dimarts, 28 de setembre de 2010

Poema de la setmana 39/2010

Engrunes
12.
Un bloc, un llapis, un llibre:
tot un món.
Mentre els números fan fallida
les lletres ens omplen de vida.
13.
Si el llenguatge cotitzés a la borsa
tindríem pèrdues molt importants
ja que minva el coneixement de l’idioma
per què els catalans no l’usem com cal.

dissabte, 25 de setembre de 2010

Esperit de Festa 25-09-10

Si be és cert, que com els havia comentat, la crisi econòmica afecta l’activitat sardanista, especialment pel que fa a l’organització de ballades, no és el mateix cas pel que fa referència a les edicions de llibres relacionats, d’una manera o altra, amb la sardana. Els darrers mesos se n’han publicat alguns de molt interessants i que, breument, en vull deixar constància.
Dins la col·lecció Quaderns de Palafrugell s’ha editat un magnífic i documentat treball titulat Música i festa a Palafrugell. Els seu autor és l’Oriol Oller, intèrpret de tible de la Jovenívola de Sabadell, professor superior de música pel Conservatori del Liceu i Màster en Musicologia i Educació Musical per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Música i festa a Palafrugell és un treball basat en la premsa escrita local però farcit de vivències sonores, explicades en primera persona pels mateixos protagonistes; amb un text planer i entenedor que no defuig la ironia i el caràcter palafrugellenc; i il·lustrat amb una gran nombre d’imatges de gran qualitat, la majoria de les quals, inèdites. Perquè l’objectiu final del llibre no és altre que explicar el fet musical a través de les persones, que són les que ens han ajudat a construir el passat comú mitjançant el record d’una música viscuda. El monogràfic es presenta en tres grans apartats, El cant, El ball i L’espectacle, en els quals es parla de quines orquestres feien ballar més, què feien els músics per guanyar-se la vida, quina era l’activitat sardanística, quantes cobles i coros hi havia, com eren els balls de Carnaval, on arrelà amb més força el jazz o per què l’havanera ha tingut tant d’èxit. Oriol Oller fa un magnífic retrat de la societat palafrugellenca de la primera meitat del segle XX a través de l’activitat musical. Si com a instrumentista de tible i com a músic l’Oriol ja ens havia mostrat la seva qualitat, amb la publicació d’aquest magnífic estudi històric ens demostra, també, la seva capacitat narrativa.
Una altra de les novetats ens arriba dins la col·lecció MOS. Es tracta del número 31 titulat Històries de les sardanes (volum VI) i que, com els cinc anteriors, ha escrit Robert Roqué. En aquest, en principi el darrer volum sobre el tema, segons indica el seu autor, es comenten les circumstàncies a l’entorn d’algunes sardanes d’autors amb cognoms situats alfabèticament entre les lletres S i V. Hi trobem sardanes d’autors sabadellencs, com Josep M. Serracant i Jesús Ventura, i d’altres ben coneguts com Toldrà, Pep Ventura, Josep Vicens “Xaxo” o Ricard Viladesau, per exemple.
Amb la publicació d’aquestes Històries de les sardanes Roqué posa a l’abast de tots els interessats en el perquè d’algunes composicions, a qui o a què estan dedicades, la lletra de les mateixes, si és que en tenen, la data d’estrena, i altres anècdotes que ha anat recollint a través de la seva investigació i les entrevistes amb els autors. Una bona tasca que no té fi encara que l’autor hagi decidit, de moment, tancar el parèntesi.
També dins la col·lecció MOS, amb el número 32, s’ha reeditat l’opuscle La sardana. Dansa Catalana. Missatge de Pau i Germanor. L’any 1972 aquest missatge escrit per Esteve Fàbregas i Barri es va publicar traduït a 12 idiomes, la segona edició l’any 1973 es publicà en 16 idiomes i la tercera, l’any 1979 de la qual ara se n’ha fet la quarta edició en 40 idiomes considerats oficials per l’Organització de les Nacions Unides. Una possibilitat, doncs, que arreu del món puguin llegir, amb la seva llengua, el que és i representa la sardana pels catalans.
I encara ens hauríem de referir a dues novetats més. Una la que amb el títol Artie Shaw. Un americà a Begur ha escrit Biel Castelló. Però aquest interessant treball sobre l’autor de la famosa composició Beguin the Beguine i la seva relació amb la sardana ja el comentarem properament com també del llibre que han escrit Eduard Boada i Jordi Puerto sobre la història de la sardana a Badalona.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 21 de setembre de 2010

Poema de la setmana 38/2010

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

L’odi
L’odi no prescriu
s’autoalimenta amb més odi
i fa niu a les entranyes
per covar el terror.
Odi a la diferència,
al color de la pell,
a la llengua estranya,
al Déu amb nom diferent.
Fins que un mal dia
sense fer cap distinció
irracionalment esclata
i destrueix vides innocents.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Esperit de Festa 18-09-10

En el marc històric de la plaça Major de Torroella de Montgrí, la nit del passat 27 d’agost, l’Esbart Montgrí ens va oferir l’espectacle musical i coreogràfic Inaudit Vicenç Bou. Inaudit significa: “mai no sentit, increïble, extraordinari...” i això és exactament el que vàrem presenciar en motiu de la commemoració del 125 aniversari del naixement del gran i popularíssim compositor Vicenç Bou i Geli.
Al llarg dels anys, les sardanes de Vicenç Bou s’han fet enormement populars i segueixen vigents a través, habitualment, de les interpretacions de les cobles però, també, per les versions que n’han fet i en fan cantants solistes, grups d’havaneres, orquestres simfòniques i altres tipus de formacions vocals i instrumentals.
Mancava, però, una versió coreogràfica de les seves sardanes i donar a conèixer altres obres de Bou com algun vals i pasdoble recuperats i actualment dipositats al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Les melodies de sardanes de Bou com algunes de les que es van interpretar: Cants de maig, Mimosa, Angelina, Llevantina, Pescadors bons catalans, Torroella, vila vella, Esclats de joventut, són perfectament reconegudes i memoritzades per moltíssima gent. La música, però, ofereix la possibilitat que a través de diverses versions i interpretacions sobre la base original, es despleguin noves maneres de ser escoltada i assimilada. Ho podem comprovar a diari amb les adaptacions que s’han fet, i es continuen fent, d’obres significatives del repertori dels compositors mundials més reconeguts de tots els temps.
Això, però, no es produeix, almenys amb una certa normalitat, amb la música dels nostres grans compositors de sardanes. Donar a conèixer la seva obra a través de noves versions que puguin arribar a un públic molt més ampli i divers no és cap sacrilegi com no ho són les versions que s’han fet sobre obres de Bach, Beethoven, Strauss, Mozart i tants altres que han assolit una projecció i acceptació mundial.
Calia doncs fer un nou pas endavant amb la nostra música i amb un dels nostres compositors més populars. I això és el que es va proposar l’Esbart Montgrí: un espectacle de dansa d’arrel tradicional amb noves versions de la música de Vicenç Bou. Amb l’experiència de les seves celebrades realitzacions anteriors Trencats i seguits, La punyalada, Torroella 1900 i Fills del mar, l’èxit del nou espectacle Inaudit Vicenç Bou estava assegurat. En aquesta ocasió amb direcció artística i coreogràfica de Sebastià Vilanou; guió de Jaume Nonell i arranjaments, direcció musical i tenora de Jordi Molina. Un equip de garantia al qual cal afegir el protagonisme de la quarantena de components de l’esbart, alguns d’ells joveníssims, que van lluir-se en la interpretació de totes les coreografies agrupades en els diversos actes que el guió anava introduint.
Al llarg d’una hora, les 1.500 persones que omplien totalment la plaça, entre elles la filla del mestre Bou, Teresa, acompanyada del seu espòs i altres familiars, i de persones representatives de la cultura i del sardanisme, vàrem viure i gaudir d’un gran espectacle. Els entusiastes aplaudiments en finalitzar cada acte i l’ovació final va ser un digne i públic reconeixement a la seva oportunitat i qualitat. L’apoteosi final es va produir quan després d’un bis i de repetitius i llargs aplaudiments, Jaume Nonell va demanar a tot el públic que es posés dret, s’agafés de les mans i ballés l’emblemàtica sardana Torroella, vila vella. Va ser extraordinari i molt emocionant.
Ara cal desitjar que aquest Inaudit Vicenç Bou, contràriament al significat de la paraula inaudit, no hagi estat només un acte extraordinari i aconsegueixi els recursos i la fórmula necessària per portar-lo arreu de Catalunya. L’esforç emprat mereix que sigui vist i reconegut per tot aquell que estima la música i la dansa del nostre país.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 14 de setembre de 2010

Poema de la setmana 37/2010

Engrunes
9.
Exigent li vaig dir al mirall: “Mira’m!”
I ell, obedient, es va quedar mirant-me...
10.
No vull que, com els peixos morts,
la força del corrent m’arrossegui avall.
Per això, igual que fan els peixos vius,
vaig fent via navegant contracorrent.
11.
No és que no vulgui lligar-me a algú.
El problema és que no em puc deslligar de tu.

diumenge, 12 de setembre de 2010

Esperit de Festa 11-09-10

Amb aquest Esperit de Festa iniciem una nova temporada, la setena, i primer de tot volem agrair-los una vegada més la seva companyia i el suport que ens manifesten i que ens esperona a seguir oferint cada setmana les notícies i la música que el sardanisme genera, sense oblidar tots aquells referents musicals i històrics que han fet de la sardana la Dansa Nacional de Catalunya.
Segurament molts de vostès han pogut seguir sintonitzant Ràdio Sabadell i han gaudit de les seleccions musicals monogràfiques que els dissabtes i diumenges de 10 a 11 del matí els hem anat oferint a través del programa SardaEstiu gràcies a les interessants seleccions musicals que el magnífic i extens arxiu musical de Jordi Saura ens ha permès fer arribar a tots vostès.
En aquest programa recuperem l’esquema habitual amb la introducció d’algun nou espai que esperem mereixi la seva aprovació. Al llarg de la temporada completarem la lectura del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, i commemoracions com el centenari del naixement del poeta Joan Maragall i el 125 aniversari de la mort del popular compositor Vicenç Bou, tindran el protagonisme que es mereixen.
Amb Jordi Saura, Cristina Colomé i Guillem Mota, i amb el suport de la direcció de Ràdio Sabadell, seguirem intentant d’oferir el bo i millor que els nostres coneixements i experiència ens permetin, amb especial atenció a l’activitat de tota la cultura tradicional i popular i, especialment, la que generin les entitats sabadellenques.
Com ja els anem recordant, fora de cobertura també es possible escoltar-nos en directe per Internet o be, a partir del dimarts següent, connectant l’adreça radiosabadell.fm/alacarta escoltant un determinat programa o baixant-lo al seu ordinador.
Properament iniciarem una nova edició de La Sardana de l’Any perquè puguin escollir la seva sardana preferida. Els demanem la seva activa participació al concurs per tal de donar-li el màxim relleu possible.
Finalment, i com ja vaig fer l’any passat, comentar algunes dades estadístiques referents a l’activitat sardanista d’aquests mesos de juliol i agost. Segons Infosardana s’han celebrat 57 aplecs, 613 ballades, 46 concerts i 11 concursos que fan un total, en aquests dos mesos, de 730 activitats amb la cobla com a protagonista. Si comparem amb l’any passat, que van ser un total de 927, constatarem que la crisi ha fet disminuir l’activitat aproximadament en un 20%, cosa que ha afectat especialment les ballades que han passat de 807 a 613. Com tots sabem, en aquests dos mesos es concentren un gran nombre de festes majors que inclouen com a una de les seves tradicionals activitats una ballada de sardanes. La retallada de les subvencions d’entitats institucionals, econòmiques i comercials, ha afectat en gran manera el pressupost de la festa i la conseqüent retallada de despeses. Les cobles doncs, en general, s’han vist afectades per aquesta significativa anulació d’audicions de sardanes.
Malgrat tot, en aquest període s’han celebrat actes molt importants, alguns dels quals els explicarem en successius comentaris Des de la Torre de l’Aigua.
Gràcies de nou pel seu suport i confiança i que tinguin un bona i reivindicativa Diada Nacional.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 7 de setembre de 2010

Poema de la setmana 36/2010

Del llibre Sense Treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm.36. Sabadell
Impuls
Dibuixava carícies
sobre el teu cos
àvid de sexe.
Substituint passió per amor
i desig per tendresa
mentre un allau de plaer
inundava els sentits.
El llit en flames
il·luminava la cambra.