Esperit de Festa 10-03-07

Bon dia.
L’activitat sardanista, el nombre i l’edat mitjana dels seus assistents, són temes d’actualitat i d’una certa preocupació. Fa dues setmanes, l’amic Josep Pasqual, en una intervenció al programa Mans de Catalunya Ràdio, feia referència a les estadístiques sobre l’activitat sardanista del 2006 que vaig publicar a la revista SOM i comentava que l’increment d’aplecs i ballades del 5% en relació al 2005 també podia ser degut a que s’haguessin incorporat noves entitats a passar la informació i que, par tant, aquest increment no fos tal. És possible, però això és una suposició i jo em baso només amb dades reals publicades. També podem suposar que encara hi ha entitats que no passen informació del què fan i que, per tant, l’activitat real pot ser superior a la coneguda. També és cert que l’estudi no facilita informació en relació al nombre i edat dels assistents. Perquè no n’hi ha. Sí que hi ha la percepció de que ara hi ha menys assistents als aplecs i ballades que uns anys enrere, i que aquesta percepció pot ser certa, però no tenim dades reals que la demostrin i, per això, no n’he fet esment en els meus articles. No perquè defugi el tema. Si entrem en el terreny de les percepcions i suposicions, en ser la majoria d’aplecs i ballades en un recinte obert i gratuït, sense control d’assistència, ens trobarem amb molts dubtes. Per exemple: volem quantificar l’assistència a una ballada de sardanes a la Plaça de la Catedral de Barcelona. Quin nombre quantifiquem, ¿només els que contribueixen amb un donatiu? ¿Només els que ballen? ¿Els que hi van a ballar més els que només hi van a escoltar la música? ¿I els que hi passen, s’hi queden una estona mirant com ballen, escoltant la cobla i fent fotografies, els hem de considerar assistents o no? És possible que molts considerin només com a assistents els que ballen i els habituals que hi van a escoltar, però ¿com sabem qui i quants són aquests en un moment o un dia determinat?
Quan una emissora de ràdio o televisió dóna xifres d’audiència d’un determinat programa jo em pregunto: ¿Totes aquestes persones han estat mirant o escoltant el programa tot el temps que ha durat? Segurament que un bon percemptatge de gent sí, però també és molt possible que molts només tinguessin l’emissora connectada mentre feien altres feines a casa, o només el van mirar o escoltar una estona, o només hi van passar fent zapping... En canvi, els controls d’audiència això no ho concreten, ens donen unes xifres i les acceptem. ¿Perquè no acceptem doncs com assistents a una ballada els que ballen, els que escolten i els que, tot passant per allà, s’hi queden una estona mirant i escoltant? Com poden comprovar, sense dades reals, les suposicions poden tenir moltes interpretacions.
En relació a l’edat dels assistents, sense defugir la realitat evident de la poca presència de jovent als aplecs i ballades, sense un estudi real que quantifiqui l’edat de cada assistent i en tregui la mitjana en funció del nombre, també és entrar en el terreny de les opinions subjectives. Com deia abans, ¿ens referim a l’edat dels que ballen? ¿Dels que escolten? I els matrimonis joves que s’aturen una estona mentre els seus fills petits queden expectants palplantats davant la cobla, aquests que amb tota seguretat rebaixen l’edat mitjana dels assistents a la ballada ¿els comptem o no?
Resumint, malgrat el meu conegut positivisme, sóc conscient de la realitat i que aquesta, en conjunt, tots voldríem que fos molt millor. El meu intent és que amb les dades reals disponibles, analitzar objectivament la situació i aportar el meu punt de vista sobre la qüestió. Ni més, ni menys.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director