dilluns, 31 de gener del 2011

Esperit de Festa 29-01-11

Tal com vàrem informar la setmana passada, el Jurat del Premi Nacional Agustí Borgunyó, instituït per l’associació Sabadell Més Música, en la seva setena edició va decidir per unanimitat atorgar el premi a Jordi Molina. Conec el Jordi des de la seva etapa inicial a les cobles de Santa Maria de Blanes i pel seu pas posterior per La Principal de Barcelona, i la seva etapa a Els Montgrins i a la Maravella. El 1999 va decidir obrir nous camins en el repertori de la tenora, instrument que fins fa ben poc no havia estat utilitzat fora del seu marc habitual, la cobla. Amb la col·laboració del pianista Ramon Escalé va enregistrar Mosaic, un disc de música per a tenora i piano. Membre fundador de la Cobla de Cambra de Catalunya i de la Cobla Simfònica de Catalunya ha participat en els espectacles Sonada i Llibre vermell de Montserrat de la Companyia Elèctrica Dharma. L’any 2000 va fer una gira de concerts sota el títol Tres tenores, al costat de Jaume Vilà, Josep Gispert i la cobla La Principal de la Bisbal. Aquest mateix any va col·laborar amb tres personatges del panorama musical català: Maria del Mar Bonet, Manel Camp i Lluís Vidal estrenant l’obra per a tenora i trio de jazz Per un camí comú. El març de 2003 estrenava a l’Auditori de Barcelona l’obra per a tenora i orquestra Centenari, de Francesc Cassú, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons. Va participar en l’espectacle El sabater d’Ordis, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. El 2004 forma el grup Jordi Molina & Ramon Escalé Quintet i el duet de tenora i orgue amb Josep M. Escalona. Conjuntament amb Marc Egea (viola de roda), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (percussions), la primavera del 2005 va crear el grup de fusió Kaulakau, i també el duet de tenora i acordió amb Perepau Jiménez. El juliol de 2006 estrena a l’Auditori de Barcelona l’obra per a tenora i orquestra Concert Catalanesc, de Salvador Brotons, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha desenvolupat una intensa activitat concertística arreu dels cinc continents. Al llarg de la seva trajectòria artística ha rebut diversos premis: com el de la singularitat interpretativa i la Medalla al Mèrit Musical de l’OBP. També ha estat guardonat amb el Premi Ramon Serrat per a joves compositors, el segon premi al Concurs Ceret-Banyoles de composició de sardanes i el Premi Federació de La Sardana de l’Any. Amb els grups amb el quals ha col·laborat ha enregistrat més de noranta discs, amb música de diversos gèneres. Ha compost sardanes, música per a cobla, cor, teatre, audiovisuals, dues cantates, música de cambra i fa arranjaments per la televisió, per a formacions diverses i per a solistes. Ha col·laborat com a mestre de tenora a les escoles de cobla de Blanes, Calella, Reus, Agramunt i Tàrrega. Actualment és director del Curs per a instrumentistes de cobla de Ceret i professor d’harmonia i arranjaments. Ha estat director de les cobles Vila de Blanes i Marinada i actualment dirigeix el Cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí. En qualitat de director convidat treballa regularment amb moltes de les cobles més prestigioses del país. Com poden comprovar un extens currículum que avala la concessió del Premi Nacional Agustí Borgunyó.
Per acabar aquest comentari voldria esmentar una anècdota personal compartida amb Jordi Molina. Amb motiu del viatge que la Fundació Universal de la Sardana va organitzar als Jocs Olímpics de Pequin, l’any 2008, vàrem organitzar una vetllada poètico-musical a la terrassa de l’hotel on ens hostatjàvem davant la curiositat dels clients. En aquella nit xafogosa de juliol, els meus poemes i la tenora del Jordi van escampar per primera vegada pel cel de Pequin l’idioma i la música d’un país sense estat però que no renuncia, ni ha de renunciar mai, a tenir-ne.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 25 de gener del 2011

Poema de la setmana 04/2011

Camí sense retorn

Flanquejada per l’ordre i el desordre
per un camí, curt o llarg, però sense retorn
va transitant, temporalment, la nostra vida.

La claror del dia esborra els itineraris
que les estrelles han dibuixat durant la nit
i no hi ha senyals que ens indiquin cap ruta.

Ens deixem guiar per sentiments diversos
que sovint, impulsivament, es manifesten
lluitant entre ells per marcar el camí a seguir.

Semàfors invisibles imposen breus aturades
que ens conviden a recordar i reflexionar
sobre tot allò que anem deixant enrera.

El temps, impassible, va comptant les passes
sumant des de l’inici i restant des del final
mentre la pols del camí ens va esborrant el rastre.

dissabte, 22 de gener del 2011

Esperit de Festa 22-01-11

Les darreres setmanes hem comentat estadístiques relatives a les activitats sardanistes de l’any 2010 però les dades més difícils d’aconseguir són les que fan referència a la participació i a la mitjana d’edat dels assistents. Sobre aquest darrer aspecte és evident que d’una simple ullada a qualsevol manifestació, ballada o aplec, es desprèn que predomina el que, en termes generals, en diem gent gran. ¿Vol dir això que no hi ha infants o joves que sàpiguen ballar sardanes? Doncs no és exactament aquest el problema sinó que es produeix una ruptura generacional entre els que n’aprenen de petits i els que hi assisteixen de més grans. L’aprenentatge de la sardana és promogut per molts cursets que es fan arreu dels país. Ja sigui a l’escola dintre l’horari lectiu, dins la mateixa escola però fora de l’horari escolar, o convocat per una entitat sardanista, centre cívic o associació de veïns, que realitzen una important tasca de difusió de la sardana. Malgrat que com a efecte immediat no es trasllueixin en una presència a les ballades, els coneixements adquirits permetran a l’alumne posar a la pràctica, en algun moment de la seva vida, tot allò que ha après dels seus monitors. Si fins fa un temps, quan es parlava de cursets de la sardana, es donava més relleu als dedicats a la gent jove, actualment cal esmentar també els adreçats als adults i a la gent gran que, amb uns altres plantejaments i finalitats, estan assolint amb eficàcia el compliment últim de tot curs: la difusió a tots els nivells de la sardana i el seu món.
Tornant però al jovent i més concretament a l’ensenyament, tenim arreu del país organitzacions que realitzen una important tasca pedagògica sardanista. Podríem citar les entitats associades al moviment de Trobades Sardanistes Infantils de les Comarques Gironines, la campanya El País a l’Escola, la cloenda de la qual reuneix milers d’alumnes al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en una ballada multitudinària on els cursetistes demostren tot el que han après, els cursets que des de l’any 1974 patrocina la firma comercial El Corte Inglés a Barcelona i el pla Saltem i Ballem que la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida promou a les escoles. Segons dades publicades al diari Segre, aquest gener 22 escoles de les comarques de Lleida han començat els seus cursos de sardanes amb una xifra inicial d’inscrits de 570 alumnes que comptaran amb el suport de 27 monitors. Des de la posada en marxa d’aquesta iniciativa, ara fa 20 anys, la participació de les escoles i l’alumnat ha anat oscil·lant: des de les 10 escoles i els 400 alumnes del primer any fins arribar a xifres de 90 escoles i 3.000 alumnes. En tot cas el projecte s’ha anat consolidant i ha permès donar a conèixer el món de la sardana, només a les comarques lleidatanes, a uns 20.000 alumnes els darrers 20 anys.
La pregunta del milió que tots ens podem fer és ¿on són doncs aquests milers d’alumnes que no els veiem ni a les ballades ni als aplecs? Una única resposta és difícil d’emetre. Són diverses les causes, de tipus social i cultural, que fan que milers de joves no practiquin a fóra allò que de manera complementària aprenen dins l’escola. Això passa també en activitats com la gimnàstica, el teatre, la música, que en deixar l’escola han passat a l’oblit de la majoria d’alumnes. I una altra raó important, si els pares d’aquests alumnes sardanistes no els porten a les ballades de sardanes i als aplecs, difícilment, per la seva edat, hi aniran sols. Cal, doncs, persistir en la pedagogia i esperar la seva incorporació, per pròpia iniciativa, en un moment o altra de la seva vida.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 18 de gener del 2011

Poema de la setmana 03/2011

Soledat culpable

Envoltat d’una gran soledat
deixa sempre la porta oberta
però ella ja fa temps que no ve
ni a veure’l ni a fer-li companyia.

Endebades s’esforça, dia i nit,
per recordat un fet, un motiu,
que en desencadenés la causa.

Cert que van ser temps difícils
d’impulsius amors i desamors
de crits irats i silencis còmplices.

Però sempre el foc del desig
alimentava noves esperances
i per això ara, d’aquesta soledat,
costa assenyalar-ne un únic culpable.

dissabte, 15 de gener del 2011

Esperit de Festa 15-01-11

La setmana passada comentava unes dades estadístiques relacionades amb l’activitat sardanista en general corresponent a l’any 2010. Avui faré referència també a unes dades estadístiques però aquestes relacionades amb un àmbit més concret i personal. I ho faré gràcies a les dades que m’ha facilitat l’amic i gran sardanista de Castellar del Vallès, Francesc Sagrera i que ha publicat amb el títol Sardanejant el 2010 al setmanari independent de Castellar, Forja, del qual ell n’és el president del consell editorial i un element clau de la seva regular edició. Ell i la seva esposa Francisca han ballat, durant tot l’any 2010, 1.067 sardanes sobre un total de les 1.251 que configuraven totes les audicions a que han assistit, superant amb escreix el rècord que tenien l’any 2009 de 895 sardanes ballades. Francesc Sagrera diu en el seu article que quasi havien decidit deixar d’escriure-ho, però durant tot aquest temps que han anat anotant noms de sardanes, autors, llocs d’audicions i aplecs als quals han assistit, cobles que han escoltat, etc., s’han adonat que si bé això era un repte per ells, era també una realitat de molts sardanistes, amb els quals es retroben habitualment i que n’han ballat quasi tantes o més, que no les anoten però que també les viuen igual o millor i fan de la sardana, el seu esbarjo, la seva gimnàstica, la seva afició, el seu turisme i sens dubte el seu catalanisme.
Les estadístiques que ens facilita Francesc Sagrera de l’activitat sardanista desenvolupada amb la seva esposa durant l’any passat, són molt interessants i en farem alguna referència als nostres programes. Jo voldria remarcar ara unes dades molt concretes i que trobo espectaculars. Sobre les 1.067 sardanes que el matrimoni Sagrera han ballat, 706 corresponen a títols diferents que han estat obra de 168 autors diferents, interpretades per 32 cobles diverses, en ballades i aplecs a 40 poblacions de Catalunya.
Amb el permís de l’amic Sagrera acabo aquest comentari copiant un fragment del seu interessant article. Diu així: “Fins aquí el que es pot fer sardanejant, entre amics, coneguts i saludats, d’aquí i d’allà, des de petites i potser deslluïdes ballades, (que no sé perquè, són les que tothom diu que veu), fins a grans concentracions de rotllanes, de gent, de cobles, amb previs sopars multitudinaris, tan en audicions com en aplecs, que són més freqüents del que diuen els que propaguen que la sardana s’acaba. Tot just hem encetat el 2011 i vistes les xifres d’una dansa que és la nostra i que respira de cap a peus, de principi a fi, Catalunya, catalanitat, poble i cultura catalana, que segueix sent, es vulgui o no, un dels tres pilars fonamentals, (llengua, bandera i dansa), del nostre “voler ser”, què esperem per apuntar-nos-hi?. Si més no, per col·laborar-hi, que les arques municipals d’arreu no estan precisament per la sardana. Hi ha altres balls forans que es veu que donen més vots. Nosaltres ja hem començat a ballar-ne aquest inici d’any 2011. Endavant i Visca Catalunya.”
Totalment d’acord, amic Sagrera. Endavant i felicitats per la teva tasca i el teu exemple.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 11 de gener del 2011

Poema de la setmana 02/2011

Balneari Prats

S’ha fet de nit a l’entorn del balneari
i el silenci n’és el gran protagonista.
Fins i tot, després de tocar les dotze,
el campanar, respectuós, emmudeix.
Les hores, però, van fent el seu camí
repartint sospirs, somnis i insomnis.
Les campanes es desperten a les vuit
i un nou matí dóna la sortida al dia.
Soroll d’aigua, cops de porta, brogit,
converses, rialles i un plor de criatura.
Sort de l’escalfor del bany d’aigua termal
que com un bàlsam diví tot ho congria.
Caldes de Malavella, Cap d'Any 2011

dissabte, 8 de gener del 2011

Esperit de Festa 08-01-11

El primer comentari d’aquest any 2011 el dedicarem a fer un primer repàs estadístic a l’activitat desenvolupada al llarg del 2010 per tal d’avaluar, com ja vaig fent els darrers anys, el nombre d’actes organitzats, prenent com a referència les dades facilitades per Infosardana. Insisteixo que les dades són extretes d’aquesta circular informativa que ens facilita l’ACF Barcelona, editada en conveni amb la Federació Sardanista de Catalunya, sota la coordinació del Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya. Remarcar que aquesta circular ens arriba als informadors puntualment cada mes amb tots els actes programats que les diferents organitzacions li han fet arribar abans del dia 20 de cada mes. És possible, per tant, que les dades a les que em referiré hagin estat lleugerament augmentades a causa d’activitats no comunicades a temps però, malgrat tot, les xifres a comentar són fiables i serveixen perfectament de referència.
Amb un total de 2.469 actes registrats sobre els 2.883 de l’any anterior podem constatar que durant l’any 2010 s’han comptabilitzat 414 activitats menys que el 2009, o sigui, aproximadament un 15 % menys, fet motivat per la disminució d’activitat en tots els àmbits. Així, els aplecs han passat de 289 a 255, les ballades de 2.211 a 1.888, els concerts de 251 a 228 i actes diversos de 67 a 26. En canvi, els concursos de colles sembla que ja havien tocat fons amb els 65 de l’any 2009 superats lleugerament el 2010 amb 72 concursos celebrats. Com els deia l’any passat, considerant que moltes de les ballades públiques i en espais oberts són subvencionades per ajuntaments o institucions públiques i privades, és evident que la crisi econòmica n’ha estat, en gran part, responsable. També els concerts, tot i l’excel·lent moment concertístic en que es troba la cobla, ha vist afectada la seva programació. Insisteixo sobre el que he comentat altres vegades, si la gent que va a ballar, que gaudeix amb la cobla i la sardana, no pren consciència de la situació i hi aporta la seva justa col·laboració econòmica, el futur per les entitats organitzadores pot ser molt difícil i l’activitat anirà descendint preocupadament. També el preu de l’entrada a un concert ha d’estar relacionat amb la qualitat de la formació que actua i del repertori que s’interpreta.
Tot plegat són motius de reflexió, el patrimoni coblístic i sardanista que tenim és molt important i, insisteixo, forma part d’un dels nostres signes d’identitat més visibles. Cal doncs, conscients del molt que ens hi juguem, actuar en conseqüència. I això va tant pels polítics, les administracions, les entitats i per a cada u de nosaltres.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 4 de gener del 2011

Poema de la setmana 01/2011


Hores, dies, anys...

Vénen les hores
a omplir els dies
baules dels anys.

Passen les hores,
passen els dies,
passen els anys.

Vénen records
que omplen els dies
i superen els anys.

Passen les hores,
passen els dies,
passen els anys.

Queda l’amor
que omple la vida
dels nostres anys.

Passen les hores,
passen els dies,
passen els anys.

Quedem nosaltres
que amb amor lliguem
hores, dies i anys.

A la Maria Rosa en el seu aniversari
Desembre 2010

dilluns, 3 de gener del 2011

Esperit de Festa 01-01-11

La bona música és protagonista el primer dia de l’any 2011. Hi haurà molta gent que seguirà la tradicional retransmissió que Televisió Espanyola fa del clàssic i espectacular concert de Viena, l’horari del qual malauradament coincideix en part amb un altre gran concert que emet la Televisió de Catalunya i que els catalans no ens podem perdre. Em refereixo al que ens ofereix la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una formació corresponent a la unió de la cobla La Principal de la Bisbal i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i que, sota la direcció de Carles Coll i Francesc Cassú, tan bon record ens van deixar l’any passat. En el concert que interpreteran i que van enregistrar el passat dia 2 desembre, al Teatre Municipal El Jardí de Figueres, tindrem l’oportunitat d’escoltar un repertori d’obres inoblidables de la música de casa nostra. Segons la revista Creuant el fil conductor del concert serà un viatge pel territori que comptarà amb imatges gravades expressament en diferents llocs representatius de Catalunya. S’interpretaran les dotze peces del recentment estrenat tercer disc titulat Amb Catalunya al cor i que conté l’Obertura de Mar i Cel d’Albert Guinovart; Temps d’havaneres una adaptació de Josep Cassú; Jazz Nadal, una adaptació de Francesc Burrull; Oda a Montserrat una adaptació d’Albert Carbonell; La Balanguera d’Amadeu Vives amb la versió de Ricard Miralles; Perfum mediterrani de Francesc Cassú; En els braços de la mare en què Valentí Miserachs es basa en la cançó popular La dida; Cinema català en la qual Marc Timón repassa la banda sonora de pel·lícules com La ciutat cremada o La plaça del Diamant. A més de Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls amb els ajustos de Jaume Cristau; El cant del Fluvià de Carles Coll; Suite Dharma en què Jordi Molina uneix diferents cançons conegudes de la Companyia Elèctrica Dharma, i Barcelona olímpica en què Esteve Palet recorda temes dels Jocs del 1992. També s’hi interpretaran sardanes com Sirenes d’Albert Guinovart, Bell Penedès, de Josep Saderra o Al capdavall del pont vell de Josep Cassú. Els bisos seran Catalanitat una adaptació de Valentí Miserachs i La Santa Espina d’Enric Morera amb l’arranjament d’Esteve Palet. Repeteixo el que deia l’any passat: un gran concert, sense cap mena de complexos, fet des de casa nostra i amb tots els protagonistes, músics, compositors, ballarins, artistes, catalans.
Gaudeixin de l’espectacle i que tinguin un bon any 2011.
Lluís Subirana. Director