Esperit de Festa 24-11-07

Bon dia.
La dansa és la més antiga de les arts. L’ésser primitiu, quan encara el crit no s’havia fet paraula, ja ballava. Potser només saltava, però el seu gest volia expressar un afecte, un sentiment i, per tant, encara que de manera rudimentària, iniciava l’art de la dansa, la qual, compartida per la col·lectivitat, donava pas a les primeres coreografies. Els seus moviments eren matussers però dins de la comunitat social que festejava la vida, augurava un jorn de bona caça, invocava els esperits o planyia la mort, els passos i els salts creaven un ritme que, a poc a poc, es feia musical, perquè el ritme musical neix del ritme de la dansa. Així, des dels primers temps de la humanitat, la dansa, d’una inicial i espontània manifestació festiva, d’una exteriorització dels sentiment de joia i d’alegria, de culte i d’agraïment, va anar esdevenint una manifestació d’art, un art que calia preservar. La dansa és, també, una manifestació festiva i un valuós distintiu de la nostra cultura popular. Una cultura popular que cal potenciar com un element indispensable per singularitzar un país, posant de manifest els seus trets diferencials, que no són sinònim d’exclusió sinó tot el contrari, d’afirmació. Les nostres danses tradicionals ens singularitzen i enriqueixen la nostra autoestima.
A partir dels anys 70 del segle XX, la recuperació de la democràcia i la revitalització de la festa al carrer va servir per donar un nou impuls a les danses vives, recuperant algun referent del passat i a la creació de nous balls.
Tot aquest procés de recuperació i expansió de la dansa tradicional a nivell de país es va donar, també, a Sabadell, amb la fundació, l’any 1977, de l’Esbart Sabadell Dansaire. L’inici de la celebració del seu 30 aniversari ens permet valorar la seva importància, tant en la vessant artística i pedagògica de recuperació i promoció de les danses tradicionals catalanes, com la seva implicació dins del teixit social i cultural de la ciutat. Un nombrós grup d’homes i dones, amb el seu entusiasme, amb el seu esforç i dedicació i, també, gràcies a la seva vàlua humana, han fet possible que els sabadellencs poguéssim, no només gaudir de les seves actuacions, sinó sentir-nos orgullosos de la seva trajectòria i reconeixement en el món de la cultura tradicional catalana.
Felicitats, doncs, a tota la gent de l’Esbart, als directius i als dansaires, als d’abans i als d’ara, als grans i als petits, i moltes gràcies per tota la feina feta, la que esteu fent i la que, estic segur, seguireu fent.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director