Esperit de Festa 11-10-08

Bon dia.
Dissabte passat vaig assistir a la cloenda del Primer Congrés de l’Associacionisme Català que, durant un any, ha anat treballant les 5 ponències marc: relacions intergeneracionals, migració, educació/formació, comunicació i la llengua a la Catalunya del Nord. Congrés organitzat per l’Ens de Comunicació Associativa que, segons dades facilitades a la premsa, reuneix 20 federacions de cultura popular que agrupen unes 3.500 entitats i centres culturals, amb més de 10.000 activistes i amb un total d’uns 400.000 associats. Es tracta, doncs, d’un important aglutinador de la cultura popular i amb una estructura organitzativa potent que vol convertir-se en grup de pressió de les administracions i dels mitjans de comunicació.
El contingut de les ponències i comunicacions han estat editades i poden ser un bon element de reflexió i de presa de posicions per actuacions futures d’acord amb l’objectiu del congrés: aglutinar, enfortir i fer present el dinamisme i l’extensió de la cultura popular i l’associacionisme en totes les seves manifestacions i expressions. Citaré només una de les conclusions adoptades que és prou significativa: demanar la reforma a fons del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, depenent de la conselleria de Cultura de la Generalitat, perquè no funcioni com una simple repartidora de subvencions, ja que les més quantioses van sempre a les mateixes entitats, per molt gran que aquestes siguin, i que les atorguin en funció de convenis i projectes plurianuals, perquè les entitats no estiguin sempre pendents de que si aquest any tindran subvenció o no.
És perceptiu que en un congrés hi hagi els parlaments oficials de rigor. En aquest han tingut l’oportunitat d‘expressar-s’hi, primer l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu, després el Molt Honorable President José Montilla, tots dos amb bones paraules de felicitació i comprensió i finalment, després d’una magnífica i reivindicativa intervenció del president del congrés Antoni Carné, l’Honorable conseller de Cultura Joan Ramon Tresserres amb un discurs decebedor i que va deixar a molta gent amb la mosca al nas. Per abreujar, ens va venir a dir que la cosa econòmica estava molt malament i que encara aniria més malament, avisant doncs que si anem a trucar a la porta no ens fem masses il·lusions. Es va lamentar que el pressupost de cultura només és un misèrrim 1’3% del pressupost total i que el seu propòsit d’arribar al 2% no serà pas possible en molt de temps, cosa que d’entrada et fa pensar que la seva influència al govern és més aviat escassa... Però el que realment decep és aquest discurs que ve a ser com un retret: que les entitats de cultura popular ens hem de modernitzar, que no hem de fer la cultura del segle XX que ara ja estem al segle XXI. És a dir: tot allò de la modernitat, de la incorporació de noves cultures, de la integració, la pluriculturalitat, etc., etc. O sigui, que si volem ser tinguts en compte, la nostra, repeteixo, no la dels altres sinó la nostra cultura popular i tradicional s’ha d’adaptar, ha de prendre noves formes més encaminades a la compatibilitat amb les noves influències que ens arriben de fora. Un tipus de discurs que estic segur no es fa a les cases regionals que, igual que nosaltres, continuen ballant i cantant avui com ho feien el segle XX i, en canvi, en determinats casos que tots coneixem, disposen d’importants subvencions.
Caldrà doncs que totes les entitats facin pinya amb les seves respectives federacions i aquestes enforteixin la pressió que l’Ens de Comunicació Associativa està disposada a fer. I que tota la gent sensible amb aquest tema estigui disposada a participar i a col·laborar, en tots sentits, a fer possible, amb les millores lògiques i pertinents que els nous temps imposen, que la nostra cultura popular i tradicional sigui tan vàlida el segle XXI com ho va ser el XX i el XIX, encara que molts no ho saben, o no ho recorden, o no ho volen reconèixer
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director