Esperit de Festa 21-06-08

Bon dia.
Organitzat per l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona i la Comissió del Centenari de Joaquim Serra, es va celebrar dimarts passat a l’Ateneu Barcelonès, de Barcelona, l’acte de cloenda de l’Any Joaquim Serra. Es tractava, com van matisar els organitzadors, d’un acte formal de cloenda dels actes organitzats amb motiu del centenari però no pas el final del magnífic treball impulsat per Músics per la Cobla consistent en la difusió, promoció i enregistrament de l’obra completa de Joaquim Serra.
A l’acte del passat dimarts hi van intervenir la compositora i directora Concepció Ramió, el coreògraf, director d’esbarts i actual president de l’Agrupament d’Esbarts de Catalunya, Jordi Núñez, i el músic i director tècnic de la Banda de Barcelona, Abili Fort. Els tres van glossar l’obra de Joaquim Serra en les seves vessants de música de cobla, simfònica i de dansa. Les seves intervencions van anar acompanyades de breus il·lustracions musicals de les obres més representatives del mestre Serra.
Concepció Ramió, a partir de les notes de la sardana La primera volada estrenada per Joaquim Serra quan només tenia 14 anys, va anar desgranant la seva evolució compositiva sota la influència del seu pare Josep Serra i de Morera, Toldrà i Garreta, pel que fa a les sardanes, que són la base de la seva creació, i de Debussy i Ravel pel que fa a la seva obra pianística. Ramió va acabar la seva intervenció fent una selecció temàtica de les sardanes de Serra classificant-les en diversos grups: líriques, dramàtiques, èpiques, simfòniques, descriptives, infantils i experimentals.
Per la seva part Jordi Núñez, després de reivindicar l’obra i la persona del mestre, recordant les vicissituds polítiques i la repressió franquista que va haver de suportar, es va referir a la relació de Serra amb l’Esbart Verdaguer i al nou CD editat per l’Agrupament d’Esbarts que conté 14 ballets del mestre Joaquim Serra. Va explicar que quan un esbart demanava al mestre Serra un dels seus ballets aquest no es limitava a facilitar-los una còpia sinó que en feia una nova instrumentació. D’aquesta manera existeixen diverses instrumentacions d’una mateixa dansa. Finalment Jordi Núñez va denunciar el poc reconeixement institucional que té la cobla i es va lamentar que l’Ajuntament de Barcelona hagués estat més diligent a concedir el nom d’una plaça a la cineasta madrilenya Pilar Miró que al mestre Joaquim Serra, que finalment li ha estat concedida després d’un laboriós i llarg procés administratiu.
La producció simfònica i cambrística del mestre Serra va ser glossada per Abili Fort que va fer referència a l’entorn musical barceloní quan els Serra s’instal·laren a Barcelona i va destacar especialment les Impressions camperoles i les Variacions per a piano. Va reivindicar la necessitat d’editar un disc de referència de l’obra orquestral de Joaquim Serra i va denunciar que la seva música, i en general la música de compositors catalans, estigui marginada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya que la inclou només en un concert a l’any per justificar-se.
Finalment, Elisenda Climent, per part de l’editorial Clivis, i Jesús Ventura per Músics per la Cobla, van exposar els respectius treballs editorials que s’estan duent a terme per a la difusió de l’obra de Joaquim Serra, tant amb l’edició de partitures com en enregistraments sonors. Clivis, a més, té en curs l’edició de tota l’obra coral del mestre Serra, inicialment escrita per a veus d’homes i que el mestre Manuel Oltra està transcrivint a 4 veus mixtes. Músics per la Cobla, a més dels 4 CD’s que contenen l’integral de sardanes té previst la propera aparició de 2 CD’s amb obra diversa de Joaquim Serra.
Com a punt final d’aquest interessant acte, el pianista Jordi Masó va estrenar una magnífica interpretació lliure a piano del poema simfònic Puigsoliu demostrant, una vegada més, la gran qualitat de la música de Joaquim Serra.
Per acabar, felicitar a la Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, a la Comissió del Centenari de Joaquim Serra, a Músics per la Cobla i a l’editorial Clivis per aquest magnífic treball que els honora i que demostra, una vegada més, el potencial de la nostra música i la gran qualitat dels nostres compositors.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director