dimarts, 28 d’abril del 2009

Poema de la setmana 17/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Desfer el nus

A més d’esposa i mare
vas treballar de nuadora
i t’has passat la vida
fent i desfent nusos.
Tu mateixa, conscientment,
et vas estretament lligar
a qui vas voler que fos
el fil de la teva vida.
Ara, ja desfet aquest nus,
t’has quedat ben perduda.
Els anys han castigat
les teves fines mans
que àgilment nuaven
i el Parkinson no et deixa
ni enfilar una agulla.
Per això demanes sovint
que et deixin desfer el nus
que et té lligada a la vida.

Esperit de Festa 25-04-09

Avui comencen els actes de proclamació de Mataró com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. Cal recordar que la idea de nomenar una Ciutat Pubilla de la Sardana va sorgir a proposta de l’Obra del Ballet Popular a la I Jornada d’Estudis Sardanistes celebrada a Montserrat l’any 1959 ara fa, doncs, 50 anys. La primera Ciutat Pubilla designada va ser Girona l’any 1960.
Aquest any, els actes del pubillatge, que s’aniran celebrant a partir d’avui, estan organitzats per una comissió formada per l’Ajuntament de Mataró i la Federació d’Entitats Sardanistes i Dansa Tradicional Catalana de Mataró, formada per l’Agrupació Sardanista Santa Anna, l’Associació Cultural “Els Planells”, la Cobla Ciutat de Mataró, la Cobla Costa Daurada, la Cobla Iluro, les Colles Sardanistes “Repuntejant”, l’Entitat Folklòrica Catalana i el Grup Cultural “Pla dels Amats”.
Els actes protocol·laris i més significatius que se celebraran entre avui i demà són: avui dissabte, rebuda de la Flama de la Sardana procedent de Sant Climent de Llobregat, Ciutat Pubilla anterior; recepció oficial a l’Ajuntament; tot seguit al Teatre Monumental l’acte de Proclamació, amb la presentació dels Sardanistes d’Honor, la Proclamació oficial del Pubillatge per les autoritats i la lectura de la Lliçó Magistral a càrrec de Joaquim Dorda i Ventura. A continuació, al mateix teatre, concert a càrrec de Jordi Molina i la Cobla dels Sons Essencials. Un sopar de celebració tancarà aquesta primera jornada. Demà diumenge, hi haurà cercavila, missa a la Basílica de Santa Maria, amb ofrena floral, música instrumental i coral i actuació de les colles sardanistes Repuntejant. Seguidament, a la plaça de Santa Anna, inauguració del Monument a la Sardana obra de l’artista mataroní Iago Vilamanyà i lectura del Missatge al Món Sardanista a càrrec del conegut actor Joan Pera. Després, es farà públic el veredicte dels Premis del Món de la Sardana – la Medalla al Mèrit Sardanista, al Mèrit Musical, al Mèrit Cívic, al Mèrit de la Dansa, i demés guardons. També es farà pública la designació de la Ciutat Pubilla per a l’any 2010.
Pel que fa a la Sardana del Pubillatge, encarregada habitualment a un compositor relacionat amb la població, a Mataró han introduït la novetat de seleccionar aquesta obra a través d’un concurs musical que va guanyar el jove compositor Marc Timon.
Mataró, una ciutat amb una tradició sardanista de més de cent anys, es disposa a viure el seu pubillatge amb tota intensitat, amb una sèrie d’actes que, fins a finals d’agost ja estan programats i que demostren la capacitat organitzativa de les entitats mataronines.
Els desitgem l’èxit que la seva gran il·lusió d’haver fet possible aquest pubillatge es mereix.
Lluís Subirana. Director

Poema de la setmana 16/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern. Sabadell
Dubte
M’enganya el mirall
al reflectir la meva imatge
o sóc jo qui m’enganyo
en veure-m’hi reflectit?

dilluns, 20 d’abril del 2009

Esperit de Festa 18-04-09

Coincidint amb la proposta perquè el Parlament de Catalunya declari la sardana Dansa Nacional de Catalunya, la ciutat de Figueres, actual Capital de la Cultura Catalana, ha incorporat la sardana entre les candidates a l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, que promou enguany en el marc de les seves activitats de divulgació i promoció cultural. Juntament amb la sardana, les candidatures presentades fins ara a aquesta campanya de la Capital de la Cultura Catalana són: la Dansa de la Mort de Verges, els castells, l’Escolania de Montserrat, la Passió de Cervera, la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Passió de Sant Fructuós de Tarragona, la Catalunya Exterior i el Patrimoni literari català. Qualsevol ciutadà, entitat o institució de Catalunya i Andorra que s’hagi assabentat d’aquest tema ha tingut l’oportunitat de fer propostes per alguna d’aquestes opcions per a ser incloses a convertir-se en algun dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. A la web de la Capital de la Cultura Catalana s’hi podia trobar tota la informació per a fer propostes de candidatura, les quals es podien presentar fins el passat 15 d’abril. Posteriorment s’iniciaran les votacions que hauran de determinar la selecció d’aquests 10 tresors. El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos,
els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals. En l’àmbit del patrimoni immaterial de la humanitat, la Unesco té una llista de noranta elements representatius d’arreu del món, entre els quals La Patum de Berga i el misteri d’Elx.
La campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra s’entronca amb les campanyes de divulgació i promoció cultural que l’organització Capital de la Cultura Catalana ha desenvolupat anteriorment, sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya, sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea. Algunes d’aquestes campanyes, posteriorment, han tingut una difusió internacional a través de l’Oficina Internacional de Capitals Culturals.
Cal recordar que Figueres, com a actual capital de la cultura catalana, ja compta entre els seus eixos d’actuació amb la sardana i amb un dels seus figuerencs il·lustres, Pep Ventura, i que en l’acte inaugural va representar una sardana aèria que va tenir una àmplia repercussió mediàtica.
Sigui quin sigui el resultat de l’elecció, el fet que la sardana sigui objecte de propostes a aquest nivell demostra que continua vigent com un element representatiu i actiu de la nostra actualitat política i cultural. I això és, al meu entendre, una bona notícia.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 15 d’abril del 2009

Poema de la setmana 15/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Record d’un dia

Recordaré sempre aquell dia
que el teu cos, càlid i generós
es va acollir als meus braços.
Evocaré cada un dels moments,
totes les sensacions viscudes,
el compàs accelerat del cor.
Sentiré de nou la teva olor,
el tacte suau de la teva pell,
el to emocionat de la teva veu.
I aturaré la roda del temps,
perquè cada bes, cada carícia,
duri, amor meu, eternament.


dilluns, 13 d’abril del 2009

Esperit de Festa 11-04-09

Malgrat els temps de crisi econòmica, segur que molts catalans aprofitaran aquesta Setmana Santa per viatjar i, entre ells, segurament hi haurà molts sardanistes.
I parlant de viatges i sardanes em vull referir precisament a dues informacions que val la pena donar a conèixer per la seva importància i complexitat organitzativa. La primera fa referència als Dansaires del Penedès i ens venia donada per Infosardana. Deia que la colla Dansaires del Penedès feia, entre els dies 1 i l’11 de març, una gira turístico-cultural per Síria i Jordània. Posteriorment he parlat amb Joan Morros, l’ànima d’aquest important grup sardanista vendrellenc. M’ha explicat que aquest viatge va constar d’una visita als principals indrets i monuments d’aquests països de l’Orient Mitjà i també la celebració d’exhibicions sardanistes als llocs més emblemàtics, com la que es va fer a la ciutat perduda de Petra, inclosa en la llista de les set meravelles del món. A Petra s’hi accedeix per un estret i alt congost anomenat Siq que duu a la plaça on hi ha el monument principal de la ciutat, anomenat El Tresor. L’actuació dels Dansaires del Penedès va consistir en fer un galop de fantasia, dins mateix del Siq, i fins a la plaça, on els balladors van formar rotllana davant de la façana del Tresor i van ballar una sardana escrita especialment per a l’ocasió per Jaume Cristau, titulada Del Vendrell a Petra. En dies successius els sardanistes vendrellencs van travessar el desert del Wadi Rum, on hi ha uns extraordinaris arcs naturals de pedra vermella basàltica, davant els quals van fer la ballada per la pau que ja és tradicional en els viatges internacionals que fan. Allí, en mig del desert, van ballar la sardana titulada Dansaires del Penedès per a Pau Casals a l’ONU, del component de la colla Ramon Soriano. També van visitar les ciutats de Jerash i Bosra. Aquesta darrera és coneguda pel gran teatre, del qual destaca la imponent escalinata i l’impactant decorat de fons, un marc idoni per a ballar-hi una altra sardana que, en aquesta ocasió va ser Escalenca, de Pere Mercader. A Palmira, una altra ciutat de l’antiguitat, mundialment coneguda, hi van ballar la sardana de Jaume Cristau que porta per títol precisament A Palmira.
Amb aquest viatge els components dels Dansaires del Penedès han fet turisme i també, amb la sardana, han fet país.
Com també farà país la Núria Feliu que precisament avui dissabte, 11 d’abril, a la Sala Pau Casals, del Centre Català de Rosario, a l’Argentina, interpretarà els poemes de les sardanes més populars del llibre-cd editat, que està presentant per tot Catalunya i que ja prepara la cinquena edició amb més de 8.000 exemplars venuts. Els catalans argentins, o argentins catalans, podran sentir recitades per la Núria les lletres de sardanes com L’Empordà, La Sardana de les Monges, Maria de les trenes, A la plaça hi ha sardanes, El saltiró de la cardina, És la Moreneta, Llevantina, Sota el mas ventós, Per tu ploro, Cançó d’amor i de guerra, La Puntaire i, naturalment, La Santa Espina.
El recital es complementarà amb la interpretació de tangos a càrrec del pianista Martín Leopoldo Díaz. Núria Feliu recitarà, traduïts per primera vegada al català, la lletra de tangos tan reconeguts i de llarga tradició com Prohibido prohibir, Con las alas del alma, Uno, Volver, Nostalgias, Alfonsina y el mar, i El día que me quieras.
També està en tràmit l’actuació de Núria Feliu el proper mes de juliol a Mèxic recitant les sardanes més populars.
Com poden comprovar, amb la sardana de protagonista també es pot viatjar, fer turisme i fer país.
Lluís Subirana. Director

dijous, 9 d’abril del 2009

Poema de la setmana 14/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Sense paraules

No ens cal dir res més,
quan tot ja està dit,
el bes és més ardit.
Amb tot delit teixim
de carícies el cos
amb les mans i els dits.
Les boques, anhelants,
es fonen, ofegant
amb un sospir, el crit.
En tardor o hivern,
primavera o estiu,
l’amor hi ha fet niu.



dilluns, 6 d’abril del 2009

Esperit de Festa 04-04-09

Molts caps de setmana em caldria tenir el do de la ubiqüitat per poder ser als diferents llocs que l’activitat cultural i sardanista genera i que mereixen el meu interès. En no disposar, doncs, d’aquesta impossible virtut de poder ser a diferents llocs a la vegada, em toca decidir. Un decisió que, moltes vegades, ve condicionada per compromisos anteriors. Per exemple vaig iniciar el passat cap de setmana, culturalment parlant, assistint el dissabte matí a l’assemblea de socis de l’Esbart Sabadell Dansaire, primer de caràcter ordinària i, tot seguit, extraordinària per tal d’elegir la junta pels propers 4 anys i que, en no haver-se presentat cap candidatura alternativa, continuarà presidida per Josep Egea, amb el propòsit de que aquest nou mandat serveixi ja de traspàs de poders a la nova generació que ja forma part de la junta i que ha demostrat, amb la bona marxa de l’entitat, tant a nivell social i cultural com econòmic, que està suficientment preparada. Lamentablement els socis això d’anar a les assemblees ho tenen molt abandonat i és una llàstima ja que és una manera de donar suport a la junta i agrair-los el seu treball que, com en el cas de l’Esbart Sabadell Dansaire, és digne d’elogi i felicitació.
Dissabte a la tarda vaig ser al Palau de la Música Catalana en el tercer concert del Cicle de Cobla, Cor i Dansa, amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons. Un programa musical d’obres de compositors de gran nivell: Honorat Vilamayà, Manel Blancafort, Enric Morera, Josep Marimón, Manuel Oltra i Joaquim Serra, magníficament interpretades. També es va estrenar una obra de Salvador Brotons per a mezzosoprano i cobla. Tot i la seva qualitat, una filigrana musical pel lluïment dels instruments de la cobla i per a la veu d’Anna Alàs, moltes de les frases de la mezzo eren tapades per la sonoritat de la cobla i no arribaven al públic per ser convenientment enteses. Aquest és un tema que s’ha comentat moltes vegades i que sorprèn que l’experiència en la direcció coblística de Salvador Brotons no ho tingués més en compte.
I, arribat el diumenge, com deia al principi, em va tocar decidir. M’hauria agradat anar a l’Aplec del Masnou, acceptant la invitació de la presidenta de l’entitat Carme Pruñonosa, però no va poder ser, com tampoc em va ser possible assistir a la ballada de tarda a la Plaça Marcet amb la Contemporània i el seu acte solidari amb Mans Unides. El motiu és que ja m’havia compromès feia setmanes per assistir a la Diada del Soci de l’Agrupació Sardanista de Malgrat de Mar, acceptant la invitació de la junta presidida per Montserrat Clapés. Va ser una jornada molt ben organitzada, amb missa, ofrena floral al Monument a la Sardana, ballada d’una sardana a l’entorn del monument, dinar de germanor i, a la tarda, recital de Núria Feliu, amb les sardanes més populars. Tot un èxit. Com èxit de públic va tenir també, segons m’he pogut informar, l’Aplec de Masnou i èxit solidari a la ballada de Sabadell, malgrat que el temps no acompanyés a cap d’aquests actes comentats.
De retorn a casa pensava que si bé jo no havia pogut estar a tot arreu, tots els actes s’havien celebrat amb l’èxit que mereixen els seus organitzadors. I això és realment el més positiu de tot.
Lluís Subirana. Director

dijous, 2 d’abril del 2009

Poema de la setmana 13/2009

Del llibre Sense treva
Biblioteca Quadern, Sabadell
Il·lustracions de Nati Ayala
Tot caminant...
Caminava, solitari,
pel llarg camí.
A cada fita, una marca,
a cada marca, un record.
Caminava, solitari,
pensant en tu.
Cada record, una marca,
cada marca, una fita,
cada fita, més lluny de tu.
Quedaven, enrera,
fragments d’una vida
espargits pel camí.