Esperit de Festa 15-04-06

Bon dia.
És Setmana Santa i dins del calendari de les nostres festes més tradicionals hi trobem el Dilluns de Pasqua. Una diada en que diverses poblacions catalanes celebren el seu tradicional aplec, dit de Pasqua o d’ermita, lloc on en molts indrets va començar a desenvolupar-se l’antiga població. A la nostra ciutat també en celebrem d’aplecs d’ermita, a Togores, a la Salut, a Sant Nicolau, encara que en altres dates. Els sardanistes més veterans recordaran, també, aquells aplecs a l’ermita de Sant Feliuet, situada entre Sant Quirze i Rubí, al qual s’acostumava a anar-hi caminant.
Els aplecs d’ermita tenen un encant especial i ens evoquen imatges i sensacions viscudes que els temps actuals no ens poden fer oblidar. Sentir les velles campanes de l’ermita escampant el seu so pel bosc i pels camins guarnits de ginesteres. La missa dins les gruixudes parets mil·lenàries que aguanten les voltes romàniques. Seure als vells bancs de fusta amb la sentor d’humitat que es barreja amb la flaire de les flors i de la cera cremada. Veure parpellejar les flames dels ciris que, com sentinelles, s’arrengleren davant l’altar. Emocionar-se amb les notes de la sardana Davant la Verge que la cobla interpreta amb solemnitat. Acabada la missa, la conversa a l’ombra dels pins, mentre a l’esplanada continua la ballada. Quan la cobla interpreta l’última sardana les anelles es desfan per reagrupar-se al voltant de les taules. Després del dinar alguns grups d’homes s’entretenen jugant a les cartes mentre les dones van recollint els estris tot vigilant la mainada que no es cansa de córrer i saltar. Les parelles d’enamorats, tot cercant racons discrets, es renoven les seves promeses d’amor etern. I quan ja l’ombra es va estenent a poc a poc per la contrada és l’hora del retorn cap a casa, deixant de nou l’ermita solitària, enclavada al mig de la natura, i esperant que tornem a omplir-la de vida l’any vinent.
Potser alguns de vostès passaran aquest dilluns de Pasqua assistint a un aplec d’ermita, altres es menjaran la mona ben entaulats a casa. Tots, a la seva manera, hauran seguit alguna de les nostres tradicions. Facin el que facin, que tinguin una bona Pasqua.
Lluís Subirana. Director