dilluns, 31 de maig de 2010

Esperit de Festa 29-05-10

El passat Sant Jordi, la Diada del Llibre ens va oferir dues noves i interessants aportacions a la bibliografia sardanista: La nacionalització de la sardana de Pere Anguera i L’expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX d’Àngel López.
Pere Anguera, nascut a Reus el 1953 malauradament va morir relativament jove i encara amb molta feina per fer a inicis d’aquest any 2010. Autor d’una extensa i elogiada obra literària va ser catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili. El seu mestratge i compromís cívic li van ser reconeguts amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Reus el 2007. Pel que fa a l’Àngel López, nascut a Tarragona l’any 1960 i llicenciat en Humanitats, té una llarga trajectòria sardanista com a dansaire i periodista realitzant programes de divulgació a la ràdio i col·laboracions a diversos mitjans escrits. Guardonat amb diversos premis també ha estat intèrpret de tible a la cobla La Principal de Tarragona i col·labora amb el Casal Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.
Aquests dos llibres publicats per les editorials Rafael Dalmau i Arola respectivament, aporten abundants referències sobre l’expansió i popularització de la sardana i els possibles motius que ho han fet possible. Pere Anguera, a La nacionalització de la sardana, diu que a la darreria del segle XIX la sardana només estava arrelada a les comarques de l’Empordà i la Selva i que no tenia cap mena de connotació, ni simbòlica, ni identitària i que la seva expansió a primers del segle XX va provocar que en diversos indrets, amants de les tradicions es lamentessin que la seva implantació provoqués la pèrdua d’una part del patrimoni musical català, atès que la voluntat d’hegemonia comportava el retrocés d’altres danses tradicionals. Davant d’això cal preguntar-se ¿Realment va ser per la voluntat hegemònica o política d’uns quants que la sardana es va imposar gairebé per tot el territori català i suposadament en detriment d’altres danses? ¿No hi tenen res a veure els seus valors simbòlics, lúdics i identitaris tan abastament lloats per personalitats de tots els àmbits: musicals, culturals, literaris, polítics, cívics, etc? Jo crec que sí, i molt. Possiblement per això es manté ben viva en ple segle XXI i sense que cap voluntat, ni hegemònica ni política, l’hagi protegit pas massa.
Pel que fa a l’aportació d’Àngel López dir que es tracta d’un magnífic treball que va obtenir el premi Joan Amades en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, l’any 2009.
Consta de dues parts, la primera amb interessants anotacions sobre la sardana i els seus orígens i expansió i la segona amb un estudi rigorós i exhaustiu sobre l’arribada i posterior expansió al Camp de Tarragona. Àngel López diu en el pròleg que per raons pràctiques ha centrat el seu treball d’estudi especialment en els casos de Reus, Tarragona, el Vendrell, Valls i les comarques més properes. La quantitat de referències que hi aporta avalen la qualitat del seu treball i donen una visió prou àmplia i demostrativa de la implantació de la sardana a les comarques tarragonines.
Resumint, dues visions sobre un mateix tema que contextualitzen i actualitzen conceptes i dades que enriqueixen el coneixement que sobre la sardana, el seu passat i el seu present, tenim avui la sort de veure constantment ampliat. Els recomano la seva lectura.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 25 de maig de 2010

Poema de la setmana 21/2010

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Alzheimer

L’Alzheimer ha esborrat
la prodigiosa memòria
on emmagatzemava
paraules molt sentides,
imatges, noms, llocs, dates,
les cares estimades,
músiques, jocs i amors.
Tot s’ha esvaït, difós.
Ara, amb mirada perduda
vol retrobar, inútilment,
els records perduts per sempre.

dissabte, 22 de maig de 2010

Esperit de Festa 22-05-10

Dissabte passat 15 de maig, en un viatge organitzat per Sabadell Sardanista, vàrem ser a Perpinyà per assistir a la final de la 21a edició de la Sardana de l’Any, sota l’organització de la Federació Sardanista de Catalunya i la col·laboració de la Federació Sardanista del Rosselló. L’autocar, amb 35 persones entre membres de junta, acompanyants i col·laboradors, va sortir de Sabadell a les 9 del matí. Vàrem fer una parada a Thuir per dinar i per visitar les famoses caves Byrrh, fundades fa més de cent anys pels germans Violet i on s’elaboren vins aromatitzats amb plantes diverses. L’impressionant edifici, una antiga estació de ferrocarril construïda el segle XIX per Gustave Eiffel, el mateix que va construir la famosa torre parisenca que porta el seu nom, conté en les seves nombroses tines milions de litres de vins dolços aromatitzats, i entre elles la bota de roure més gran del món amb capacitat per a més d’un milió de litres. Després prosseguírem el viatge fins al Palau de Congressos i Exposicions de Perpinyà. Aquest any, i per primera vegada donada la gran demanda d’entrades, unes 1.000, es van tenir de fer dues sessions, a les 3 i a les 6 de la tarda.
A la primera part les cobles Mediterrània i Mil·lenària van interpretar les 10 sardanes finalistes. Cada assistent podia escollir tres títols que, una vegada escrutats el vots, van donar els següents premis: Premi Sardamòbil atorgat en base als vots rebuts per SMS a la sardana Gresca pirata d’en Xavier Piñol. Premi Federació, atorgat pels responsables de les 32 emissores de ràdio que han emès les eliminatòries durant aquest any, a la sardana El palau de la Fosca, de Pitu Chamorro. El segon accèssit, amb 482 vots, va ser per la sardana Prada-Ripoll de René Picamal, i el primer accèssit, amb 501 vots, per Natura, mar i muntanya de Joaquim Soms. Finalment, amb 582 vots, va ser proclama Sardana de l’Any 2009 Cap d’any a Tossa del compositor de Cabrils, Sigfrid Galvany.A la segona part, un extraordinari concert. Les dues cobles, més arpa i percussió, sota la direcció de Jesús Ventura, van interpretar la versió musical que Martínez Comín va fer del poema Canigó, amb l’Esbart Manresà i les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres. Una actuació magistral, tant a nivell musical, narratiu, coral i de dansa que va captivar els espectadors. Una obra de gran nivell que hauria de ser presentada als escenaris del món. Com a cloenda, la interpretació de Sant Martí del Canigó de Pau Casals, i les estrenes en versió per a dues cobles d’El cant dels Pirineus de Galdric Vicenç i Ciutat Reial de René Picamal. Com ja és habitual el concert va ser presentat amb solvència per Rut Martínez i Josep Baiges.
I un apunt en relació a les sardanes guanyadores que, com cada any, poden suscitar comentaris de tots el gustos. La Sardana de l’Any és aquella que després d’aconseguir ser seleccionada per un jurat entre les gairebé 250 sardanes estrenades en el decurs de 2009, ha superat les corresponents eliminatòries, amb un total d’uns 18.000 vots emesos, i ha obtingut el màxim de vots a la gala final. Independent de quines siguin les valoracions tècniques que sobre la mateixa es puguin fer, és evident que és un reflex dels gustos imperants dels habituals seguidors d’aquest certamen més atents a les seves qualitats balladores que concertístiques.
I, per acabar, informar que la propera edició de la Sardana de l’Any serà a Granollers, el 28 de maig de 2011.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 18 de maig de 2010

Poema de la setmana 20/2010

Cursa matinal
De bon matí, corro tot sol
per l’estret i polsós camí
paral·lel al curs sinuós del riu.
La gorra em protegeix del sol
i retén la suor que, per l’esforç,
vol lliscar, abundosa, front avall.
Apareix un gos que em segueix
lladrant i voltant al meu entorn
fins que un xiulet llunyà el crida.
Ressegueixo la taca d’ombra que
projecta una llarga filera d’arbres
abans que el sol els sobrepassi.
La natura és l’únic espectador
de la cursa contra mi mateix.
Sense cap intent de rècord a batre
torno a ser el primer, i l’últim,
a arribar, de nou, al punt de partida.

divendres, 14 de maig de 2010

Esperit de Festa 15-05-10

Un dels darrers llibres que he llegit és l’epistolari entre dos catalans universals: Pau Casals i Josep Trueta. Es tracta de 79 cartes recopilades per l’editor Quim Torra i creuades entre els dos personatges a l’exili entre 1939 i 1973, encara que la majoria estan datades entre 1944 i 1955. Són el testimoni d’una ferma amistat i una prova més de la insubornable catalanitat i reconeixement internacional que, tant Pau Casals amb la música i Josep Trueta amb la medicina, van assolir i que han estat abastament reconeguts. Com no podia ser d’altra manera, també Pau Casals i Josep Trueta van manifestar públicament la seva estimació envers la sardana. I, encara que aquesta qüestió lògicament sigui aliena al contingut de les cartes creuades entre ells, em sembla oportú recordar què opinaven sobre la sardana i la seva implantació cultural i social.
Pau Casals, al Missatge al món sardanista del 1968, manifestava: “ La sardana, passant de l’Empordà a tot Catalunya, ha deixat de ser un element més del nostre folklore per a esdevenir una dansa nacional, consubstancial ja amb la vida del nostre poble. La democràcia que inspira les seves regles on tothom hi és admès, a qualsevol moment. La delicadesa que imposa la seva admissió a l’esquerra de l’home, per a no separar-lo de la parella que té a la mà dreta. El símbol de la seva execució, tothom donant-se les mans, en un pla d’harmonia i d’igualtat. Són normes que expressen els fonaments profunds del nostre caràcter, al qual hauríem de mirar de ser fidels. Musicalment, la sardana constitueix, a més, un dels patrimonis més importants de la nostra cultura.”
Per la seva part, el doctor Trueta, en el seu Missatge de l’any 1970 manifestava: “Hi ha bones raons per a creure que la dansa és, de totes les manifestacions del caràcter dels pobles, la que millor expressa la intimitat de llur natura. La sardana difereix de totes les altres danses peninsulars en el fet que les parelles que inicien la rotllana inviten, amb braços oberts, que altres dansaires se’ls ajuntin sense demanar-los d’on vénen ni qui són. Ni l’edat, ni el sexe, ni la procedència, ni tampoc la classe social, són demanades per a eixamplar l’anella tot ajuntant les mans. La sardana, modesta com és, no serveix per al lluïment personal. És ni menys ni més, la dansa d’un vell poble fronterer que al llarg de la seva història ha anat fent seus tant els qui hi han entrat demanant acolliment, com els qui ho han fet amb l’intent de canviar-lo... Si la parla dels dansaires és, de tan moderada i sòbria, una de les més monosil·làbiques i precises d’Europa, la sardana representa, no solament l’harmonia que neix quan l’individu accepta de grat la col·lectivitat, sinó també l’esperança que els braços no romanguin oberts en va.” Fins aquí aquestes dues valuoses opinions sobre la sardana i la seva significació que em sembla oportú recuperar en uns moments en que la sardana forma part d’un important debat historiogràfic entre la mitificació i la seva expansió nacional. Tornant als dos catalans universals, remarcar que Pau Casals va ser proposat per al Premi Nobel de la Pau els anys 1956 i 1958, i que els intents, per dues vegades, de proposar Josep Trueta pel Nobel de Medicina van ser frustrats per la diplomàcia franquista espanyola. S’havia d’evitar com fos que dos catalans exiliats i contraris al règim establert poguessin assolir aquest reconeixement universal. Com s’ha continuat evitant que noms com Guimerà, Carner, Espriu, Foix i Martí Pol en literatura; Ferran i Clua i Pi Sunyer en medicina, i Xirinacs i Casaldàliga en la seva lluita per la pau, esdevinguessin candidats al Nobel per l’única raó de que, en dictadura o en democràcia, el veritable problema és que el candidat sigui un català.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 12 de maig de 2010

Poema de la setmana 19/2010

Trànsit emocional
Amb el vehicle dels records
arribo a la rotonda dels sentits.
M’atura el semàfor intermitent
que m’avisa dels perills
que puc trobar en entra-hi.
Observo el constant giravoltar
dels sentiments accelerats
que es resisteixen a cedir el pas.
El semàfor m’ordena avançar
i em llenço decidit al repte
d’esquivar sensacions i ànsies.
El cinturó de l’experiència
espero que em protegeixi
d’un possible xoc d’emocions.

dissabte, 8 de maig de 2010

Esperit de Festa 08-05-10

En el decurs dels actes de celebració de L’Escala com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2010, el passat 25 d’abril es van fer públics els Premis Sardana que atorga la Federació Sardanista de Catalunya. La Medalla al Mèrit Sardanista va ser concedida a Antoni Anguela i Dotres, responsable del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, president de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, director de la Revista SOM i creador i coordinador d’Infosardana, el butlletí editat mensualment per la Federació Sardanista de Catalunya per a la difusió de totes les notícies i activitats sardanistes. Els mèrits de l’amic Antoni Anguela són indiscutibles, per això aquesta medalla ja li havia estat concedida en el decurs del Pubillatge de Calella l’any 1996, cosa que, evidentment, ha passat per alt al jurat corresponent. Repeteixo que no es tracta de restar mèrits a l’Antoni Anguela però aquest lapsus no s’havia d’haver produït. Se’l podia homenatjar amb alguna altra distinció creada especialment, per la seva tasca i per ser aquesta l’edició número 50 dels pubillatges. Però no crear un precedent que m’imagino haurà suposat un cert neguit al propi homenatjat.
La Medalla al Mèrit Musical ha estat concedida a Concepció Ramió i Diumenge, per la seva tasca pedagògica sardanista i com a compositora i directora de les cobles Sant Jordi, Bellpuig Cobla i Vila d’Olesa. Jo afegiria a aquesta justificació el treball de recerca i documentació fet per Concepció Ramió a la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear i com a coautora, conjuntament amb Inés Padrosa, del magnífic llibre de la col·lecció MOS La nissaga dels Serra. La Medalla al Mèrit Cívic ha estat pel suplement Sortim dels diaris El Punt i Avui que inclou una secció setmanal dedicada a la difusió i promoció de la sardana dels del punt de vista periodístic i festiu. I la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana s’ha concedit a l’Escola de Mestres Munguet Cortés, de Vilanova del Vallès, per la seva dedicació, des de 1986, a l’ensenyament de sardanes i danses d’esbart a nens i nenes durant l’horari escolar.
També es van atorgar premis a la dedicació, a la continuïtat, a la promoció i difusió i a les iniciatives renovadores. Altres nominacions habituals com a els estudis sardanistes, a la comunicació o al treball discogràfic, el jurat, aquest any no ha considerat que hi hagi cap fet destacable a reconèixer. Em sorprèn aquesta decisió quan el nom de l’Anna Costal, associat a l’exposició i al llibre catàleg Pep Ventura abans del mite i al CD amb sardanes històriques de Pep Ventura, han estat un dels fets sardanistes més destacables dels darrers anys.
Pel que fa al Missatge al món sardanista amb motiu de la 50 edició dels pubillatges se n’han publicat dos. Un que ha estat escrit i llegit per dos artistes escalencs: el cantautor Josep Tero i l’actriu Carme Callol, i un altre especial escrit i llegit per la popular actriu i declarada sardanista Vicky Peña. L’autor de la Lliçó magistral és el veterà i expert sardanista de L’Escala, Josep Vilabrú i com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2011 ha estat designada la població d’Organyà, a la comarca de l’Alt Urgell.
Des d’aquella primera edició a Girona el 1960 fins a L’Escala 2010, 50 Ciutats Pubilles i centenars de premiats. Felicitats a tots i que la quantitat no ens faci perdre qualitat.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 4 de maig de 2010

Poema de la setmana 18/2010

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Comiat

Un gran dolor i unes llàgrimes
única ofrena a la teva mort.
Has emprès el camí
sense retorn possible
i ens deixes el dubte
de si t’hem estimat prou.
És trist però la mort
sempre remou els sentits.
Ara la teva anada
ens fa més viu el camí.
Un gran dolor i unes llàgrimes
eterna ofrena al teu record.
A la memòria de l'amiga Montserrat Camps. 3-5-2010

diumenge, 2 de maig de 2010

Esperit de Festa 01-05-10

Després de més de cinc anys en antena, el passat 15 d’abril es va rodar al plató de Ventdelplà el darrer capítol d’aquesta popular sèrie televisiva que emet la Televisió de Catalunya i que finalitzarà el proper mes de juliol. El màxim responsable de l’equip de guionistes, Josep Maria Benet i Jornet, ha manifestat que l’audiència quedarà contenta i emocionada amb el capítol final on hi haurà un mort i un naixement, tot això emmarcat en els actes de la festa major de Ventdelplà, una vila que com vostès saben és la ficció del poble de Breda. Caldrà estar atents a aquest darrer capítol i comprovar si és veritat això que diuen els responsables televisius de que aquestes sèries de televisió són un reflex de la realitat, inspirades en la societat actual. Perquè el que sí és una realitat inqüestionable és que a Breda, repeteixo la població real del fictici Ventdelplà, durant els actes de la festa major segur que s’hi fan sardanes. Per tant seria totalment lògic que, com a un reflex de la realitat, en la ficció de Ventdelplà les sardanes hi fessin acte de presència encara que hagi calgut esperar cinc anys i al darrer capítol de la sèrie.
Ja no demano que la Teresa, el Julià, el Monràs, la Berta, el Ramiro, la Marcela, el Jaume, la Isona, el Paco, la Nuri i la Raquel, vestida de Mossa d’Esquadra, facin la seva rotllana i es donin les mans en senyal de germanor, perquè això sí que seria autèntica ficció, encara que és probable que algun d’ells en sàpiga de ballar sardanes. N’hi hauria prou en veure i sentir una cobla i un grup de figurants ballant-ne amb motiu de la festa major del poble. Seria un detall cap a una part de l’audiència que s’ho ben mereix i que finalment veuria compensada la seva fidelitat a la sèrie, encara que s’hagués tingut d’esperar fins al darrer capítol. Jo, sincerament, dubto que això es produeixi però, per si de cas, se m’acut de proposar a tots vostès una pregunta: ¿Creuen que hi haurà sardanes de festa major al darrer capítol de Ventdelplà? Poden enviar el seu missatge: Ventdelplà sardanes SÍ o Ventdelplà sardanes NO al nostre correu esperitdefesta@radiosabadell.fm o al número de telèfon mòbil 667865091. Entre tots els missatges de l’opció que resulti guanyadora sortejarem un lot de llibres i CD’S amb la sardana com a protagonista.
Els animo a participar-hi.
Lluís Subirana. Director