Esperit de Festa 23-06-07

Bon dia.
L’any 1955, Francesc Pujades, un vilatà d’Arlés de Tec, al Vallespir, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, va tenir la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu. Així va néixer el simbolisme de la Flama del Canigó.
La Flama, que es manté viva en una llàntia al Centre del Grup de Joves de Perpinyà, cada any és portada en relleus fins al Canigó, on arriba al voltant de la mitjanit del 22 i 23 de juny. D’aleshores ençà, excursionistes d’ambdues bandes del Pirineu: Catalunya i Rosselló, de l’Aragó, de les Balears i de València, i també un grup de sabadellencs, pugen la nit del 22/23 de juny per assistir a l’acte de la renovació de la Flama. Al voltant de les 10 de la nit els diferents grups emprenen la pujada des del refugi de Cortalets, retrobant-se amb excursionistes d’altres anys. L’acte dalt del cim consisteix en, tan bon punt arriben els portadors de la Flama i en ser mitjanit, passar el foc a una torxa i, alçant-la enlaire, fer una al·legoria a la Flama vella per, tot seguit, encendre un feixet de llenya portat enguany. D’aquesta petita foguera s’encén una altra torxa i també, alçant-la enlaire, es llegeix el manifest; es reciten versos i es canten cançons al mateix temps que, tothom qui porta un llàntia, pren el foc de la renovada Flama.
Una Flama que avui arribarà a la nostra ciutat i que encendrà les fogueres d’aquest nit màgica de Sant Joan. Una Flama que és el símbol de la identitat catalana, el símbol d’un poble que malda per conservar la seva llengua i la seva història. A tots nosaltres ens correspon mantenir aquesta Flama sempre encesa, expressant-nos en català, llegint i escrivint la nostra llengua perquè no s’apagui i perquè no quedi morta entre les cendres de les fogueres.
Que tinguin una bona revetlla i un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director