Esperit de Festa 05-04-08

Bon dia.
La mort fa pocs dies de l’historiador i polític Josep Benet ha ocupat un lloc destacat als mitjans de comunicació, com no podia ser d’altra manera donada la importància de la seva persona i la seva obra. Hem pogut escoltar i llegir infinitat de comentaris sobre la seva vida compromesa amb la política catalana i la seva imprescindible obra literària sobre la història d’aquesta Catalunya que va servir fins el seu darrer alè.
Però, com acostuma a passar, en cap comentari oral o escrit no he sentit a pronunciar la paraula sardana lligada al seu compromís i a la seva obra. Per això em sembla oportú recordar què en pensava Josep Benet de la sardana i els sardanistes a través de recuperar uns fragments del seu Missatge al món sardanista amb motiu del pubillatge de Sant Llorenç de Cerdans, comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord, l’any 1985, i de la seva Lliçó Magistral pronunciada el 1994 al Pubillatge de Cervera, ciutat que el va veure néixer l’any 1920.
En aquests textos Josep Benet manifesta: “La sardana és una bella i exemplar manifestació de continuïtat en un poble, com el nostre, que sembla condemnat a viure a batzegades, en un constant fer i desfer”. “Aquesta continuïtat ha estat possible perquè existeix un moviment sardanista format per milers de persones que són conscients del gran valor musical, estètic i patriòtic de la sardana, que volen que la sardana continuï essent –com és- “la dansa sencera d’un poble”.
I continua afirmant Josep Benet: “La sardana és un dels signes d’identitat del nostre poble. Per això no pot morir com han mort arreu del món tantes altres danses, un dia populars. I no morirà, perquè aquesta és la voluntat de milers i milers de sardanistes que estimen la sardana”. “Fa anys que es pretengué acabar amb la sardana a la Catalunya Sud, en un intent de genocidi cultural. La pretensió no reeixí. La sardana ressorgí més forta que mai. I es va convertir en un dels instruments del redreçament de Catalunya Sud. L’aportació que el sardanisme va fer a aquest redreçament va ser molt important. Vull recordar-ho. Cal recordar-ho”.
Per si no queda prou clar, Josep Benet es reafirma dient: “Una vegada més la sardana, la nostra dansa nacional, és signe de la unitat de la nostra nació catalana que res no ha pogut destruir: una mateixa dansa nacional, un mateix idioma, una mateixa bandera, un mateix nom per a un mateix poble...” I acaba proclamant: “Aquest missatge al món sardanista vol ser –i és- un missatge d’esperança en el futur de la nostra dansa i del nostre poble”.
Un desig que Josep Benet manifestava fa anys i que continua sent ben actual. Que la seva memòria ens ajudi a fer-ho possible.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director