dilluns, 13 d’octubre del 2008

Esperit de Festa 01-07-06

Bon dia.
En el comentari de la setmana passada ja els anunciava que es preveia una gran festa de la sardana a la nostra ciutat. I així va ser. Amb un temps esplèndid, la 44 edició de l’Aplec de la Sardana va complir amb totes les expectatives que l’organització de Sabadell Sardanista s’havia proposat. Ja la Revetlla d’Aplec del dissabte a la tarda, a la Plaça del Dr. Robert, va aconseguir omplir el recinte de balladors i d’oients que seguien amb atenció les actuacions de les cobles Sabadell i Vila d’Olesa.
Però el plat fort va ser diumenge al Bosc de la Font de Can Rull, amb l’actuació de la Jovenívola, la Principal del Llobregat i la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. A partir de les 8 del matí, la comissió organitzadora formada pels membres de la junta i un grup de socis, entre ells antics membres de junta i expresidents, van acondiciar el recinte per tal que els visitants es trobessin amb un indret acollidor i amb tots els serveis necessaris. A partir de les onze va començar a arribar gent, molts d’ells de fora de Sabadell. Cal dir que mentre alguns aplecs s’estan plantejant si han d’eliminar la sessió del matí, a Sabadell s’hi van reunir uns quants centenars de persones, 250 de les quals s’hi van quedar a dinar gaudint d’un bon menú servit a taula pels membres de l’organització, cosa aquesta que no s’esdevé en cap més aplec.
El punt àlgid, entre sis i vuit de la tarda, el recinte per ballar es feia petit i la gent asseguda gaudint de la interpretació de les cobles i admirant la destresa del balladors era digne de presenciar. Es pot dir, sense caure en l’autocomplaença, que després dels aplecs de Calella i de Les Roquetes, de Barcelona, aquest aplec és considerat un dels millors de Catalunya.
La jornada de tarda també va tenir els seus moments emotius, amb la interpretació de les sardanes de conjunt dedicades a la memòria de Josep Auferil i Carles Rovira, emoció i record que vàrem poder compartir amb la presència de les vídues i fills dels estimats i admirats compositors.
En conjunt, doncs, l’aplec va ser una demostració d’amistat, de convivència, de bona música, un exemple de com ballant o escoltant la sardana centenars de persones es poden reunir en un indret i comportar-se amb una educació i un civisme que, malauradament en els temps que corren, no és habitual. Felicitats, doncs, a tots i que se’n prengui bona nota.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director