dimarts, 27 d’abril del 2010

Poema de la setmana 17/2010

Del llibre Sense treva
Il·lustracions Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm 36. Sabadell

Potser...
T’allunyaves
quan més volia apropar-me.
M’ignoraves
quan més volia interessar-te.
No em veies
quan jo més et mirava.
No em deies res
quan vehement et parlava.
Eres estàtua de gel
quan ardidament et besava.
Potser eres, només,
una il·lusió imaginada.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Esperit de Festa 24-04-10

L’activitat concertística d’aquest mes d’abril, amb 15 concerts escampats per pobles i ciutats de Catalunya, crec que mereix aquest comentari. En no poder-los comentar tots em referiré als quatre del Palau de la Música Catalana que per la seva significació, tant a nivell de qualitat com del lloc, tenen una especial transcendència. Comencem pel del dia 10 d’abril. La cobla La Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, va actuar en la tercera sessió del cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau oferint, a la primera part, sardanes d’Eduard Toldrà, Rafael Ferrer, Josep i Francesc Cassú, Joan Lluís Moraleda i Xavier Pagès, completant el programa amb una revisió monogràfica de sardanes del mestre Conrad Saló. La veu i la música coral van ser els protagonistes, el 17 d’abril, d’un atractiu i interessant programa interpretat per la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigida per Ramon Noguera, i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Una primera part de cobla, amb obres de Josep Maria Bernat, Lluís Lloansí, Josep Solà, Ramon Serrat, Domènec Moner i Joaquim Serra; una segona part amb la Polifònica interpretant Josep Anselm Clavé, Joaquim Serra i Manuel Oltra, i una tercera conjunta amb obres de Manuel Saderra Puigferrer, Francesc Cassú, Fèlix Martínez Comín i Lluís Albert, van demostrar l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la música catalana. La cobla també serà present en el marc dels Concerts de Primavera dins el Cicle Concerts de Tarda al Palau. Concretament, el 26 d’abril, La Principal del Llobregat, sota la direcció d’Esteve Molero, interpretarà l’espectacle ‘Ritmes d’anada i tornada’ amb l’actuació solista de Roger Soler a la percussió llatina.
Comentari especial mereix l’actuació, el 16 d’abril, de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, sota l’organització de l’Obra Social Caixa Penedès i a benefici de l’Associació Catalana de Fibrosi Quística. Aquesta inèdita formació combina l’experiència dels instruments de corda de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i substitueix els instruments de vent de les tradicionals orquestres simfòniques –oboès, flautes, clarinets, fagots- pels instruments de la cobla, en aquest cas els de La Principal de la Bisbal. Amb la inclusió d’una arpa i la percussió, suma un total de 43 instrumentistes i està dirigida per Carles Coll i Francesc Cassú. Amb la col·laboració coreogràfica de l’Agrupació Mediterrània Dansa, van oferir un espectacle musical de gran categoria combinant temes de la Nova Cançó: Serrat, Llach, Raimon; sardanes: Josep Serra, Pau Casals, Garreta, Bou, Morera, Francesc Cassú; obres per a cobla: Narcís Lagares, Joaquim Serra, Carles Coll; rock català: Sopa de Cabra, Sau, Els Pets; havaneres: Ortega Monasterio, i un final apoteòsic amb obres tradicionals com Muntanyes del Canigó, L’emigrant, El cant de la Senyera i La Santa Espina. El públic, majoritàriament no sardanista donada la finalitat del concert, es va rendir a la qualitat i amenitat de l’espectacle regalant als intèrprets i director contínues ovacions.
Repeteixo les xifres: 15 concerts, autors catalans de prestigi, formacions musicals amb un gran nivell interpretatiu, obres emblemàtiques del repertori musical català, prestigiosos directors, molts escenaris rellevants, un gran nivell d’assistència i, tot això, premiat amb un total i mesquí silenci informatiu pels principals mitjans de la premsa i la televisió.
No voldria convertir aquest comentari setmanal des de la Torre de l’Aigua amb un mur de lamentacions o en un memorial de greuges. Però hi ha fets que no es poden silenciar. Els confesso que coneguda aquesta interessant oferta de concerts, aquest mes he posat especial interès en repassar la informació cultural i musical dels principals mitjans de comunicació catalans. I llevat d’informacions puntuals a càrrec d’algunes persones vinculades al món sardanista i que col·laboren en algun mitjà, no he sabut trobar cap ressenya ni cap recomanació sobre aquest tipus d’activitat cultural i musical. Per evitar excuses de mal pagador em consta que la circular Infosardana, que conté tota la programació mensual, s’envia a les redaccions dels principals mitjans informatius, tant pel que fa a la premsa, com a la ràdio i televisió. El menyspreu d’aquests contra la nostra música i la programació concertística de les cobles és flagrant. Des de la televisió pública cada dia ens recomanen actes culturals, teatre, concerts, mai però un concert de cobla. No vull acabar aquest comentari amb una sensació de desànim o desesperació. Al contrari. La qualitat de la majoria d’aquests concerts ens demostren, malgrat els que s’entesten a menysprear-ho o ignorar-ho, que amb la nostra música més autèntica també som un país que, tot sol, pot anar pel món amb la cara ben alta.
Lluís Subirana. Director.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Poema de la setmana 16/2010

Engrunes
6
M’agradaria saber posar
darrera el mot precís
l’oportuna coma
que obligués la pausa
en aquest desmesurat
monologuisme d’avui.
7
El primer amor entra pels ulls
i si és vertader va arrelant dins.
Amb els anys la imatge canvia
però l’amor ha quedat a dins.
8
Entre el ser i el no ser
va decidir finalment
ser un no ningú.

dissabte, 17 d’abril del 2010

Esperit de Festa 17-04-10

Al darrer número de la revista Anella corresponent a aquest mes d’abril, Carles Roquet ens parla de la crisi i diu: “D’un temps ençà sovint es parla de la crisi econòmica que ens envolta i que ha fet que alguns dels nostres tarannàs hagin canviat radicalment, des del hàbits de la compra fins a les vacances. És evident, continua Roquet, que l’impacte social que té una situació d’aquest tipus es troba al carrer, als negocis, a l’esbarjo i també a la cultura. Quan tothom està passant moments difícils perquè tot està més aturat, la cultura se’n ressent considerablement. Les entitats que es dediquen a la promoció cultural queden ofegades perquè els llocs de finançament habituals es tanquen i queden només a la mà de les subvencions oficials que també han quedat tocades. La sardana no n’és pas una excepció. Ens trobem que les cobles segueixen cobrant (només faltaria!) i que els ajuntaments, diputacions i Generalitat cada cop estrenyen més les seves aportacions.”
Totalment d’acord amb en Carles Roquet però és necessari, i molt important, fer algunes matisacions sobre els criteris institucionals de les subvencions. I posaré un exemple de total actualitat: les subvencions institucionals a la Feria de Abril segons han publicat diversos mitjans de comunicació. Comencem per l’Ajuntament de Barcelona que els hi ha concedit 85.000 euros, els mateixos que l’any passat. Aquí doncs i per a aquesta destinació, de crisi res de res. Seguim amb la Diputació de Barcelona que, per no ser menys, també els hi ha concedit 85.000 euros, només 5.000 menys que l’any passat que n’hi va destinar 90.000. Continuem amb la Generalitat de Catalunya que n’hi ha destinat 49.000 i, perquè no sigui dit, els hi ha restat la minsa quantitat de 1.000 euros dels 50.000 que els hi va concedir l’any passat. A aquests 219.000 euros cal sumar-n’hi 12.000 del Ministerio de Cultura i, atenció, 86.000 de la Junta de Andalucia, fins a sumar el total subvencionat de 317.000 euros, gairebé 53 milions de les antigues pessetes. En relació a aquesta generosa subvenció de la Junta de Andalucia ens podríem preguntar ¿quants d’aquests 86.000 euros han sortit dels impostos catalans i després de passar per Madrid han anat a Andalusia perquè la Junta, generosament, els retornés a Catalunya per ajudar els organitzadors d’aquesta festa? Segurament no ho sabrem mai. Però el que sí sabem i tenim molt clar que això de la crisi, de la manca de recursos a la cultura catalana i de la distribució que d’aquests se’n fa, depèn dels criteris i finalitats polítiques de qui els administra. I, a la vista d’aquest exemple, vostès mateixos en poden treure les conclusions que creguin més oportunes.
Lluís Subirana

dimarts, 13 d’abril del 2010

Poema de la setmana 15/2010

Engrunes
4.
Ànimes fredes en cossos calents.
Mirades tristes en ulls de foc.
Paraules seques en llavis humits.
Orelles sordes al crit vibrant.
Éssers vius però anímicament morts.
5.
Un llibre de poemes i una copa de vi
em fan molt bona companyia.
Assaboreixo els dos, el vi i el poema,
i no sé quin dels dos em dóna més vida.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Esperit de Festa 10-04-10

A iniciativa del Casal Tarragoní, el dissabte 17 d’abril se celebrarà a Tarragona un acte d’homenatge al compositor Tomàs Gil Membrado amb motiu de complir 95 anys d’edat. Gil Membrado va néixer a Horta de Sant Joan el 20 d’abril de 1915. Fins complerts els quaranta anys no se li despertà la necessitat de compondre música però, malgrat el retard, pot dir-se que ha recuperat el temps ja que és el compositor actual de més fecunda producció, amb unes 1.300 obres, unes setanta de les quals premiades en diferents certàmens. Va ser fiscornaire de la desapareguda Cobla Barcelona i també director artístic. També va actuar a la cobla Badalona. Treballador incansable, pulcre i d’esperit inquiet, és un dels compositors de sardanes que més participa en actes diversos de l’activitat sardanista. També ha escrit música per a cobla, poemes simfònics, gloses, i té molta de la seva obra enregistrada. Tarragona li va encarregar la sardana del Pubillatge el 1973, i Badalona ho féu el 1988. L’Obra del Ballet Popular li va concedir la Medalla al Mèrit Musical l’any 1995. L’any 1999 la col·lecció MOS va editar el llibre
Tomàs Gil Membrado dins la història un assaig biogràfic que el mestre va ampliar l’any 2002 escrivint ell mateix la seva la autobiografia sota el títol Les meves vivències. L’any 2003, també dins la col·lecció MOS, Tomàs Gil Membrado va publicar Vademècum sardanístic un interessant i acurat anàlisi de la composició sardanística a través d’algunes obres dels més destacats compositors.
Aquest acte d’homenatge amb motiu del seu 95è aniversari, vol ser un reconeixement i una gran festa oberta a la participació de la gran munió d’admiradors i amics que el mestre Gil Membrado ha fet per tots els indrets de Catalunya dins l’àmbit sardanista.
La seva extraordinària dedicació a la música i especialment a la cobla el fan mereixedor d’aquest reconeixement a la seva persona, com a català compromès i per la seva dilatada obra. L’homenatge consistirà en un concert, a les 7 de la tarda al Teatre Metropol de Tarragona, a càrrec de les cobles La Principal de Tarragona i Cossetània. S’interpretaran les 12 sardanes que Gil Membrado va dedicar a cada un dels mesos de l’any. El mateix dia, a dos quarts de deu de la nit, també se celebrarà el sopar d’homenatge a l’Hotel Imperial Tarraco.
Cal remarcar la constant i afectiva relació del mestre Gil Membrado amb la nostra ciutat i la seva gent. Els primers contactes amb Sabadell els va tenir mitjançant la seva relació amb la colla Espigues Daurades i el seu dirigent, Gori Gil. Els darrers anys ha sovintejat les seves visites a la nostra ciutat assistint a l’aplec, a algunes audicions i actes de cultura tradicional i popular. Dins de la seva extensa producció, com hem dit unes 1.300 obres, la majoria sardanes però també ballets, gloses i música per a cobla, hi ha 34 sardanes amb referència sabadellenca. Un bon nombre dedicades a persones relacionades amb Espigues Daurades, algunes més a altres persones a títol individual i també a Sabadell Sardanista i a la ciutat de Sabadell.
Per aquest motiu, per l’admiració envers la seva persona i la seva obra, des dels nostres programes, Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell, ens sumem a aquest merescut acte d’homenatge tot felicitant ben cordialment el mestre Tomàs Gil Membrado per haver assolit aquesta important fita de 95 anys d’edat amb esperit vital i compromès amb la seva obra, els seus familiars i amics i el seu país.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 7 d’abril del 2010

Poema de la setmana 14/2010

Engrunes
2.
No escric per guanyar premis
sinó per a no perdre paraules.
Escric i llegeixo per guanyar vida.
3.
Aquest món nostre no deu ser tan perfecte
si els que en marxen no hi tornen més.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Esperit de Festa 03-04-10

La Cobla Contemporània apareix molt sovint als nostres programes per la seva gran activitat i, molt especialment, per la singular i efectiva manera que ha tingut, i té, de singularitzar-se com a cobla i projectar-se més enllà de l’àmbit estricte del sardanisme, amb una oferta diversificada segons el lloc i les circumstàncies de les seves actuacions.
També per les seves accions solidàries i la intel·ligent manera de promocionar-se. Només cal una visita a la seva pàgina web i poder gaudir de la música que ofereixen i la posada al dia de la seva producció i activitat.
Aquesta setmana la Contemporània ha tornat a ser notícia en haver estat la cobla contractada per amenitzar musicalment l’acte de lliurament de la 10a edició dels premis Ràdio Associació atorgats enguany al programa “Eduqueu les criatures” de Catalunya Ràdio i al periodista esportiu Joan Maria Pou de Rac1 amb els premis al millor programa de ràdio i al millor professional. També s’ha premiat amb el guardó “1924” el programa “Afers exteriors” de TV3 dirigit i presentat pel sabadellenc Miquel Calçada i a Rac1 amb el premi d’Innovació pels seus 10 anys. Quant al guardó al millor programa de ràdio local, Ràdio Associació ha destacat “El club de les oportunitats” de Ràdio Bonmatí de Sant Julià de Llor i Bonmatí. També s’han atorgat mencions d’honor a la ILP Televisió Sense Fronteres, Jordi Estadella, Pepa Palau i la Xarxa de Televisions Locals, i entre els millors programes de ràdio local a les emissores veïnes Ràdio Barberà pel programa “Del no pasarán al cara al sol” i Ràdio Mollet per “La edad del pavo”.
A la cerimònia de concessió dels premis, celebrada el dijous 25 de març a l’Auditori AXA, Josep Cuní, Jordi Basté, Manel Fuentes, Albert Om i Josep Ma Bachs, -guanyadors en convocatòries anteriors-, van ser els encarregats de lliurar els guardons corresponents als premiats d’aquesta edició, en un acte que el president dels Premis Ràdio Associació, Jordi Margarit, va qualificar d’especial i singular.
I efectivament, especial i singulars van ser també les aportacions musicals i festives de la Contemporània que va oferir una mostra significativa dels seus darrers espectacles: FILMS i STIUS que es van guanyar el públic assistent amb les seves particulars interpretacions.
Tot plegat una bona festa amb l’engrescadora música de la Contemporània i amb el seu particular i popular Sardaxou que li permet introduir-se en àmbits fins ara molt difícils d’accedir per les cobles tradicionals.
Felicitats als premiats i també a la Contemporània pel seus èxits.
Lluís Subirana. Director