dimarts, 28 de juliol de 2009

Esperit de Festa 25-07-09

Amb els programes dels dies 25 i 26 de juliol hem acabat una altra temporada, la cinquena. Vull dir que hem acabat la retransmissió dels programes Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell amb el format habitual, tota vegada que la presència de la sardana i la música catalana seguirà en antena a través del programa Sardaestiu elaborat pel mateix equip.
Com he fet al final d’altres temporades voldria aprofitar aquesta oportunitat per expressar l’agraïment de tot l’equip a tots els qui, setmana darrera setmana, ens han anat escoltant, comentant i opinant sobre els continguts, la música seleccionada i, cosa per nosaltres molt important, encoratjant-nos a seguir en aquesta línia de presentar la nostra cultura popular de manera dinàmica, amb tota la diversitat i matisos propis d’una societat també diversa i amb múltiples opcions culturals i de lleure. Aquest era el nostre propòsit quan ens vàrem fer càrrec dels programes Esperit de festa i Sardanes a Ràdio Sabadell i ho seguirà sent la propera temporada gràcies a la confiança i el suport de la direcció de Ràdio Sabadell i dels equips tècnics que faciliten la nostra feina.
Fins el 12 i 13 de setembre, que iniciarem la sisena temporada els recomanem que no moguin el dial i segueixin sintonitzant Ràdio Sabadell. Cada dissabte i diumenge, de 10 a 11 del matí, els seguirem oferint un programa que, a ben segur, els complaurà i que ja els ha acompanyat els darrers estius. Es tracta del SardaEstiu. Com que en aquest cas el nom sí que fa la cosa, al SardaEstiu els oferirem una sèrie de programes temàtics on hi sentiran bàsicament sardanes, amb el seu comentari informatiu i, també ocasionalment incursions musicals a altres gèneres com havaneres, ballables, música i cançó tradicional, etc. Això sí, sempre que tingui relació amb la cobla, les cobles orquestres, les cançons populars i tradicionals o qualsevol element relacionat amb aquest àmbit.
Mantindrem, doncs el contacte amb tots vostès fins l’inici de la propera temporada que seguirem amb l’esquema de programació que ha estat tan ben acceptat i amb algun canvi de secció que anirem introduint oportunament. Hi haurà una nova edició de La Sardana de l’Any i seguirem amb atenció totes les novetats que a l’entorn de l’activitat sardanista es vagin generant.
Els emplacem doncs a seguir atents al nostre SardaEstiu i a retrobar-nos en el primer Esperit de festa de la propera temporada, que serà el dissabte 12 de setembre.
Fins llavors, moltes gràcies i que tinguin un bon estiu, és a dir, un bon sardaestiu.
Lluís Subirana. Director

dissabte, 25 de juliol de 2009

Poema de la setmana 29/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Enyorança de somnis trencats

Molt enyorat de tu t’he anat a cercar
allà on abans, d’amagat, ens trobàvem
lluny de la mirada burleta de la gent,
d’aquells que mai han sabut estimar.
He retornat, doncs, a aquell indret
on amb delit els llavis es buscaven,
on els cossos es fonien en un de sol,
on bastirem els nostres primers somnis.
Hi he anat amb la viva esperança
d’un nou i definitiu retrobament
de tornar a estimar i a somniar,
de sentir-me, de nou, un home feliç.
Però tot ha estat, només, una excusa
per justificar el meu gran fracàs
que es va començar a gestar quan
no vaig saber fer del somni realitat.

Esperit de Festa 18-07-09

Segurament, molts de vostès, amables oients, recordaran que fa poc vaig dedicar aquest comentari al programa Bocamoll que, presentat per Espartac Peran, emet cada tarda vespre TV3. I recordaran que citava una entrevista que li havien fet al programa de l’aplec de Mataró preguntant-li perquè a l’espai musical del seu programa no hi havia posat mai cap sardana. També recordaran que, en principi, ell va argumentar que l’espai consistia en endevinar la lletra d’una música determinada i, quan se li va dir que també hi ha moltes sardanes amb lletra va reconèixer que “l’havien enxampat”.
Doncs bé, encara que no s’hagi reconegut públicament, és molt probable que a resultes d’aquesta entrevista i, possiblement també pel comentari emès des del nostre programa, en l’edició del passat dilluns 6 de juliol l’espai musical va ser dedicat a endevinar la lletra de la sardana Llevantina. La versió era a càrrec de Marina Rossell i un dels concursants, de mitjana edat, no va tenir cap problema en reproduir la lletra, cosa que no passa massa sovint i que demostra que sardanes cantades emblemàtiques com aquesta Llevantina, o altres com La Santa Espina, Maria de les trenes, L’Empordà, La sardana de les monges, Les fulles seques, És la Moreneta, Girona aimada, La cardina encara salta, etc., continuen presents, malgrat tot, en l’imaginari popular del cançoner català i recordades per successives generacions que, per la seva edat i la manca de difusió pública, semblaria lògic que les desconeguessin.
Podríem pensar, doncs, que per la meva part, de la mateixa manera que vaig criticar el fet de menystenir les nostres sardanes cantades en aquest espai televisiu, reconegués ara la feliç iniciativa de programar-ne una. Però em permetran que, en tot cas, ajorni un temps aquest reconeixement i aquesta satisfacció perquè molt em temo, i m’agradaria equivocar-me, que això haurà estat com una mena de condescendència fruit de la circumstàncies. Per tant, els demano a tots els qui segueixen el programa Bocamoll que estiguin atents i que, si en un temps breu, apareix de nou al concurs un tema de sardana cantada, tots plegats ens considerem llavors representats i seguidors del programa tot hi agraint al seu presentador Espartac Peran la seva sàvia rectificació.
I, un apunt final. Aquest fet demostra que no ens podem quedar mai de braços plegats davant la indiferència i la injustícia i que és absolutament lícit denunciar, amb el respecte necessari, tot allò que, per ignorància o menyspreu, atempta sobre la necessària promoció del nostre patrimoni col·lectiu. I acabo una vegada més citant una de les meves frases preferides, la del mestre Pompeu Fabra que diu: “Cal no abandonar mai ni la lluita ni l’esperança”.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 15 de juliol de 2009

Poema de la setmana 28/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm 36. Sabadell
Vent calent
Aquest vent calent,
que empeny les boires a ponent
darrera el sol que lentament declina.
Aquest vent calent,
que en la llarga nit xafogosa
fa parpellejar totes les estrelles.
Aquest vent calent,
que juga amb els teus cabells
i t’arrapa amb tendresa el vestit al cos.
Aquest vent calent,
que escalfa amb ànsia el teu alè
i t’eixuga la humitat dels llavis.
Aquest vent calent,
que atansa a port la vela blanca
i esborra aquell t’estimo escrit a la sorra.
Aquest vent calent,
m’empeny cap a tu
principi i fi del meu apassionant viatge.

dilluns, 13 de juliol de 2009

Esperit de Festa 11-07-09

Vaig assistir a l’Aplec Comarcal d’Osona que estava previst celebrar al magnífic Parc de les Set Fons de Sant Julià de Vilatorta. Durant tot el matí, al Punt d’informació del Parc, es va poder visitar l’exposició de retrats de compositors sardanistes, cedida per Josep Burniol. També una exposició permanent sobre l’aigua. Una mostra de cultura tradicional catalana amb gegants i grallers, l’Esbart dansaire d’Alpens i els bastoners i grallers de Sant Bartomeu va donar pas a una audició de sardanes de set tirades a càrrec de la cobla Ciutat de Girona. Però una espectacular tempesta d’estiu va obligar a que, després de dinar, la tercera edició de l’Aplec Comarcal amb les cobles Ciutat de Girona, La Blanes i Sabadell es traslladés a un pavelló d’esports, fa poc inaugurat, però que en determinats indrets l’aigua hi entrava a raig. La Colla Sardanista Encís, de Manlleu, va fer una exhibició i es van estrenar tres sardanes: Sardanistes d’Osona de Dolors Viladrich, Osona salta i balla de Miquel Tudela, i Font Noguera de Joan Lázaro.
Un altre dels actes de la tarda va consistir en la presentació del nou estendard que anirà presidint aquestes celebracions anuals. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que la paraula aplec significa una reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada i defineix un estendard com a bandera, penó o guió del cap d’estat i, també, com una ensenya representativa de cossos d’armes o de corporacions religioses. Però l’estendard que es va presentar diumenge no vol representar res d’això, sinó que vol ser un símbol d’unió del sardanisme osonenc. Vol ser un exemple de la capacitat que tenim els catalans, si volem i ens ho proposem, d’agrupar-nos i de treballar per a un mateix ideal. Llàstima que aquesta unió, aquest exemple de germanor, de solidaritat i de llibertat que la sardana exemplifica, no serveixi com a model dels nostres representants institucionals en uns moments en que el nostre país necessita, més que mai, avançar sota un mateix estendard i amb un mateix objectiu: Catalunya. En canvi, estic segur que aquest estendard serà el pal de paller a l’entorn del qual s’aplegarà tot el sardanisme representatiu de la comarca d’Osona, convidant a tothom a participar del seu aplec que, l’any passat a Sant Quirze de Besora, aquesta edició a Sant Julià de Vilatorta, i l’any vinent a Alpens, referma la nostra identitat, i ens fa sentir orgullosos de ser sardanistes i catalans.
Espero i desitjo que, a partir d’ara, l’Estendard de l’Aplec Comarcal d’Osona esdevingui, també, un símbol per tot el sardanisme osonenc.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 8 de juliol de 2009

Poema de la setmana 27/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

La passió d’escriure

Sembrador de lletres.
Jardiner de paraules.
Conreador de mots.
Forjador de verbs.
Segador d’expressions.
Constructor de frases.
Decorador d’articles.
De l’alfa a l’omega.
De la a a la zeta.
Enamorat d’una llengua
que rego, dia a dia,
per mantenir-la viva.


dilluns, 6 de juliol de 2009

Esperit de Festa 04-07-09

El passat cap de setmana Ràdio 4 va emetre les darreres edicions del programa “Fes ta festa”, creat, dirigit i presentat pel sabadellenc Jesús Ventura, que el proper mes de setembre hauria complert 20 anys en antena. La decisió de la direcció d’aquesta emissora pertanyent a Ràdio Nacional d’Espanya, deixa un buit absolut en la seva programació pel que fa al tractament i difusió de la sardana i la cultura popular i sense cap voluntat ni intenció de replantejar o revisar aquesta decisió per part d’un ens públic que s’ha manifestat sovint al servei de Catalunya i la seva cultura, malgrat la dependència orgànica de Madrid. Des dels nostres programes, Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell, lamentem aquesta decisió i ens fem ressò del malestar que entre els habituals seguidors de “Fes ta festa” ha generat aquesta decisió de menyspreu, una més, envers el conjunt dels seguidors de la cultura tradicional i popular catalana.
Com a mostra de solidaritat vull dedicar avui aquest comentari a reproduir la carta que Jesús Ventura ha dirigit als mitjans de comunicació i que diu així:
“Benvolguts amics, el passat 28 de maig, la directora de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, Montserrat Melià, em va comunicar que el proper 30 de juny quedaria rescindit el meu contracte amb RNE, i amb ell, finalitzarien també les emissions del programa “Fes ta festa”, l’espai de cultura popular i tradicional que s’emetia en aquesta emissora des del mes de setembre de l’any 1989. Així doncs, el dia 28 de juny s’emetrà la darrera edició del programa (la número 1.789). Pel que sembla, la direcció de Madrid de RNE, amb la aquiescència de la direcció barcelonina, ha decidit que, no solament el “Fes ta festa”, sino altres programes tant o més històrics no tenen cabuda a la innovadora i revolucionària programació (l’enèssima) que han planejat per la subsistència d’aquesta emissora històrica de la radiodifusió catalana. A la pregunta formulada a la Sra. Melià sobre si no hi hauria cap espai que parlés de cultura popular a la “nova” Ràdio 4, la seva resposta va ser: I per què?. Davant aquestes circumstàncies, comprendreu que la meva esperança de continuïtat, si més no en aquesta emissora i amb aquesta direcció, és més que ínfima. La vida és un conjunt d’etapes i el “Fes ta festa” ha estat per mi una de molt important. Vull pensar que l’aventura radiofònica que ha representat no ha d’acabar aquí i podeu estar segurs que tota la gent que l’hem fem possible lluitarem perquè no s’acabi. No es tracta ja de cap lluita laboral ni de cap resistència numantina de l’emissora. Hem volgut lluitar per Ràdio 4 i ho hem fet durant molts anys. Ara sembla que ja no els fem falta. Però pel que sí lluitarem és per conservar un producte que aquesta mateixa agonia persistent i eterna no ha deixat desenvolupar del tot; un producte (pioner en els seus inicis) que entenem necessari com a petita mostra de normalització de la presència de la cultura popular i tradicional als mitjans de comunicació. Volem fer un “Fes ta festa” més gran i útil i treballarem amb força en aquest sentit. Moltes gràcies a tots pel vostre suport i fins aviat.”
Fins aquí el contingut de la carta de l’amic Jesús Ventura. Per part meva, incidir una vegada més en les dificultats que la difusió de la nostra cultura, i per tant la propagació i promoció de la música i la dansa de la sardana, té en el seu propi àmbit d’actuació. Unes dificultats en molts casos ideològiques i polítiques que volen fer desaparèixer determinats signes de la nostra identitat. Malgrat tot, cal seguir lluitant amb més ànim que mai i per això encoratgem a Jesús Ventura i al seu equip a buscar alternatives a aquesta situació per tal que “Fes ta festa” pugui seguir delectant als seus seguidors com ho ha fet aquets darrers vint anys.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 1 de juliol de 2009

Poema de la setmana 26/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Una mirada, un somriure

No sé si va ser la sort o el destí
que regeix les nostres vides.
El cert és que, des d’aquell dia,
ja tot va ser molt diferent.
Aquella mirada, aquell somriure
em va penetrar molt endins.
No sabia ben bé el què
però alguna cosa em passava.
Aquella mirada, aquell somriure
se’m feia present dia i nit.
Intentava esvair els dubtes
envoltant-me d’idíl·lics somnis.
El temps però anava fent via
mentre jo, ansiós, esperava.
Fins que un dia, quasi per atzar,
el somni anhelat es va fer realitat.
I aquella mirada, aquell somriure
ara ja formen part de mi mateix.