dimecres, 28 de juliol de 2010

Poema de la setmana 30-35/2010

Mirades

Viatges d’anada i tornada
d’íntims sentiments creuats.
En un constant anar i venir
dels teus ulls als meus
les paraules són la llum
que irradia de les pupil·les.
Paraules que ho diuen tot,
mirades que tot ho entenen.
Mirades, paraules de llum,
que no volen trencar el silenci.

dissabte, 24 de juliol de 2010

Esperit de Festa 24-07-10

Amb els programes d’avui i de demà acabem una altra temporada, la sisena. Vull dir que acabem la retransmissió dels programes Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell amb el format habitual, tota vegada que la presència de la sardana i la música catalana seguirà en antena a través del programa SardaEstiu elaborat pel mateix equip.
Com he fet al final d’altres temporades voldria aprofitar aquesta oportunitat per expressar el nostre agraïment a tots els qui, setmana darrera setmana, ens han anat escoltant, comentant i opinant sobre els continguts, la música seleccionada i, cosa per nosaltres molt important, encoratjant-nos a seguir en aquesta línia de presentar la nostra cultura popular de manera dinàmica, amb tota la diversitat i matisos propis d’una societat també diversa i amb múltiples opcions culturals i de lleure. Aquest era el nostre propòsit quan ens vàrem fer càrrec dels programes Esperit de festa i Sardanes a Ràdio Sabadell i ho seguirà sent la propera temporada gràcies a la confiança i el suport de la direcció de Ràdio Sabadell i dels equips tècnics que faciliten la nostra feina.
Fins l’11 i 12 de setembre, que iniciarem la setena temporada els recomanem que no moguin el dial i segueixin sintonitzant Ràdio Sabadell. Cada dissabte i diumenge, però una hora més tard, o sigui de 10 a 11 del matí, els seguirem oferint un programa que, a ben segur, els complaurà i que ja els ha acompanyat els darrers estius. Es tracta del SardaEstiu. Com que en aquest cas el nom sí que fa la cosa, al SardaEstiu els oferirem una sèrie de programes temàtics on hi sentiran a més de sardanes, amb el seu comentari informatiu, altres gèneres musicals com havaneres, ballables, música i cançó tradicional, etc. Això sí, sempre que tingui relació amb la cobla, les cobles orquestres, les cançons populars i tradicionals o qualsevol element relacionat amb aquest àmbit.
Mantindrem, doncs el contacte amb tots vostès fins l’inici de la propera temporada que seguirem amb l’esquema de programació que ha estat tan ben acceptat i amb alguna nova secció que anirem introduint oportunament. També hi haurà una nova edició de La Sardana de l’Any i seguirem amb atenció totes les novetats que a l’entorn de l’activitat sardanista es vagin generant.
Els emplacem doncs a seguir atents al nostre SardaEstiu i a retrobar-nos en el primer Esperit de festa de la propera temporada, que serà el dissabte 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, a les 9 del matí.
Fins llavors, moltes gràcies i que tinguin un bon estiu.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 20 de juliol de 2010

Poema de la setmana 29/2010

Nuvolada

Tots dos resten sols
entre estenedors buits
per por de pluja
en terrats perduts
entre blocs de pisos.
Un cel de plom
els cau a sobre
i es tanquen al pis
ignorant-se mútuament.
Veient la seva grisor
els núvols passen de llarg
guardant-se la pluja
per a gent més fèrtil.

dissabte, 17 de juliol de 2010

Esperit de Festa 17-07-10

El número 66 d’Unió, corresponent al passat mes de maig, revista que edita la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, publica un molt interessant article de Salvador Margarit i Sanmartí titulat Cultura tradicional i popular: barrejar l’aigua amb el vi? Aprofitant que l’autor té l’amabilitat de manifestar que els meus escrits sobre catalanisme i sardanisme, juntament amb altres de personalitats com Josep Maria Pujals, el sociòleg Manuel Castells i l’escriptor Paco Candel, han servit de base per a les seves reflexions, em permeto reproduir-ne algunes d’elles coincidents amb les que ja he fet en altres ocasions des d’aquest comentari setmanal.
Primer cal recordar que Cultura Tradicional i Popular és el conjunt de coneixements, costums i valors transmesos de pares a fills que donen lloc a unes maneres de vida i comportaments que abasten l’espai geogràfic ocupat per un grup social concret i que formen part de la seva memòria col·lectiva. La cultura catalana és una d’aquestes cultures profundes, arrelades com a conseqüència d’una tria feta per part de moltes generacions que mai s’han resignat a tenir una cultura imitativa o importada. Per tant, la cultura popular i tradicional catalana és el resultat d’una profunda voluntat de pervivència a una història concreta i a unes maneres de ser i de viure. Una cultura que, com manifesta l’autor de l’article, “no pretén ser ni millor ni pitjor que les altres però sí diferent, tossudament conservada, aferrissadament defensada i orgullosament exhibida com a tret distintiu de la nostra identitat”. Totalment d’acord també amb Salvador Margarit quan diu: “Qui predica que és catalana qualsevol cultura tradicional i popular present en el teixit social català actual, o bé no ho té clar o bé pot tenir una postura interessada. Però en tot cas no fa cap favor ni a la cultura tradicional i popular catalana ni a les tradicions culturals immigrades.” Evidentment que en un mateix territori poden conviure diferents cultures però cada una representativa del seu origen sense preteses assimilacions que li facin perdre el seu caràcter identitari.
Lamentablement aquest concepte d’identitat està molt qüestionat per determinades opcions polítiques, pretesament globalitzadores o universalistes. Aquests que s’anomenen a ells mateixos “ciutadans del món” un concepte totalment ambigu i, per tant, sense cap concreció ideològica, lingüística i cultural.
Finalment, Salvador Margarit, reclama que els poders públics catalans prioritzin els valors culturals del país al qual pertanyen, tot exigint l’excel·lència en les actuacions destinades a la difusió de les manifestacions culturals que les expressen. I que ho facin de manera transparent i sense fomentar duplicitats innecessàries. I acaba dient: “després, els particulars ja votarem, reivindicarem o tirarem endavant i pagarem allò que valgui la pena de considerar i difondre com a nostre. Com hem fet sempre, amb ajuda o sense.”
Lluís Subirana. Director

dimarts, 13 de juliol de 2010

Poema de la setmana 28/2010

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set

Paisatge de secà

Contemplo els camps llaurats
com fileres de ventres oberts
esperant la fertilitzant sembrada.
El vent arrossega els matolls
que el tractor ha anat arrancant
deixant-los dispersos i abandonats.
El canyissar dòcilment s’inclina
sobre un estret i ressec torrent
on l’aigua no hi vol fer estada.
Pel polsós i costerut camí
transita un ramat d’ovelles
vigilades per un gos i un pastor.
Les hores s’escolen lentament
mentre els núvols passen de llarg
indiferents a l’assedegada terra.
Deixo que el paisatge em prengui
i, sense oferir cap resistència,
em torno vent, núvol, pols i terra.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Esperit de Festa 10-07-10

Diumenge passat vaig assistir a la quarta edició de l’Aplec Comarcal d’Osona que es va celebrar a la localitat d’Alpens, el terme més septentrional del Lluçanès, punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Bergadà i el Ripollès. Els seus carrerons estrets, amb cases de pedra molt restaurades, amb bonics portals i finestres i amb artístiques reixes i ornaments de ferro, menen a una plaça allargada on es troba ubicada la Casa de la Vila. Durant el matí, un sol radiant va il·luminar la plaça on, sota la presència dels gegants d’Alpens i de Prats de Lluçanès, l’Esbart dansaire d’Alpens ens va oferir una magnífica mostra de cultura tradicional catalana interpretant el Ball del ciri de Viladrau i la Dansa alpensina. Per esquivar el sol que queia sobre la plaça, l’audició de sardanes matinal a càrrec de la Ciutat de Girona, es va traslladar sota els ombrívols paratges d’un antic mas, regit després per una ordre religiosa i ara reconvertit en lloc de trobada i repòs.
Segurament que això no va agradar a l’astre rei perquè el cel es va anar enfosquint i, com l’any passat a Sant Julià de Vilatorta, una forta tempesta va obligar a celebrar l’aplec de tarda en una moderna instal·lació ubicada al que havia estat una antiga fàbrica de teixits de cotó que va tancar portes l’any 1967.
Les cobles Ciutat de Girona, La Blanes i La Flama de Farners van anar desgranant les seves interpretacions seguides per una molt bona quantitat de dansaires i oïdors, la majoria procedents de les comarques d’Osona, Bergadà i Ripollès, però també de moltes altres localitats de Girona i Barcelona. Les tres cobles de conjunt varen estrenar la sardana de Miquel Tudela titulada Alpens.
A mesura que avançava la tarda va anar deixant de ploure i es van formar algunes rotllanes a l’entorn del recinte. Mentre la jove alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol i l’incansable Joan Codina atenien el bon desenvolupament de l’aplec, jo em vaig fixar en una dada curiosa sobre les edats de tots els assistents. Fent una simplificació i dividint-los en tres teníem un primer grup, el dels més joves, curiosament l’equip organitzador, que podríem situar entre els 18 i 25 anys; el segon grup, els músics, entre els 25 i els 50 anys; i el tercer grip, i majoria, el públic i els balladors, entre els 50 i els 75 anys. Pel que fa al segon i tercer grup, un fet habitual a molts aplecs. Però pel que fa a la joventut dels organitzadors, un fet remarcable per poc usual i digne de felicitar i d’imitar.
Una altra dada a constatar és la voluntat de futur d’aquest aplec comarcal que, des de la primera edició a Sant Quirze de Besora el 2007, ja ha passat per Montesquiu (2008), Sant Julià de Vilatorta (2009), Alpens (2010) i ja té confirmades les poblacions de Viladrau (2011) i Prats de Lluçanès (2012).
Així, l’Estendard que l’any passat es va inaugurar i que tinc l’honor de ser-ne el padrí, conjuntament amb Rosa Vestit, Consellera delegada de Cultura del Consell Comarcal d’Osona, que n’és la padrina, podrà acompanyar i presidir la música i la dansa de la sardana per aquestes poblacions osonenques i deixar testimoni de la seva persistent voluntat de futur.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 6 de juliol de 2010

Poema de la setmana 27/2010

Llàgrima furtiva
He vist com una llàgrima
et baixava lenta cara avall
i lliscant suaument pel coll
es perdia per la canal del pits.
D’aquesta llàgrima furtiva
en sé l’inici i el final
però no en conec el motiu.

dissabte, 3 de juliol de 2010

Esperit de Festa 03-07-10

La programació musical inclosa aquest mes de juliol a la present edició del 30 Nits, ens ofereix interessants propostes relacionades amb la cobla i, tangencialment, amb la producció sardanista. La primera, la que vàrem poder gaudir aquest passat dijous a la nit, a l’amfiteatre de Caixa Sabadell, amb l’espectacle musical basat en un guió d’Anna Cabeza i organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell titulat Recordant Eldorado, amb l’actuació de la Cobla Mediterrània i la cantant i actriu Mercè Martínez. El teatre Eldorado de Barcelona va ser un dels més populars a finals del segle XIX i principis del XX, fins que va ser enderrocat el 1929. Pel seu escenari hi van passar grans figures de l’espectacle com Maria Guerrero, Raquel Meller, Pastora Imperio, Maurice Chevalier, Pilar Alonso, entre altres.
A la primera part, la Cobla Mediterrània, sota la direcció de Bernat Castillejo, ens va oferir una obertura de Bizet, el preludi La dona d’aigua de Cassià Casademont, tres sardanes d’Albert Cotó, Joan Lamote i Enric Morera, per acabar amb una polka de Damaré. A la segona part s’hi va afegir la veu de l’actriu i cantant sabadellenca Mercè Martínez, que va fer unes magnífiques interpretacions de cançons, cuplets i fox-trots catalans amb títols com Les caramelles de Càndida Pérez, La solfejadora de Zamacois, L’enamorada i La Paula té unes mitges de Morera, entre altres. En conjunt, una proposta musical de gran nivell, que va complaure molt al públic que omplia totalment el recinte. Cal felicitar a la Cobla Mediterrània i agrair, una vegada més, la seva decidida i brillant aposta per portar la cobla a interpretacions més enllà de les estrictaments sardanistes. I també a Joventuts Musicals per l’encert de programar-les.
També promet ser molt interessant el concert que, també organitzat per Joventuts Musicals, se celebrarà al mateix escenari, la nit del 22 de juliol, amb l’Orquestra de Cambra de L’Empordà, dirigida per Carles Coll. El concert tindrà com a base l’obra de Joaquim Serra, amb la interpretació del poema simfònic Puigsoliu una de les obres cabdals d’aquest gran compositor. També podrem escoltar obres de compositors empordanesos com Albert Cotó i Blanch Reynalt i una versió lliure del poema de Carles Fages de Climent titulat La balada del sabater d’Ordis. Amb la Petita serenata nocturna de Mozart i el tango d’Astor Piazzola Libertango posaran fi a aquesta vetllada musical que, coneixent la qualitat de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i la vitalitat i dinamisme del seu director, Carles Coll, promet ser un gran espectacle musical.
Finalment, també és molt probable que la sardana estigui present a la Trobada d’havaneres que se celebrarà el diumenge 18 de juliol, a les nou del vespre a la Plaça de la Creu Alta, amb els grups Olla Barrejada i Bufa Marinada, i a les actuacions, avui dissabte nit al Parc Catalunya i dissabte 24 al vespre a la Plaça de la Creu Alta, de la Banda de Música de Sabadell que, dirigida per Bernat Castillejo, sempre acaba les seves actuacions amb la interpretació d’una sardana.
Tenim, doncs, moltes ocasions per gaudir de bona música dins d’aquesta programació del 30 Nits que l’Ajuntament de Sabadell, patrocinadors i organitzadors, ens omple el juliol de teatre, música, cinema i dansa.
Lluís Subirana. Director