dimarts, 26 d’abril del 2011

Poema de la setmana 17/2011

Del llibre Des de la intimitat

Il·lustracions de Lídia Guarch

Edicions de Gràfic Set. Sabadell




Mar endins

Al rítmic compàs
de la veu enèrgica
lluiten els rems
amb les ones braves.
Música implacable
que l’aire escampa
entre l’escuma
de la mar blava.
Tots sempre a una
unificant l’esforç
mentre el timó enfila
una imaginària meta.

diumenge, 24 d’abril del 2011

Jaume Viladoms i Valls (1913-1976)


Jaume Viladoms i Valls (1913-1976)


Record Homenatge al mestre i lluitador social

Diversos autors. Coordinació: Eduard Masjuan

Fundació Jaume Viladoms. Ajuntament de Sabadell. 2011



Lluís Subirana

Jaume Viladoms, el meu darrer mestre

Una esperança desfeta

Una esperança desfeta

Sabadell 1931-1945

Diversos autors

Ajuntament de Sabadell-Museus Municipals. 2010

Lluís Subirana

Sardanes i corals, entre la telerància i la prohibició


Sant Pol al Mestre Tarridas

Sant Pol al Mestre Tarridas
Homenatge al centenari del seu naixement

Diversos autors
Comissió Any Tarridas. Sant Pol de Mar. 2003

Lluís Subirana
Recordant el Mestre Tarridas

Casa meva és casa vostra

Casa meva és casa vostra

Entrevistes a sabadellencs

Llibre segon. Any 2002

Josep Gamell

Diari de Sabadell

La Gaseta, 2002



Lluís Subirana

Activista cultural

Recordat Josep Pallach

Recordat Josep Pallach

Reflexió col·lectiva entorn d'un gran líder

Coordinació

Joaquim Ferrer- Pere Baltà

Rúbrica Editorial, 2002


Capítol: Haurem de lluitar molt

Lluís Subirana


dissabte, 23 d’abril del 2011

Esperit de Festa 23-04-11

La festa de Sant Jordi és un diada especial encara que al calendari la data no estigui en vermell. Una festa on els protagonistes principals són el llibre i la rosa, on la cultura i la natura es manifesten a través dels llibres, de la paraula escrita, i de les flors, que amb els seus perfums tenen la seva particular manera de comunicar-se amb nosaltres. En una festa tan especial com aquesta, per embolcallar llibres i roses, res millor que una gran sardana. Llibres, roses i sardanes. Festa complerta. Comprem almenys un llibre, si és en català millor i si és relacionat amb la música en general millor que millor. Comprem la rosa per regalar a la persona estimada i anem a ballar o escoltar les sardanes. No hi ha res millor per fer el dia de Sant Jordi encara que aquest any s’escaigui en plena Setmana Santa. I oblidem-nos unes hores de les polèmiques, de les enveges i de les rancúnies que una festa com aquesta, símbol d’un país com aquest, genera als qui no entenen ni voldran entendre mai determinades i singulars diferències. Llibres, roses, sardanes. Cultura, natura, festa. Tradició, poble, nació. Per reivindicar el què érem, per demostrar el què som, per afirmar el què volem ser. Cultes com els llibres, sensibles com les flors, units i agermanats com la sardana.
I gaudim també de les cantades de caramelles que a la nostra ciutat tenen una llarga tradició. Resseguint una mica la història de les primeres corals sabadellenques fundades a la segona meitat del segle XIX, trobem que una de les seves activitats més importants de l’any eren les cantades de caramelles per Pasqua. Habitualment el diumenge i algunes també el dilluns, sortien al carrer grups d’homes que interpretaven cançons relatives a l’arribada de la primavera i a la resurrecció de Crist. En aquells temps, les caramelles tenien un caràcter més profà que no pas religiós. Els temes de les cançons feien moltes referències a la bellesa de les dones i de les flors. Algunes corals solien sortir cap al tard del Dissabte Sant o bé la matinada del diumenge i s’acompanyaven amb instruments molt elementals: picanyes, panderos, platets, etc. Allà on paraven per interpretar les seves cançons, sol·licitaven un refrigeri o bé un pagament en productes, els quals adjuntaven per dedicar-los a un àpat comú.
Evidentment els temps han canviat molt però, sortosament, la tradició de sortir a cantar caramelles per Pasqua es manté. Ho demostren algunes de les nostres corals que, any darrera any, ens ofereixen una mostra de les seves habilitats. Com a cantaires i com a lletristes. Perquè les interpretacions actuals poc tenen a veure amb les d’un segle enrere. Només cal fer un repàs a les lletres dels programes que distribueixen per comprovar-ho. I cal prestar especial atenció als continguts del tradicional popurri on els temes d’actualitat, socials i polítics, són tractats amb certa ironia que desprèn, però, també una punyent i significativa crítica. Sigui com sigui, el més important és que les caramelles segueixen sent el reflex d’un poble amb una cultura pròpia i amb unes tradicions que vol mantenir com un signe d’identitat propi i que no ens podem permetre de perdre. Bona Pasqua i un gloriós Sant Jordi.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 19 d’abril del 2011

Poema de la setmana 16/2011

Rosa de Sant Jordi

Encara que la rosa
sigui virtual
el nostre amor real
està impregnat
entre els seus pètals
que guarden, gelosos,
l’olor dels nostres petons.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Esperit de Festa 16-04-11

Dissabte passat, 9 d’abril, convidat pels amics de la cobla Contemporània vaig assistir a la presentació que es va fer a Agramunt del volum 2 de la col·lecció Fent Amics enregistrat conjuntament per les cobles Contemporània i Jovenívola d’Agramunt. A les 6 de la tarda, sota un sol de justícia, centenars de persones arribades de diversos indrets, entre elles dos autocars procedents de Lleida i organitzats pel Grup Sardanista Balàfia, van ocupar tota l’extensió de la històrica Plaça del Mercadal, d’estructura quadrada, totalment porticada amb vuit arcades per banda. Vaig tenir l’ocasió de saludar al president de la Federació Sardanista de les Comarques Lleidatanes, Josep Maria Roset, i el vell i gran amic Sebastià Gràcia, autor del text de la presentació del llibret on, entre altres coses manifesta: “Vull destacar la força d’aquests joves músics: la Jovenívola d’Agramunt i la Contemporània que no paren d’innovar. Estimen la música, la sardana, la gresca!, i ho projecten a les seves actuacions. Jo els vull trametre- continua dient Sebastià Gràcia- el meu suport, el suport d’un sardanista de molts anys, que els demana que s’esforcin més, si cap, tot dient-los: No pareu, que tot fa falta!” I, fent cas d’aquesta petició a la plaça no parava ningú, els músics dalt l’empostissat tocant i movent-se al ritme de les composicions i a la plaça les rotllanes ballant des del primer a l’últim compàs de les sardanes de set tirades. Després dels parlaments de la presentació al públic del CD Fent Amics 2, a càrrec dels amfitrions de la festa, de l’exhibició i repartiment de diplomes als assistents al curs de sardanes organitzat per l’Agrupació Sardanista Barretina i mentre sentia les cobles desgranar les seves melodies vaig decidir de fer un tomb pel centre històric d’Agramunt. A tocar de la plaça dos edificis singulars van atraure la meva atenció: Cal Mas Vell, una construcció del 1806 actualment destinada a serveis i que un cop remodelada va ser inaugurada pel sabadellenc Xavier Bigatà, quan era Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, i l’edifici de la Societat Cultural Recreativa Casal Agramuntí, fundada el 1934, seu de la Biblioteca Municipal que porta el nom d’un il·lustre escriptor agramuntí: Guillem Viladot. Però el que més em va impressionar va ser passejar pels carrerons del nucli antic i per la plaça de l’Església, on hi ha la Casa de la Vila, un edifici del 1834. Per protegir-me del sol vaig entrar a l’església arxiprestal de Santa Maria, d’estil romànic, amb el seu campanar d’estil gòtic i els tres absis que li donen singularitat i que va ser declarada monument nacional l’any 1931. Allà vaig contemplar el retaule barroc de la capella del Roser i un altre retaule de fusta policromada, d’estil gòtic, dedicat a la Mare de Déu dels Socors, patrona de la Vila. Vaig retornar a la plaça quan les cobles eren obligades a repetir les seves darreres interpretacions i la lluna, de quart creixen, ja havia substituït al sol. Eren ja les nou del vespre quan una gran rotllana encerclava la plaça porticada i les dues cobles, al centre, interpretaven la darrera sardana. Després de tres hores d’intensa activitat res millor que una generosa degustació del famós torró fet de mel, avellana i clara d’ou, conegut com el torró d’Agramunt i que s’elabora a la vila des del segle XVIII. Encara quedava però el sopar de germanor entre les dues cobles com a un exponent més de la bona sintonia musical i dels llaços d’amistat refermats amb aquest Fent Amics 2 que, com el seu número indica, tot fa suposar que els inquiets components de la Contemporània ja tenen en projecte el Fent Amics 3. Va ser un plaer compartir amb tots ells aquesta jornada a Agramunt i gaudir d’una tarda on la música i la dansa de la sardana van ser els principals protagonistes. Lluís Subirana. Director

dimarts, 12 d’abril del 2011

Poema de la setmana 15/2011


Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell


Andana subterrània

Perdut en una andana solitària
veia passar, rabents, els trens
que amunt i avall com llançadores
anaven teixint el pas del temps.
Algú invisible, amb veu metàl·lica
i sense que ningú se l’escoltés
anunciava arribades i sortides
amb destinacions desconegudes.
Darrere els vidres de les finestres
dels vagons fermament encadenats
s’intuïen perfils pretesament humans
desfigurats per la velocitat.
Jo contemplava impassible el pas
d’aquells rostres terriblement anònims
que anaven desapareixent engolits
per la negra boca del túnel del temps.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Esperit de Festa 09-04-11

El passat dijous 7 d'abril, al Teatre Principal, es van concedir els Premis de la Nit de la Cultura que convoca l’Ajuntament de Sabadell amb l’objectiu de reconèixer les persones o institucions sabadellenques, els projectes de les quals hagin destacat per la seva qualitat i implicació en la vida cultural de la ciutat. En aquesta segona edició, corresponent a les activitats desenvolupades durant l’any 2010, es convocaven els premis següents: Arts en Viu, Arts Visuals, Cultura Popular i Tradicional, Literatura i Assaig, Projecció de la Ciutat i Trajectòria. Els jurats corresponents a cada especialitat havien d’analitzar les diverses propostes seleccionades prèviament i emetre el seu veredicte en funció de les bases establertes. Pel que fa a la Cultura Popular i Tradicional, Sabadell ha viscut un any 2010 de gran activitat i amb grans esdeveniments que han demostrat la seva implicació ciutadana. Cada una de les més de 40 entitats i associacions que treballen en aquest àmbit han realitzat els seus actes habituals i, algunes, per motius determinats, han celebrat actes extraordinaris i commemoracions que han refermat el seu compromís amb la cultura, la ciutat i el país. Els mitjans de comunicació locals s’han fet ressò d’aquesta activitat i de la seva importància, no només per la preservació del ric patrimoni que això representa, si no també per l’entramat del teixit social i de convivència i participació ciutadana que comporta. Donar a conèixer les tradicions, els costums, les festes d’ahir i avui, tant a les noves generacions com recordar-les a les de més edat, és una tasca necessària i que ha de tenir el seu reconeixement públic. Mantenir les tradicions no vol dir ancorar-se en el passat si no que és una manera més de viure el present i de projectar-lo al futur. El Premi de Cultura Popular i Tradicional, en aquesta segona edició, vol ser el reconeixement públic a la tasca que de forma constant i no sempre reconeguda, porten a terme les entitats d’aquest àmbit i que formen part del teixit associatiu de la ciutat. El Jurat de Cultura Popular i Tradicional, que tinc l’honor de presidir, està format per persones de reconegut coneixement i implicació: Josep Egea, Anna Maria Aguiló, Jordi Saura, Manolo Garrido i Pere Escudero que, un cop estudiades les activitats desenvolupades per les entitats al llarg de l’any 2010, va decidir per unanimitat atorgar el premi a les Forques de Can Deu pels actes commemoratius del 25 aniversari del Drac Antonot on la Cultura Popular i Tradicional es va fer extensiva a la ciutat amb l’edició d’un conte escrit per Montse Costa i il·lustrat per Glòria Marín llegit a 40 escoles de la ciutat, pel treball de recerca i creació realitzat en la construcció de dues noves figures festives que s’han incorporat a l’imaginari col·lectiu de la ciutat, pel que representa l’esmentada iniciativa en la incorporació dels més petits en la participació d’actes dins l’àmbit de la Cultura Popular, per la seva aportació en l’àmbit literari al crear l’obra El conte del Drac Antonot, pel que ha representat de treball transversal al portar la iniciativa de l’elecció dels noms dels dragonets dins les escoles de la ciutat i per l’abast que aquesta iniciativa va tenir en ser incorporada la il·lustració dels nous dos dragonets a la portada oficial del programa de Festa Major 2010 . Des dels nostres programes felicitem molt sincerament a totes les entitats per la seva lloable tasca i en especial a les Forques de Can Deu per l’obtenció d’aquest merescut premi i reconeixement. Lluís Subirana. Director

dimarts, 5 d’abril del 2011

Poema de la setmana 14/2011

Del llibre Des de la intimitat

Il·lustracions de Lídia Guarch

Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Port traïdor

Durant molt de temps
amb el seu amor desbocat
i amb les veles desplegades
navegaren, impetuosos,
pels mars més abrandats
saltant d’onada en onada
sota de cels estrellats
i sense cap rumb prefixat.
Un dia, decidiren amarrar
a l’empara d’un port segur
i d’una mica de calma.
No hi estaven avesats
i molt aviat s’avorriren,
fins i tot, l’un de l’altre.
I acordaren soltar amarres.
Ell es feu de nou a la mar
i a port es quedà ella.
Ara a ell el balanceja el mar
i a ella uns altres braços.

dissabte, 2 d’abril del 2011

Esperit de Festa 02-04-11

Aquest comentari des de la Torre de l’Aigua serà més breu que els habituals perquè el vull dedicar única i exclusivament a donar-los les gràcies. Perquè avui és just i necessari que, en nom de tot l’equip del programa, manifesti públicament el nostre més sincer i profund agraïment a totes les persones i entitats que aquests darrers dies ens han fet arribar la seva felicitació pels nostres 600 programes que vàrem celebrar dissabte i diumenge de la setmana passada. Valorem molt i agraïm profundament les paraules de felicitació i d’estímul que ens han dedicat i que ens animen a seguir en aquesta línia d’oferir a l’entorn del protagonisme central de la sardana, la seva música i dansa i la seva història, tota la riquesa del nostre patrimoni cultural. Alguns d’aquests missatges de felicitació, que ens han arribat personalment o mitjançant Internet, han estat molt generosos com el que ens feia arribar una amiga oient en el qual, a més de felicitar-nos, ens deia “que ens mereixíem un Oscar”. El cert és que tot l’equip del programa acceptem aquests elogis amb satisfacció. Però també és cert que ens suposen un compromís i un repte: el de mantenir el nivell de qualitat assolit fins ara i intentar la recerca de nous temes que puguin seguir mantenint viva l’atenció de tots vostès. Unes paraules de l’antiga saviesa, atribuïdes a Lotari I d’Alemanya, diuen que “totes les coses canvien i nosaltres canviem amb elles”. I és evident que el pas del temps ens obliga sempre a viure d’acord a les circumstàncies del moment. Pel que fa als nostres programes, volem que el pas del temps ens proporcioni més experiència i coneixements, que ens ajudi a millorar tot el que fem i ens enriqueixi amb més amics tota vegada que, tornant als clàssics i ara amb paraules de Ciceró, “les veritables amistats són eternes”. Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell, en la seva setena temporada en antena, ha sumat 600 programes. Millor dit, avui ja els ha superat. Per tant, aquests 600 programes han estat una fita més que avui ja hem deixat enrera en aquest camí que un dia vàrem iniciar i que volem seguir fent tots junts. Perquè, només si vostès ens hi acompanyen, té sentit el nostre camí. En nom propi i de tot l’equip del programa, moltes gràcies i que tinguin un bon cap de setmana. Lluís Subirana. Director