Esperit de Festa 12-07-08

Bon dia.
La intensa activitat sardanista del passat cap de setmana tenia, pel meu interès, dos punts de referència: el concert dedicat al Centenari de Manuel Saderra i Puigferrer, el divendres a Banyoles, i el II Aplec Comarcal d’Osona al Castell de Montesquiu, el diumenge.
Així que divendres vaig anar a Banyoles, per assistir a un gran concert organitzat amb un gran suport logístic i audiovisual com ens tenen acostumats la gent del Foment de la Sardana de Banyoles que compten, en les grans ocasions, amb la col·laboració del sabadellenc Jaume Nonell. Un concert titulat Un tomb per la vida d’en Manel i que volia ser, i va ser, el gran acte d’homenatge al recordat i admirat mestre i que se celebrava precisament el dia que s’acomplien 100 anys justos del seu naixement, el 4 de juliol de 1908. A la primera part, La Principal de la Bisbal va interpretar una sardana de Josep Saderra i sis del mestre Puigferrer, una d’elles cantada per Gemma Coma, una altra ballada per la Colla Banyoles i dues coreografiades per l’Esbart Fontcoberta.
La Polifònica de Puig-reig va iniciar la segona part amb uns temes de l’òpera Nabucco, de Verdi, i tres temes de gospel, per seguir amb una sardana de Saderra i dues de Puigferrer. Després, la Bisbal i la Polifònica van interpretar conjuntament obres de Martirià Font, Francesc Cassú i Joan Lluís Moraleda. Un miler de persones, pagant 20 euros l’entrada, van assistir a aquest magnífic concert que es va allargar gairebé tres hores i que possiblement, tant per la durada com pel la motivació dels assistents, podia haver obviat els temes d’òpera i de gospel. Amb tot, cal felicitar la gent de Banyoles per la seva capacitat d’organització i mobilització, demostrant, una vegada més, el seu reconegut prestigi.
El segon esdeveniment que em referia al principi el vaig viure als magnífics paratges del Castell de Montesquiu bellament conservat per la Diputació de Barcelona. Espai de pas entre muntanya i plana, amb boscos de roure i pi roig, els seus referents històrics es remunten a l’edat mitjana, època de la qual data el castell de Montesquiu, un gran casal fortificat amb orígens en el segle X, que avui ha estat adaptat com a equipament cultural i de convencions. En una de les seves sales, organitzada per la Federació Sardanista de Catalunya s’hi va celebrar una trobada d’entitats federades dedicades a la promoció i l’ensenyament de la sardana en l’àmbit juvenil, infantil i adult, amb l’aportació de noves metodologies per actualitzar la dinàmica de l’ensenyament. Es va distribuir un material didàctic molt ben preparat per la professora Maria Àguila i es va presentar un CD que, lamentablement, tot i reconeixent la feina del seu autor, té mancances importants, especialment en els apartats històrics i documentals com, per exemple, no citar el llibre Compàs o el DVD Trencats i seguits dues eines didàctiques considerades de referència obligada.
També, en una altra sala, vaig assistir a la reunió informativa sobre la nova temporada de La Sardana de l’Any, que s’iniciarà el cap de setmana del 13 i 14 de setembre i que Ràdio Sabadell seguirà emetent a través dels nostres programes Esperit de Festa i Sardanes. Una nova temporada amb algunes modificacions que ja comunicarem oportunament als nostres oients.
Després, el dinar de germanor, servit sota els majestuosos roures i pins, amb les taules guarnides i els cambrers uniformats com si es tractés d’un luxós restaurant, compartint àpat i conversa amb amics i amigues fins l’arribada de les cobles Ciutat de Girona, Sabadell i La Blanes que van ser les encarregades de posar música a aquesta segona edició de l’Aplec Comarcal d’Osona.
Com poden comprovar, un cap de setmana intens i variat. Gran concert, debat i propostes de futur, bona música, convivència enmig la natura, aplec i la satisfacció d’haver assistit a un seguit d’actes que refermen l’autoestima i demostren que la sardana té, avui, moltes coses a dir. El que cal és saber-nos fer escoltar.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director