Esperit de Festa 26-04-08

Bon dia.
Avui comencen els actes de proclamació de Sant Climent de Llobregat com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2008. La idea de nomenar una Ciutat Pubilla de la Sardana va sorgir a proposta de l’Obra del Ballet Popular a la I Jornada d’Estudis Sardanistes celebrada a Montserrat l’any 1959. El foment de la sardana tenia llavors una dimensió patriòtica que amb el temps i amb la recuperació de la democràcia i de les institucions de govern ha anat perdent significació. El programa d’actes s’iniciava uns dies abans amb el recorregut de la Caravana de la Flama de la Sardana, que seguia un itinerari que enllaçava la Ciutat Pubilla anterior amb la nova i que, actualment per problemes logístics, ja fa anys que no se celebra. Com a actes significatius del nomenament cal esmentar: l’acte de Proclamació, presentació dels Sardanistes d’Honor, que substitueixen a les anteriors Pubilles de la Sardana, l’arribada de la Flama i la inauguració del Monument a la Sardana, Dinar de Germanor, Festival de Proclamació, lectura del Missatge al Món Sardanista -escrit per una personalitat de la vida política, social o cultural- la Lliçó Magistral -a cura d’algun destacat personatge, normalment de la mateix població-, proclamació de diversos guardons -Medalla al Mèrit Sardanista, al Mèrit Musical, al Mèrit Cívic, al Mèrit de la Dansa,- i finalment l’estrena de la Sardana del Pubillatge, encarregada habitualment a un compositor relacionat amb la població objecte del pubillatge.
Malgrat que durant molt temps amplis sectors del sardanisme n’hagin estat contraris o en restin encara indiferents, el cert és que els pubillatges, estudiats en el seu conjunt, aporten una visió molt positiva especialment si considerem les dificultats polítiques i econòmiques que han tingut de superar, principalment a les edicions compreses entre els difícils anys 60 i 70. L’Obra del Ballet Popular, amb l’organització dels pubillatges i la Caravana de la Flama de la Sardana, amb tota la seva protocol·lària posada en escena, va propiciar la represa de molts signes de catalanitat difícilment possibles en aquells temps en cap altre àmbit de la cultura catalana, aglutinant al seu entorn el suport de la majoria d’intel·lectuals de l’època que, amb les seves aportacions literàries als programes editats, amb les seves lliçons magistrals o amb els seus missatges al món sardanista, expressaven el seu suport i manifestaven sense embuts el seu amor i respecte a la causa de la sardana.
La primera Ciutat Pubilla designada va ser Girona l’any 1960. Aquesta primera decisió ja va resultar polèmica tota vegada que els sardanistes de Figueres consideraven que aquest honor els pertocava a ells. El fet és que a conseqüència d’aquest primer enfrontament, sigui perquè no se’ls ha proposat o perquè ells no ho han demanat, la ciutat de Figueres, amb tota la seva història sardanista al damunt, no ha estat encara, fins avui, Ciutat Pubilla de la Sardana. D’aquella edició a Girona, en unes circumstàncies polítiques molt adverses i amb uns actes semi clandestins, amb les autoritats mirant-ho amb recel i aversió, fins als darrers pubillatges amb una bona sintonia entre les institucions i l’entitat organitzadora, hi ha un abisme.
Santa Coloma de Gramanet, Ciutat Pubilla 2007, cedirà doncs els honors a Sant Climent de Llobregat en una edició que ha comportat un important canvi organitzatiu tota vegada que, en trobar-se l’Obra del Ballet Popular en una fase inactiva i que es debat entre la desaparició o transformació, se n’ha tingut de fer càrrec la Federació Sardanista de Catalunya amb el seu president Bartomeu Duran al davant.
Esperem però que els Amics de la Sardana i les autoritats de Sant Climent tinguin l’èxit que la seva gran il·lusió d’haver fet possible aquest pubillatge es mereix.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director