Bon dia
Com he tingut la sort de poder-ho fer durant molts anys, la setmana passada vaig assistir a dos dels aplecs que s’han celebrat prop de la nostra ciutat. Em refereixo al de Mollet, el dijous 1 de maig, i el de Santa Perpètua el diumenge 4 de maig. En tots dos llocs hi tinc records especials.
Recordo els multitudinaris aplecs de Mollet dels anys seixanta, als paratges del desaparegut bosc de Can Pantiquet, impulsats per l’Andreu Oliveras, l’Andreu de Mollet o l’Andreu camisa groga com se’l coneixia llavors per anar abillat sempre amb una camisa d’aquest color. President durant 25 anys de l’Agrupació Folklòrica Molletana ell va ser l’impulsor, el 1959, del concurs de colles improvisades, una pràctica que s’ha anat fent present en la majoria d’aplecs de Catalunya. Encara avui, el concurs de colles improvisades de Mollet destaca per la quantitat i qualitat dels premis que atorga a totes les colles participants.
A partir de 1983 una nova entitat, Tradicions i Costums, es va fer càrrec de l’organització de l’aplec, amb un obligat canvi d’ubicació al Parc de Can Mulà. Amb dirigents com Enric Mogas primer i Jaume Bosch, que n’agafà el relleu fins l’actualitat, l’Aplec de Mollet, tradicionalment el primer de maig, ha celebrat aquesta any la seva edició número 66 amb una bona assistència tot considerant el pont festiu de quatre dies. Les cobles Jovenívola, Sabadell i Mil·lenària van ser les encarregades d’omplir de música una jornada amb un temps esplèndid que rescabalava els organitzadors de la sessió de l’any passat afectada per la pluja.
Pel que fa a l’Aplec de Santa Perpètua, m’hi uneix un record molt especial. A meitats dels anys cinquanta m’incorporava al moviment sardanista sabadellenc i em feia amic dels dansaires de l’Anella Sabadell a la qual m’incorporaria l’any 1956. Recordo el primers aplecs que vaig assistir amb la colla a Santa Perpètua. Fèiem el recorregut dels nou quilòmetres que hi ha des de Sabadell a peu. Ballàvem totes les sardanes i tornàvem novament a peu. La primera vegada que ho vaig fer, caminant per la carretera, vaig conèixer i tenir la primera conversa amb la Maria Rosa que, uns anys després es convertiria amb la meva promesa i, després, amb la meva esposa.
Diumenge passat comentava aquest fet amb la Mercè Alsina que, amb la seva junta, mantenen a molt bon nivell aquest aplec que les seves 72 edicions el converteixen en un dels més antics de Catalunya. Les tres colles infantils i juvenils que prenien part en el concurs de colles improvisades lligaven passat i futur. Unien els meus records del passat amb l’esperança d’un futur sardanista on la il·lusió ens segueixi motivant a tots.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada