar de manera didàctica i amena unes lliçons de punteig, de curts i llargs, de canvis de repartiment, de posició de braços i de situació a la rotllana que van ser ben assimilats pels socis i membres de junta que s’hi van apuntar. Tan ben assimilats que, fins i tot, va ser possible fer una mini audició de tres sardanes amb reducció de tirades. Feia goig i emocionava veure aquells joves catalans-danesos o danesos-catalans, agafats de les mans, ballant la música de L’Aplec de Sabadell, de Somni i de La Santa Espina. Els puc assegurar que ho feien amb plena consciència de la importància d’aquell moment. Per que ho puguin rememorar la Rosa els hi va portar una col·lecció de CD’s amb sardanes escollides per ella mateixa, enregistrades amb 4 o 7 tirades, sardanes per ballar i escoltar, sardanes cantades i una selecció de balls per a cobla. També, per gentilesa de Músics per la Cobla, disposen de 6 dels enregistraments que aquesta entitat té dedicats a prestigiosos compositors. Junt amb aquest material també els portàrem algun llibre que podran incloure a la seva biblioteca que es pot consultar a la seva web i que els podrà servir pel curset d’aprendre a ballar sardanes que tenen previst organitzar. Després de la ballada i d’un brindis per la Diada i per Catalunya va ser l’hora emotiva del comiat i el retorn a l’aeroport, sempre acompanyats pel Joaquim i la Sara.
Volem agrair públicament a tots els membres de la junta: la Lorena, la Gemma, el Raül, l’Elisabet, el Toni, la Gitte, la Carolina i el Ramon i, també, als esmentats Joaquim i Sara, la deferència i confiança dipositada en les nostres persones i totes les atencions que ens han dispensat.
De retorn a casa, mentre l’avió sobrevolava Europa, pensàvem amb la paradoxa de que, mentre aquí mateix, a casa nostra, al nostre país, els joves “passen” de la sardana, a milers de quilòmetres, uns altres joves catalans, enmig de les dificultats de la seva adaptació a una nova cultura i a una nova llengua, entre la lluita professional i la creació d’una família, consideren la sardana com un símbol i un referent de catalanitat que els uneix amb Catalunya i amb les seves arrels que no volen perdre mai.
Un exemple i una lliçó que haurien d’aprendre els descreguts i els desarrelats d’aquí. I una gran dosi d’autoestima i confiança pels qui estimem el que ens és propi: la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director