dissabte, 22 de juny del 2013

Marines

El mar            
                        No té fi el nostre mar
                        ni límits el nostre amor,
                        el temps no es pot aturar
                        però sí retenir-lo dins el cor.

diumenge, 16 de juny del 2013

Apunts d’Història. Emissió 15-06-2013

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Platges de Lloret una sardana de 1956

Vicenç Bou va dedicar aquesta sardana a Lloret de Mar segurament en agraïment a l’homenatge que l’any anterior, o sigui el 1955, aquesta vila marinera i sardanista li havia retut com a reconeixement a la seva gran popularitat i extensa producció sardanista, en uns moments en que la creativitat del mestre s’anava fent cada vegada més espaiada.
Com a tantes altres de les seves sardanes aquesta també se li va posar una lletra que va escriure Felicià Serra Mont i que comença així:
Platges de Lloret!/ Que bonica vila que ets!/ Que festosa i riallera!/ Vora el mar no hi ha altre indret semblant a tu, Lloret!
La lletra continua fent referència a les platges més populars de Lloret de Mar com la de la cala Trons, Boadella, Fenals, la Caleta, Canyelles i Santa Cristina. Precisament a l’entorn dels paratges d’aquesta platja de Santa Cristina és on habitualment Lloret de Mar hi celebra el seu Aplec de la Sardana que, el passat 5 de maig, va arribar a la seva edició número 46.
Tot i que aquesta sardana, Platges de Lloret, està inclosa en alguns enregistraments, no és de les més interpretades del mestre Bou. Sí que és programada habitualment en el decurs de l’Aplec de Lloret i, curiosament, una de les cobles que més la inclou en el seu repertori és la Jovenívola de Sabadell.
En resum, es tracta d’una sardana amb un títol ben concret i justificat, perfectament dins l’estil melòdic i ballador que caracteritza la majoria de les sardanes de Vicenç Bou.






dilluns, 10 de juny del 2013

El poema

Perseverança i compromís

Nascut en país derrotat.
Infant enmig de privacions.
Jove amb obligacions laborals.
Adult en lluita constant.
Ara, ja en plena maduresa,
encara li resten forces
per defensar els seus somnis
d’una Catalunya independent.

dilluns, 3 de juny del 2013

Apunts d’Història. Emissió 1-06-2013

Recordant Vicenç Bou i les seves sardanes més representatives
Avui Record de Calella una sardana de 1953

Ja cap a finals de la seva etapa compositiva Vicenç Bou no podia deixar de dedicar una sardana a un dels aplecs més antics i concorreguts de tots els temps: L’Aplec de Calella, conegut com l’Aplec Pairal de Catalunya i que aquest any celebra la seva edició número 86 precisament aquest cap de setmana 1 i 2 de juny.
Els anys 50-60 del segle passat, anar a l’Aplec de Calella era com assistir a un esdeveniment tant important que cap sardanista d’arreu de Catalunya s’ho volia perdre. No et podies considerar un bon ballador de sardanes i seguidor i entusiasta dels aplecs si no havies anat al de Calella.
Especialment en aquells temps, en cotxe particular, els que en tenien, en tren i, especialment en autocar els que venien de més lluny, anar a l’Aplec de Calella era tot un ritual. Els temps han canviat però continua sent un dels aplecs amb més assistència especialment des de que es van començar a posar en marxa les ofertes hoteleres de cap de setmana a uns preus molt assequibles.
Vicenç Bou aconseguia novament amb aquesta sardana Record de Calella que en sentir només els primers compassos ja identifiquessis el títol i l’autor. Una sardana que seria estrenada per la Cobla Caravana en l’aplec celebrat el diumenge 7 de juny de 1953. Les cobles participants en aquella edició van ser La Principal de la Bisbal, Maravella, Amoga, Caravana, Llevantina i Maresma.
Des de llavors no ha deixat d’interpretar-se i habitualment com a sardana de conjunt per les cobles que hi han participat. Aquest any també serà així amb les cobles Marinada, Montgrins, Jovenívola de Sabadell i La Principal de la Bisbal.
Com és molt freqüent en les sardanes del mestre Bou, aquesta també té una lletra que va escriure Antoni Vives Batlle però és la versió instrumental la que s'interpreta sempre.