Esperit de Festa 02-12-06

Bon dia.
Un “Bon dia”, centenari. Perquè avui és el programa número 100 d’Esperit de Festa i, per tant, aquest és el “Bon dia” número 100 que els adreço “Des de la Torre de l’Aigua”. I aprofitant aquesta celebració, i en resposta a moltes persones que m’han preguntat el perquè havia escollit de titular així aquesta salutació, crec que ara és l’ocasió propícia per a explicar-ho públicament.
El fet de titular aquest espai amb el nom de “Des de la Torre de l’Aigua” obeeix a dos motius: un identitari i un altre vivencial. El motiu identitari és prou evident: si fem un programa a Sabadell i per Ràdio Sabadell, un dels símbols més emblemàtics i identificatius de la nostra ciutat és, sense cap mena de dubte, la Torre de l’Aigua. L’altre motiu, el vivencial, forma part del meu paisatge visual habitual. De jove vivia al carrer de Covadonga. Quan sortia de casa i pujava carrer amunt per anar a treballar, la silueta de la Torre de l’Aigua era el primer que se m’apareixia, assenyalant-me el camí. De gran, fa més de 25 anys que visc al carrer Taulí. Si trec el cap per la finestra, si pujo dalt del terrat, quan entro o surto de casa, de dia resplendent al sol, de nit il·luminada, la “meva” Torre de l’Aigua està sempre present, sempre al seu lloc, com si em digués: “ja em pots anar seguint mirant per molts anys que jo no penso moure’m d’aquí”. I tan de bo sigui així, que jo la pugui seguir mirant molts anys i que ella es mantingui sempre com a símbol d’una ciutat que mira al futur, sense tancar els ulls al passat.
En aquests 100 comentaris emesos al llarg de més de dos anys, jo també he procurat mirar al futur sense tancar els ulls al passat. I he procurat mirar el present amb passió, però sense apassionament. He intentat que la meva crítica fos el més objectiva possible i els elogis el màxim de justificats. Els asseguro que ho he intentat. Que ho hagi aconseguit o no els correspon a tots vostès de decidir-ho.
Gràcies per la seva atenció i que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director