Esperit de Festa 05-05-07

Bon dia.
Una dita popular diu que mai plou a gust de tothom. Les pluges d’aquests darrers dies han estat, en temps de sequera, molt necessàries però, també per a alguns, molt inoportunes. Sinó, que ho preguntin als amics de Mollet que dimarts passat els va obligar a traslladar el seu tradicional aplec del Primer de Maig, des del Parc de Can Mulà al recinte cobert del Mercat Vell que va resultar petit per encabir els nombrosos i, la majoria, habituals a aquest popular aplec molletà que celebrava la respectable xifra de 65 edicions. Malgrat algunes incomoditats que balladors i públic van haver de patir, gràcies com he dit a la gent que va preferir enfrontar-se a la pluja a quedar-se a casa, l’Aplec de Mollet ens va oferir, una vegada més, aquell segell personal que els seus organitzadors li volen donar. Un any més, els germans Codina a la megafonia amb el seu contagiós dinamisme, van aportar un dels fets diferencials d’aquest aplec. Un altre fet diferencial en relació a altres aplecs és la gran quantitat i qualitat dels premis que es reparteixen entre els participants al concurs de colles improvisades. Cal dir que va ser precisament a l’Aplec de Mollet, l’any 1959, quan el llavors president de l’entitat, Andreu Oliveras, més popularment conegut com l’Andreu de Mollet o l’Andreu camisa groga, va instaurar per primera vegada el concurs de colles improvisades en el decurs de l’aplec, cosa aquesta que s’aniria popularitzant fins que, en l’actualitat, la majoria d’aplecs també fan concurs. Els premis que se sortegen en el decurs de la jornada i el concurs sardana incògnita també tenen un valor molt per sobre dels habituals en altres aplecs. Finalment, voldria remarcar un fet per mi força significatiu que demostra la voluntat d’algunes cobles d’oferir alternatives senzilles d’executar i, a la vegada, efectistes. La Cobla Sabadell va interpretar la sardana obligada de tible, o de lluïment com també se sol dir, Cel amunt de Ricard Viladesau. L’instrumentista de tible encarregat d’executar aquesta difícil partitura, Josep Valldaura, es va separar lleument de la formació i la va executar amb precisió a peu dret, cosa que li va permetre un millor acompanyament corporal i gestual que donava més espectacularitat a la interpretació. Són petites mostres de com un aplec pot singularitzar-se i defugir el tòpic de que tots són iguals. La gent de Tradicions i Costums, l’entitat organitzadora, i la Cobla Sabadell ens van demostrar que, amb una mica d’imaginació es poden fer coses, si no espectaculars, sí almenys, curioses i diferents.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director