dissabte, 27 d’octubre de 2012

El poema de la setmana

Un adéu intuït

No li calgueren explicacions
en adonar-se, amb profunda tristor,
que ja s’havia apagat del tot el foc
de la seva mirada que fins llavors
havia cremat amb ardor dins d’ell.
Des d’aquell dia, res ha estat igual
i un fred intens l’ha anat penetrant
fins a deixar-li glaçades les il·lusions.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Apunts d'Història. Esperit de Festa 20-10-2012

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Catalanitat una composició de 1911

Aquest mateix any 1911 Bou estrena les sardanes Mirant al mar, Nit d’estiu, Sospirs d’amor, Dianeta, Tossa, flor de mar, basada en un poema del seu amic Manuel Vilà, considerada l’única obra que compon al llarg de la seva vida a partir d’un poema escrit prèviament, i Catalanitat.
El músic i instrumentista de tible de la cobla Jovenívola de Sabadell, Oriol Oller, en un article publicat al butlletí de l’Aplec de Palamós 2012, comenta:
“S’ha dit i escrit molt sobre la senzillesa de les sardanes de Vicenç Bou. Però permeteu-me dir que, sovint, les seves composicions són menys fàcils, menys simples del que semblen. És cert que la senzillesa estructural, rítmica i melòdica fa que algunes de les seves peces siguin interpretades fins i tot a nivell d’escola. Però també és cert que les seves sardanes, si es volen tocar (i ballar) bé, plantegen certes dificultats rítmiques i d’afinació que, si no es tenen en compte, la cosa no rutlla. Bou va ser un dels compositors més populars de la seva època, juntament amb l’avi Xaxu, sobretot per les qualitats de les seves melodies. En aquesta línia, crec que moltes de les composicions de Vicenç Bou atrapen perquè va tenir l’habilitat de crear HIMNES.”
Sobre l’obra sardanista de Vicenç Bou i en particular sobre algunes de les seves sardanes més populars s’ha escrit molt, però sobre la seva vida personal, les seves idees i creences, molt poc. No s’ha escrit, almenys nosaltres no en tenim constància, cap biografia en profunditat sobre el personatge. Només apunts, notes disperses, comentaris, crítiques i elogis, però cap estudi sobre com era, què pensava i quines idees polítiques i socials tenia.
A aquesta sardana del 1911 Bou li posa el títol de Catalanitat. Podem interpretar-ho com una afirmació del seu compromís amb Catalunya? Té alguna relació musical aquesta arrancada airosa dels curts que semblen l’inici d’una marxa triomfal amb els seus sentiments polítics? No podem deixar de banda que Catalunya es trobava immersa en un procés iniciat el 1906 amb la fundació de Solidaritat Catalana que culminaria el 1914 amb la creació de la Mancomunitat Catalana presidida per Prat de la Riba.
Un altre factor a tenir en compte és que Bou amb Els Montgrins actuaven per tot Catalunya i podien polsar el ritme convuls d’una societat diversa però majoritàriament arrelada al país, d’una catalanitat inqüestionable al marge de les idees polítiques de cada u. Una societat que patia l’estrall de la Setmana Tràgica el 1909 però que també gaudia d’una literatura, d’un teatre i d’una música amb referents com Maragall, Guimerà, Morera i tants d’altres.
Per això creiem que Bou no va posar aquest significatiu títol a una de les seves sardanes d’una manera casual o per complaure o a petició d’algú, sinó com una afirmació del seu compromís amb el país, a la seva llengua i cultura, a les seves tradicions, entre elles naturalment la música i la dansa de la sardana, com a mostra inequívoca d’aquesta catalanitat que ell sentia com a pròpia.
Nosaltres així ho volem creure i en uns moments històrics com els que estem vivint també volem refermar la nostra catalanitat escoltant aquesta sardana.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Engrunes d'un temps. Setmana 42

71
Possiblement que un sol vers no et canviarà la vida però un bon poema et pot ajudar a ser més feliç.

72
Potser sí que hi ha amors que no són eterns encara que algun et pugui marcar eternament

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Apunts d'Història. Esperit de Festa. 6-10-2012

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Regalims del cor una composició de 1910

Aquest mateix any 1910, a més de Regalims del cor Bou va estrenar les sardanes La campana de l’ermita, inspirada en el ressó del bategar de la campana de l’ermita de Santa Caterina, Despertar de la pastora, Art i amor, A trenc d’alba i Sense mare, una composició melangiosa i trista inspirada amb motiu de la mort d’un familiar, perquè no sabem segur que es tractés de la seva pròpia mare.
En aquests inicis del segle XX  es posava de manifest entre el sardanisme la diferència d’acceptació de dues línies de composició: l’anomenada “línia culta” basada en un camí d’experimentació que, sense voler deixar ser popular, posava especial èmfasi en la perfecció de la forma i recerca de nous motius i continguts musicals,  que situava a Juli Garreta com el màxim exponent, i l’anomenada “línia populista” representada com la sardana netament popular, una popularitat entesa pel seu grau d’acceptació per part del gran públic, basada essencialment en la melodia i en el ritme característic de la sardana, i que tenia el màxim exponent en les sardanes de Vicenç Bou, encara que també hi podríem afegir a Josep Vicens “Xaxo” i Josep Saderra.
Moltes de les sardanes de Vicenç Bou es caracteritzen per una esclatant puixança melòdica que aconsegueix penetrar i romandre a la memòria auditiva del públic sardanista. Bou, amb una estructura musical molt simple ha estat, sense cap mena de dubte, el compositor de sardanes més popular que ha produït Catalunya. La senzillesa de les seves sardanes, les seves melodies, l’enlairaren al grau màxim de la popularitat. S’ha dit que molts sardanistes han arribat a ser-ho gràcies a les seves sardanes.
Un exemple clar de tot el què diem el tenim en aquesta sardana, Regalims del cor, planera, balladora, tota melodia.