dimarts, 30 de març del 2010

Poema de la setmana 13/2010

Engrunes
1.
Igual que el mar torna a terra
les deixalles d’un món brut
ell també li retorna caducades
les promeses d’un amor perdut.

diumenge, 28 de març del 2010

Esperit de Festa 27-03-10

Aquests mesos de març i abril l’activitat sardanista ha donat pas a la temporada d’aplecs mentre que l’oferta concertística ha seguit ben present i amb propostes musicals de gran interès. Alguns aplecs, com els celebrats aquests mes de març a Cerdanyola del Vallès, Celrà, Flaçà, Sant Boi, Vilassar de Dalt, Calonge, El Masnou o Vic, que ha celebrat la seva edició número 70, o els previstos per l’abril com, per exemple, a Arenys de Mar, Roses, La Pobla de Montornès, L’Hospitalet-Bellvitge, Roda de Berà, Barcelona-Sants, Breda, Manresa, Sant Carles de la Ràpita, La Llagosta, Sils, Ivars d’Urgell, Premià, Sant Sadurní, Santa Coloma de Farners, entre altres, són un bon al·licient per tots aquells que volen gaudir d’un dia a l’aire lliure ballant sardanes o escoltant les interpretacions de les cobles. Però com deia, també l’oferta concertística, amb interessants programes de sardanes i música per a cobla, ha fet, en alguns cassos, difícil l’elecció entre l’aplec i/o el concert, havent-se també produït coincidències de concerts en una mateix data que han dificultat encara més l’elecció.
Per exemple, la coincidència de data i hora entre el Concert Mediterrani amb la Cobla Simfònica de Catalunya, un espectacle adreçat al foment de la música simfònica per a cobla que produeix Sabadell més Música, amb una selecció de composicions d’autors com Joaquim Serra, Agustí Cohí Grau, Josep Vinaròs, Joan Lluís Moraleda o Francesc Burrull, sota la direcció de Joan Lluís Moraleda, i que es va celebrar dissabte dia 20 a Mataró en el marc de les celebracions de cloenda del Pubillatge. Concert que va coincidir el mateix dia i hora amb la segona sessió del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau, amb la participació del prestigiós director Edmon Colomer, que va oferir una panoràmica musical ben àmplia i diversificada de la dimensió artística del patrimoni coblístic amb sardanes, glosses, danses tradicionals i adaptacions de melodies populars i també l’estrena de l’obra Danses d’Armilla que els organitzadors del cicle havien encarregat al mestre Jesús Rodríguez Picó.
Seguint l’oferta concertística de març hem tingut els concerts al Centre Artesà Tradicionàrius amb professors i alumnes de l’ESMUC i del Conservatori de Girona, que han portat a terme sessions de treball per a fiscornaires, amb els professors responsables dels dos centres, Jordi Estartus i Pep Moliner. Es tractava de sessions gratuïtes, en les quals s’ha fet treball de tècnica general de l’instrument, interpretació d’obres per part dels estudiants i treball de cambra. El 23 de març es va fer la cloenda amb un concert a càrrec dels dos professors amb estudiants dels dos centres. El programa incloïa obres per a fiscorn sol, duets, quartets, i l’estrena de l’octet de fiscorns del dos centres acadèmics que han participat en aquest projecte.
I per acabar aquest concertístic mes de març, avui dissabte 27, el segon concert del Cicle de Música per a Cobla a l’Auditori de Girona que promou la Cobla Ciutat de Girona, conjuntament amb els Amics de la Sardana Terranostra, i que ha convidat el pianista i compositor Albert Guinovart a interpretar les seves obres, entre elles la Rapsòdia sobre temes de la Patum per a piano, cobla i percussió i el concert per a piano i cobla sobre temes de Mar i cel.
Dels interessants concerts programats pel mes d’abril en parlarem un altre dia. Avui es tracta de deixar constància de la diversitat i la qualitat que a l’entorn de la cobla i la sardana els organitzadors, malgrat la crisi, posen al nostre abast.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 23 de març del 2010

Poema de la setmana 12/2010

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Testimoni en blanc

Al llibre blanc
dels meus somnis
tot hi és escrit.
Diari íntim
dels sentiments
d’amors i desamors.
Crònica personal
d’anhels i ànsies,
èxits i fracassos.
Cada pàgina
de l’inici a la fi
un retall de vida.
Al llibre blanc
dels meus somnis
hi ha el teu nom.

dissabte, 20 de març del 2010

Esperit de Festa 20-03-10

A través del diari digital VilaWeb he seguit un cicle mensual de debats titulat “La cultura popular vista per...” amb l’intent de fer un intercanvi d’opinions sobre la cultura popular. Hi han intervingut personalitats d’àmbits socials i culturals diversos, que no necessàriament s’han significat en la defensa de la cultura tradicional i popular. N’ ha estat la responsable la periodista Rut Martínez, ben coneguda en l’àmbit del sardanisme per les seves col·laboracions a diversos mitjans: televisió, premsa, ràdio i per ser la presentadora de molts concerts de cobla.
En paraules del director del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, “més enllà de l’activisme, aquest cicle de debats pretén guanyar discurs a l’entorn de la cultura popular, tot descobrint, i fent descobrir, que no és una cosa minoritària, sinó que tothom hi té experiències singulars”. Fontdevila destaca la voluntat de generar un autèntic “corrent d’aire des de la perspectiva actual” que permeti elaborar un discurs a l’entorn de la cultura popular i arribar a segments de la població aparentment impermeables a aquest àmbit.
Em sembla que ha estat una bona i necessària iniciativa. El primer entrevistat, el compositor i creador musical Carles Santos, fa un elogi de la tenora que utilitza molt en les seves produccions musicals i destaca la seva qualitat i potència de so. Recomana l’alternança d’aquest instrument amb altres conjunts musicals més enllà de la cobla, cosa altrament que ja es fa, i lamenta la manca de promoció pública de la música d’arrel tradicional.
La segona entrevista és a l’actriu Vicky Peña que es declara balladora de sardanes habitual i diu que “ballar sardanes em proporciona molta energia, com la que reben els massais quan fan aquells salts. Em va bé, i si no en ballo, ho trobo a faltar.” Per cert que Vicky Peña serà l’encarregada d’escriure el Missatge al Món Sardanista al proper pubillatge de L’Escala.
Un altre personatge conegut, Màrius Serra, explica que no li agrada gens “un determinat cosmopolitisme” que defuig i menysté sistemàticament la cultura popular i la tradició. Diu que “el menyspreu és una actitud profundament anticultural i mai no es fonamenta en el coneixement profund, sinó en la ignorància més basta.” I remarca “la cultura popular dels qui solen exhibir aquest menyspreu és una cultura popular de grans superfícies i aeroports, una cultura popular franquiciada”. De fet, Màrius Serra reivindica que la cultura popular és necessària per a poder continuar creant més cultura popular “en el sentit més ampli” i advoca per una major professionalització i diu que “la majoria d’equips de futbol d’aquest país haurien de tenir un pressupost inferior al de les grans colles castelleres per evitar d’abandonar la cultura popular a l’amateurisme i al hobby.”
La darrera convidada del cicle ha estat la cuinera Carme Ruscalleda que també s’ha manifestat sovint com a sardanista i que, a través de la gastronomia, és gran propagadora de la cultura popular i tradicional catalana.
Quatre personatges que s’han manifestat a favor de la cultura tradicional i popular i que han reclamat més promoció i recursos en un espai promogut per un organisme oficial, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, que pertany a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Cal esperar, doncs, que ara aquest organisme oficial sigui receptiu i actuï en conseqüència ampliant els recursos destinats a la promoció del que diu representar.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 17 de març del 2010

Poema de la setmana 11/2010

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lidia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell


Records caducats

Records d’infant guardats
molts anys, per no perdre’ls,
al congelador de la memòria.
I quan un dia, il·lusionat,
els he volgut recuperar,
he descobert, desolat,
que tots ja havien caducat.


diumenge, 14 de març del 2010

Esperit de Festa 13-03-10

El passat setembre ja vaig comentar la visita a Figueres, al Museu de l’Empordà, per tal de visionar l’exposició titulada “Pep Ventura, abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda” , que presentava nous coneixements sobre la trajectòria professional del músic empordanès, situant-lo en el context de la seva època i reunint, per primera vegada, partitures autògrafes, instruments d’època i materials sonors inèdits: àries d’òperes per ballar, orquestres de menestrals, sardanes amb cançons revolucionàries, contrapassos carlins, entre altres temes musicals de gran interès que aportaven una nova i més real visió sobre Pep Ventura i la seva obra.
Doncs bé, la setmana passada vaig anar a Barcelona, a l’Escola Superior de Música de Catalunya, per tal d’assistir a la presentació de l’edició del magnífic llibre catàleg de l’exposició i del CD enregistrat amb composicions inèdites de Pep Ventura, algunes d’elles interpretades en directe a càrrec de la Cobla de l’ESMUC en el decurs de l’acte.
Com molt bé diuen Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà, i Anna Costal, musicòloga, comissària de l’exposició i ànima de tot aquest gran treball de recerca, “tot això ha contribuït a difondre un canvi de paradigma respecte la figura de Pep Ventura, una nova perspectiva que des de l’àmbit de la recerca universitària fa temps que es va perfilant. Això ha fet possible presentar un músic –valorat fins ara només a nivell local- i les seves composicions –observades sempre amb un prisma molt curt i limitat- dins un panorama més interessant i ampli, o sigui la música de moda europea del segle XIX en relació als canvis polítics, socials i culturals cap a l’assoliment d’un nou règim.”
Efectivament, més enllà de sardanes emblemàtiques com Per tu ploro, Una mirada, Toc d’oració, entre altres, Pep Ventura va compondre un bon nombre d’obres que demostren que no era un músic amb coneixements rudimentaris que s’acompanyava d’una guitarra, com jo mateix, basant-me amb el que estava escrit fins ara, he manifestat en alguna ocasió, sinó que tenia uns amplis coneixements musicals, que interpretava diversos instruments i dirigia conjunts orquestrals als teatres que representaven les òperes de moda del seu temps. Influenciat pels corrents musicals europeus va compondre les primeres sardanes incorporant, al poc temps de ser estrenades, motius d’òperes i sarsueles com Sardana Fra Diabolo que inclou un fragment de l’obertura de l’òpera Fra Diabolo, la Sardana de la sonambula amb fragments d’aquesta obra de Bellini, la sardana El diablo en el poder de la sarsuela del mateix nom de Barbieri i Camprodon, o la revolucionària Cants del dia sardana que inclou fragments del republicà Himne de Riego.
Tot aquest nou material literari i musical, sumat a anteriors treballs com el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, o el Quadern de la Revista de Girona titulat Sardanes, ja comentats en anteriors ocasions, aporten una valuosa informació històrica que desfà determinats mites i tabús que sobre la sardana, els seus orígens i la seva expansió, s’han anat publicant al llarg del segle XX. N’anirem parlant perquè el tema bé que s’ho val.
Lluís Subirana. Director

dijous, 11 de març del 2010

Poema de la setmana 10/2010

Del llibre Sense treva
Il·lustracions Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36. Sabadell

Sense esperança
La fràgil pastera es debat
entre onades abrandades.
La por genera un silenci tens.
L’aigua gelada del mar
els penetra fins el moll dels ossos.
Per un cel de plom transiten,
amenaçadors, núvols feréstecs.
A popa, en un racó,
una dona gemega i plora.
Per entre les seves cames apareix
una nova vida sense futur possible.
La pastera, a la deriva, s’estavella
contra les primeres roques de la costa.
El nou nat, encara lligat a la mare,
no ha tingut temps ni per plorar.
La remor del mar és un plany infinit.

diumenge, 7 de març del 2010

Esperit de Festa 06-03-10

Dissabte 6 de març es va fer, al Teatre Principal, l’acte de lliurament, a títol pòstum, de la Medalla al Mèrit Musical a Josep Vidal i Bachs.
Cal recordar que l’any 1974, per tal de trobar solucions a la manca de músics de cobla, Sabadell Sardanista i els Pueri Cantores de l’Escolania de Sant Agustí van constituir l’Escola Experimental de Música per a Cobla. Els primers contactes, per encàrrec de Sabadell Sardanista, els van fer Salvador Saumoy i Joan Galobart amb el director de l’Escolania Josep Vidal i Bachs, qui va acceptar amb molt d’interès la proposta i va donar totes les facilitats i l’impuls necessari perquè el projecte es convertís en realitat. Es va formar una junta amb representants dels diferents estaments de la qual en vaig formar part en la meva doble vessant de pare de músic i president de Sabadell Sardanista. És en aquest context que vaig tenir l’honor de conèixer el pare Vidal, com amigablement tots l’anomenàvem. Des del primer moment, ell hi aportà la seva experiència en la docència i la seva capacitat d’organització, proporcionant els alumnes, planificant les classes, controlant els assajos i les proves musicals i, molt important, aplicant una serena i mesurada metodologia de treball que dosificava sàviament les ànsies i les presses per veure aviat el fruit del treball que, comprensiblement, tenien els seus col·laboradors. Amb la seva innata generositat va proporcionar la matèria prima i va fer possible que la idea es convertís en realitat.
Ell va ser qui va introduir a Catalunya el moviment coral dels Pueri Cantores, obra educativa cristiana a través del cant i de la música. L’any 1967 va fundar l’Escolania de Sant Agustí per cantar a la litúrgia de l’Església dels pares escolapis. També va impulsar el naixement d’un grup de folk, Els Missatgers, i de la Coral Haendel.
La Jovenívola es va nodrir durant molts anys d’antics escolans que s’havien decantat per estudiar algun dels diversos instruments de cobla. Tal va ser l’èxit que es va crear una segona cobla, la Jovenívola 2, que servia per a iniciar-se i com a pedrera de la pròpia Jovenívola i d’altres cobles de la ciutat i del país.
Jo, com a persona que va tenir la sort de tractar-lo i de col·laborar amb ell, els podria explicar moltes coses. Però prefereixo citar unes paraules seves que són un fidel reflex de la seva personalitat i generositat. Voldria que tinguessin ben present que aquestes paraules corresponen a l’any 1975, fetes en un context social i polític molt diferent de l’actual i que encara les fan més importants. Deia el pare Vidal:
“Avui més que mai, quan hom intenta dur a terme una obra cal treballar en equip; és a dir, cal compartir i repartir les tasques. El treball realitzat esdevé aleshores una resultant de forces enriquida amb el segell que li dóna cadascun dels qui formen aquest equip. Tots plegats hem contret un compromís solemne enfront de Catalunya, puix que la generositat, anònima moltes vegades, de força catalans ens ha permès d’emprendre aquesta obra que costa energies i diners.”... “I tots, quan haurem arribat al cim d’aquesta carena d’esforç, tindrem el goig d’haver conquerit una fita més per a la Catalunya perenne de l’esperit, talment com els avantpassats posaven fites i termenals a la Catalunya Nova.”
Siguem, doncs, fidels al seu exemple i al seu missatge i seguim treballant, tots junts, en equip, amb generositat i amb esperit de servei a una cultura i a un país que homes com el pare Josep Vidal i Bachs han forjat al llarg de la nostra història mil·lenària.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 2 de març del 2010

Poema de la setmana 9/2010

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell


Junts
Per camins de sol i lluna
hem deixat l’empremta
de les nostres petjades
cobertes per la pols
i regades per la pluja
però mai esborrades.
Sobre els nostres fonaments
hem bastit nous edificis
hem donat veu a noves veus
i hem guiat amorosament
els seus primers passos
per nous camins a descobrir.
Si tot ho hem fet junts
seria, per tant, molt lògic,
que un cop acabada la feina
en el darrer traspàs de sol i lluna
també junts poguéssim arrencar
el darrer full del nostre calendari.