Esperit de Festa 04-10-08

Bon dia.

Si el 2007 commemoràvem el centenari de l’estrena de La Santa Espina ara s’acompleixen cent anys de l’estrena d’una altra obra emblemàtica del nostre repertori coral i sardanista. Es tracta de L’Empordà una obra que a més d’una sardana cantada és, també, un símbol musical com ho són Els segadors, La Santa Espina, El cant de la senyera, La sardana de la pàtria, El Virolai o El cant dels ocells, entre altres partitures que han esdevingut un referent de catalanitat al llarg dels anys, sigui quin sigui el règim polític que ens ha tocat viure. La llegenda singular dels amors de la sirena i el pastor és, també, un cant a la nostra terra, a la muntanya i al mar que configuren un encant especial a una de les comarques emblemàtiques del nostre país, l’Empordà, considerada, a més, com el bressol de la sardana.
La composició d’aquesta obra té una història molt peculiar. En una carta datada a Sitges el 25 d’abril de 1908, Enric Morera li deia a Joan Maragall que la coral Amics Tintorers, de Barcelona, havia de fer una actuació a Figueres i que li havien demanat d’estrenar una sardana seva, però amb la condició de que la lletra havia de ser del gran poeta Joan Maragall. Sense defugir la petició, Maragall li va respondre que les seves anteriors experiències havien estat al revés, o sigui que s’havia limitat a posar lletra a unes músiques ja fetes, com en el cas de Per tu ploro de Pep Ventura i Records de ma terra de Josep Serra i que, en aquesta ocasió, no sabria determinar la durada i el ritme que calia donar a la poesia per ser, posteriorment, musicada. Morera li va respondre també per carta que no es preocupés, que fes la lletra i ell ja es preocuparia de fer la música a la mida i característiques del poema.
I així es va gestar aquesta emblemàtica i popular sardana que va estrenar el 6 de setembre de 1908 a Figueres l’agrupació coral Amics Tintorers per homenatjar els seus amics de la Societat Coral Erato, els quals van considerar que la millor ofrena que els podien fer era la de cantar una sardana original dedicada a l’Empordà. L’actuació de la coral barcelonina a Figueres va ser un èxit. Van cantar la sardana al local social de la Societat Coral Erato i a la plaça de l’Ajuntament, on tothom va quedar encantat d’aquesta nova sardana. Aquesta expressió de «Salut, noble Empordà, salut, palau del vent, portem el cor content i una cançó» ha esdevingut un vertader himne de la comarca empordanesa. El cert és que els orfeons de Catalunya la van incorporar immediatament al seu repertori. Com a exemple, deixar constància que l’Orfeó de Sabadell ja la va interpretar per primera vegada en un concert celebrat a Rubí el 29 de juny de 1909. Pel que fa a la versió instrumental, segons dades facilitades per Antoni Torrent, de Fonovilassar78, l’enregistrament més antic de que disposen en versió de cobla data de 1913 a càrrec de la cobla Antiga Pep de Figueres. També els consta una versió en bon estat de la cobla Els Montgrins datada el 1914 i una de la Principal de la Bisbal de 1918. Posteriorment, i fins els nostres dies, L’Empordà ha estat enregistrada i interpretada pels més prestigiosos orfeons i cantants solistes del país cosa que demostra la seva qualitat i la vigència de la seva lletra.
En commemoració doncs d’aquest centenari, gaudeixin d’aquesta versió que tot seguit els oferim i que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director