Bon dia.
El passat divendres 27 de gener es va celebrar l’assemblea de Sabadell Sardanista amb la presència de la junta i d’un reduït, però fidel, nombre de socis. Dels temes tractats, en vull esmentar tres que considero molt importants.
El primer és que la junta es presentava per donar compte de la feina feta al llarg del darrer exercici i amb la disposició de, en no haver-hi cap candidatura alternativa, seguir tots un any més que, amb els actes extraordinaris de commemoració del centenari de la sardana a Sabadell, es presenta molt interessant.
El segon tema a destacar és la magnífica presentació de la memòria d’activitats amb la projecció d’unes diapositives molt ben dissenyades i amb una informació efectista i entenedora. Informació que molt ben impresa va ser lliurada a tots els assistents. Dubto que cap altra entitat, no només de l’àmbit sardanista, presenti i lliuri la memòria d’activitats amb la qualitat que ho fa, des d’uns anys ençà, Sabadell Sardanista. Un mèrit que cal atribuir a Francesc Manaut, al qual felicito sincerament i públicament.
El tercer tema és de caire econòmic. Segons les dades facilitades, en les 21 audicions organitzades per Sabadell Sardanista el 2005, es van recollir 3.200 euros que equival a un promig de 152 euros per audició i que representa, només, un 21 % del cost d’una cobla que és actualment d’uns 700 euros. Aquesta recaptació és el resultat de la col·locació d’unes 140 “enganxines”, o sigui, que surt a poc més d’un euro de promig per cada aportació. Una quantitat realment ridícula. Només que l’aportació mitjana de les persones assistents a les ballades fos l’equivalent al preu d’una entrada de cinema es cobririen els costos de la cobla i l’entitat podria organitzar ballades cada setmana.
Aquest apunt econòmic s’ha de tenir en compte alhora de parlar del futur de la sardana tota vegada que aquest no el podem deixar en mans de l’administració que, actualment, representa una part molt important dels ingressos d’una entitat. Com he dit moltes vegades, el futur de la sardana depèn principalment de nosaltres i som nosaltres els qui hem de fer possible, també econòmicament, la seva pervivència. Pensem-hi i actuem en conseqüència.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada