Esperit de Festa 26-01-08

Bon dia.
Vaig assistir a la roda de premsa de presentació dels Cicles de Primavera al Palau de la Música programats per aquest any 2008. Entre ells, la X temporada del Cicle de Cobla, Cor i Dansa. El president de la Fundació Orfeó-Català Palau de la Música Catalana, senyor Fèlix Millet, va dir que aquest cicle, que aquest any té un pressupost de 172.000 €, va augmentant cada any d’espectadors havent assolit l’edició del 2007, un 65% d’ocupació.
Per la seva part, Jaume Comellas, coordinador del cicle, va informar sobre els sis concerts programats, el primer el dissabte 1 de març i el darrer el dissabte 31 de maig, amb la participació de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, en tres ocasions, la cobla La Principal de la Bisbal, la Coral Sant Jordi, l’Escola Coral de l’Orfeó Català i l’Esbart Santa Anna d’Andorra. Va destacar l’estrena de dues obres d’encàrrec, una a un dels compositors amb més prestigi actualment, Joan Guinjoan, i una altra al director de la cobla Sant Jordi, Xavier Pagès.
Després de fer un repàs a la qualitat de les obres programades i als seus autors, Jaume Comellas es va lamentar que, malgrat la seva qualitat, la música per a cobla no tingui encara el reconeixement que es mereix. I, malgrat estar totalment d’acord amb el seu comentari, he de manifestar que difícilment assolirà aquest reconeixement quan es produeixen fets tan lamentables i contradictoris com el que acaba de succeir en el mateix àmbit del Palau de la Música Catalana. Resulta que per commemorar el Centenari de la inauguració del Palau de la Música s’ha editat un luxós llibre, profusament il·lustrat i destinat a donar a conèixer el Palau al món. Però entre les seves més de 200 pàgines no hi apareix cap vegada les paraules cobla i sardana, i entre les seves prop de 200 fotografies no n’hi ha cap que ens mostri una cobla actuant a l’escenari del Palau. Tot i la desena d’edicions del Cicle Cobla, Cor i Dansa i els molts concerts de cobla celebrats al llarg d’aquests cent anys. Naturalment no hi falten fotografies d’intèrprets del flamenc, del cant líric, de la cançó, actuacions de música clàssica, jazz, coral, conjunts i solistes amb els instruments més diversos, però ni una cobla, ni una tenora, ni res de res que indiqui la presència de la nostra música i del nostre conjunt instrumental, únic al món, a l’escenari del que és considerat el temple sagrat de la música catalana. Per una banda reivindiquem la seva qualitat i per una altra ignorem la seva presència. ¿Què està passant? I després diran que els sardanistes sempre ens queixem...
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director