dissabte, 23 de juliol del 2011

Esperit de Festa 23-07-11

Amb les edicions d’aquest cap de setmana finalitza la setena temporada. S’hauran emès 317 programes d’Esperit de Festa i 317 de Sardanes a Ràdio Sabadell, o sigui un total de 634 des d’aquell primer emès el 18 de setembre de 2004 que amb Jordi Saura a la redacció i locució i Joan Ferrús al control tècnic iniciàvem aquest apassionant camí de la informació i la comunicació radiofònica. L’any 2007 es va incorporar la Cristina Colomer i el 2009 Guillem Mota va substituir Joan Ferrús al control tècnic.
El nostre propòsit ha estat que la sardana, com a referent musical i cultural de Catalunya, ens servís de vincle per tal d’arribar a un cercle més gran de seguidors atrets i interessats per les referències culturals manifestades a través de molts diversos aspectes de la nostra història mil·lenària: els costums, les tradicions, les llegendes, les danses, les festes, els paisatges i les circumstàncies polítiques, socials i culturals, passades i presents, que ens ha tocat viure. Els títols de les diverses seccions ho avalen. També celebracions com la Santjoanada, el Dia Internacional de la Dansa, Festa i Tradició, Onze de Setembre, Sant Jordi, Any Amades i esdeveniments especials de les entitats de cultura tradicional i popular, castellers, esbarts, diables, gegants, trabucaires, corals, etc., han tingut cabuda als nostres programes. Cal remarcar també la nostra col·laboració amb el concurs La Sardana de l’Any i els programes especials Sardaestiu emesos de juliol a setembre. Tenim especial interès en posar de manifest l’enorme potencial que té la cobla i les seves possibilitats interpretatives: sardanes, danses, balls, acompanyant orfeons, cantants i altres instruments i conjunts musicals.
La literatura i la poesia també hi han estat presents amb especial atenció a personatges i esdeveniments com la sèrie dedicada al Quadern gris de Josep Pla, al poema Canigó de Jacint Verdaguer, i a l’obra de Joan Maragall en motiu d’escaure’s el 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort
La música és l’element que serveix d’enllaç entre tots els temes tractats: sardanes, balls vuitcentistes, ballets, sense defugir però incursions en música clàssica, de pel·lícules, cançó, havaneres, ballables per orquestra, de manera que oferim una gran varietat de música a tots els nostres oients.
Tot i no tenir-hi un espai regular les entrevistes també hi són presents quan alguna circumstància ho fa necessari. Uns programes fets a Sabadell i per gent de Sabadell és evident que requereixen que tot allò que passa a la nostra ciutat hi tingui un paper destacat però sense oblidar mai les activitats i les notícies que tenen com a punt de partida altres poblacions i que considerem, per un motiu o altre, interessants.
Agraïm de manera especial les col·laboracions de la Federació Sardanista de Catalunya amb el seu servei de premsa Infosardana, la Federació Sabadell Cultura i les seves entitats per les informacions que sobre la seva activitat ens comuniquen, i a l’Esbart Sabadell Dansaire i al seu director artístic Tomàs Manyosa per l’assessorament i participació en els temes de dansa tradicional. També el nostre agraïment a les cobles de casa, Jovenívola, Sabadell, Nova Vallès, Contemporània, Mediterrània, i a entitats com Músics per la Cobla, Sabadell més Música i Sabadell Sardanista pel seu suport. I naturalment a tots els oients que ens segueixen, alguns per Internet i des de llocs molt distants, i que ens encoratgen a seguir i ens fan arribar les seves valuoses opinions.
Finalment comunicar-los que tots els caps de setmana poden seguir sintonitzant Ràdio Sabadell a aquesta mateixa hora de 9 a 10 del matí que els oferirem la redifusió del programa L’Esperit de la Festa que Jordi Saura ha creat per la cadena COM Ràdio que l’oferirà dissabtes i diumenges de 7 a 8 del matí.
Quedem, doncs, en molt bona companyia.
Lluís Subirana. Director

dissabte, 16 de juliol del 2011

Esperit de Festa 16-07-11

Com ja he comentat en alguna altra ocasió l’estat de salut de la sardana, el seu present i el seu futur, és sovint tema de conversa entre els diversos sectors de l’activitat sardanista amb opinions al respecte contradictòries i emetent-se judicis sovint poc o gens contrastats amb la realitat. Una realitat que és diversa ja que es pot parlar sobre l’estat dels aplecs, de les ballades, dels concerts, dels concursos de colles sardanistes, de les cobles, dels músics, dels compositors, de l’edició, etc. I, també, en funció de quina sigui l’àrea geogràfica i l’època de l’any en la qual es desenvolupa determinada activitat. Per exemple els mesos de juliol, agost i setembre concentren quasi el 50% de les ballades de tot l’any. És evident que els cicles d’estiu, les ballades de nit i a la fresca, i les audicions de festa major en són la principal causa. Dic això perquè quan vaig rebre la circular Infosardana amb l’activitat sardanista d’aquest juliol amb un total de 509 activitats: 39 aplecs, 22 concerts, 6 concursos de colles i 442 audicions em vaig pensar que s’havien equivocat i les vaig repassar una a una, dia i lloc i, efectivament, sumaven 442 ballades de sardanes només en un mes. En plena crisi econòmica resulta que a 31 de juliol de 2011 portarem un total de 1.627 activitats contra les 1.246 registrades al mateix període l’any 2010. O sigui un 30% més. Que cada u en tregui les seves pròpies conclusions. Jo voldria només remarcar una vegada més la importància econòmica que l’activitat sardanista genera, els milers i milers d’euros que mou. Fem quatre números. Multipliquem les 442 ballades per un mínim de 800 euros que pot cobrar una cobla; 39 aplecs per 3.500 euros corresponents a 2 o 3 cobles per aplec; 22 concerts per 1.500 euros i 6 concursos per 2.000 euros. Aquestes xifres orientatives només pel que fa a contractació de cobles sumen, repeteixo només el mes de juliol, 534.500 euros. Caldria sumar-hi les despeses de logística, publicitat, programes, desplaçaments, transports, drets d’autor, premis, obsequis, etc., etc. Podríem parlar doncs que la sardana mourà aquest mes amb seguretat uns 600.000 euros, gairebé 100 milions de les antigues pessetes. Extrapolem aquestes dades al conjunt d’una any, amb un total de més de 2.500 actes, i veurem la magnitud del tema econòmic que la sardana és capaç de generar en l’economia del país. Insisteixo, la sardana és cultura però també hauria d’interessar als departaments d’Economia, Turisme i Benestar Social. Una altra cosa és que aquests departaments tinguin l’interès i la informació suficient sobre el tema.
Resumint, tot és opinable i tothom té la seva pròpia opinió que cal respectar. M’agradaria que aquestes quatre dades, que em semblen prou importants, ajudessin a que les nostres opinions se sustentessin sobre fets i dades el més reals possibles.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 12 de juliol del 2011

Poema de la setmana 28/2011

Somni poètic

Es fa de nit i tanco el llibre.
Poso el punt en un poema
per tornar-lo a llegir demà
i m’emporto els versos al llit
per somniar que jo sóc el poeta.

dissabte, 9 de juliol del 2011

Esperit de Festa 09-07-11

Com els deia la setmana passada avui em referiré a les al·legacions a la llei òmnibus
que afecta de ple el món de la cultura popular presentades per l’Ens de Comunicació Associativa que aplega 21 entitats federatives amb centenars d’entitats i milers de persones que es reuneixen els caps de setmana per practicar activitats associatives per tot el país. Les Federacions més representatives de l’associacionisme cultural popular que l’integren es varen reunir en Assemblea General Extraordinària per avaluar la anomenada llei òmnibus i acordar, unànimement, les al·legacions que s’han lliurat al registre del Departament de la Presidència de la Generalitat.
Malgrat que consideren que el propòsit del Govern és lloable –reduir tràmits burocràtics, simplificar l’Administració i estimular l’activitat econòmica- en el redactat de la nova llei el món de la cultura queda afectat sensiblement. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana desapareix, com a pas previ a la creació d’un òrgan específic, sense definir. També amb la pèrdua del Consell Assessor de Cultura el sector contempla que les seves reivindicacions, per posar al dia el departament que fins ara tenia cura de les seves activitats, s’han menystingut i que no es compta amb aquest col·lectiu per la nova reestructuració.
En el comunicat fet públic, l’Ens considera que no només és un membre de la societat civil catalana que té el seu propi parer sobre el projecte, sinó que és “un afectat interessat directe per allò que s’hi preveu com a futura llei”, i és des d’aquesta condició que formula les al·legacions, per tal que siguin tingudes en compte en la següent tramitació de l’avantprojecte de llei.
Entre les al·legacions que ha presentat, s’esmenta: “garantir la presencia d’un consell representatiu de les institucions que aglutinen l’associacionisme cultural català”, així com la seva participació en la redacció del reglament i en la definició de les línies estratègiques i els objectius de la política de l’associacionisme cultural català i de la cultura popular i tradicional. Així mateix, dins de l’àmbit dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat, una de les funcions de l’òrgan específic a crear sigui “escollir els guardonats als Premis Nacionals de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya”, prèvia consulta vinculant d’un consell representatiu de les institucions que aglutinen el moviment associatiu cultural català.
Abans de la constitució de l’assemblea es va parlar amb el director del Centre, Lluís Puig, per tal de ampliar-ne antecedents i aportar la major i més fidedigna informació possible. Puig va fer una exposició dialogant, donant a entendre que la nova etapa seria positiva, que es crearia una nova direcció general al voltant dels conceptes de l’associacionisme, la cultura popular i el patrimoni etnològic que possiblement passaria a dependre de la Direcció General de Patrimoni del propi Departament de Cultura.
Caldrà, doncs, estar molt atens que aquesta pretesa simplificació administrativa no representi un cop de conseqüències molt greus a un dels moviments culturals més participatius que un país com el nostre, amb la identitat pròpia sempre amenaçada, no es pot permetre.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 5 de juliol del 2011

Poema de la setmana 26-27/2011

Dins la foscor

La tramuntana escombra
el carrer estret i costerut
mal il·luminat –per estalviar-
per uns fanals que tentinegen.
Camina amb mirada perduda
arrossegant d’esma el cos.
Per una finestra s’escapa
el diàleg monòton i pla
del locutor del telenotícies.
La nit s’obre al seu davant
i es perd sense cap far que el guiï.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Esperit de Festa 02-07-11

Amb la celebració de la 49ª edició de l’Aplec de la Sardana el passat diumenge 26 es completava la 6ª edició de Sabadell Festa i Tradició iniciada el 17 de juny. Unes jornades on la cultura tradicional i popular catalana ha estat la protagonista d’una sèrie d’actes que han comptat amb una forta participació ciutadana, precisament en uns temps molt difícils que poden suposar, a causa de les retallades econòmiques i la coneguda com a llei òmnibus, la supressió per part del govern de la Generalitat del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana per convertir-lo en un altre òrgan encara per definir. Però d’aquest tema ja en parlaré més extensament en un proper comentari. Avui vull referir-me només a l’Aplec de la Sardana del passat cap de setmana. Malgrat que, lamentablement i injustificadament, l’edició del Diari Sabadell del dissabte 25 de juny no en fes cap referència, el públic va respondre a la crida de la Federació Sabadell Cultura i de Sabadell Sardanista, l’entitat organitzadora de l’aplec. Tan el dissabte tarda a la plaça del Dr. Robert, com el diumenge matí i tarda al Bosc de la Font de Can Rull, malgrat que la data no era la més idònia en trobar-se enmig del llarg pont de Sant Joan, van ser molts els sabadellencs que sumats als sardanistes de diversos indrets de Catalunya i, també alguns de la Catalunya Nord, que no es van voler perdre una de les manifestacions més tradicionals de la nostra cultura: aplegar-se en un indret a l’aire lliure i conviure pacíficament i festivament escoltant i ballant sardanes.
Amb un recinte on l’organització havia fet possible, amb l’esforç dels membres de junta i col·laboradors, que lluís les millors gales i emparats per l’ombra generosa dels plataners que ens protegia d’un sol de justícia, els més de trenta músics de les tres cobles participants desgranaven les obres incloses al programa. Unes 200 persones es van quedar al dinar organitzat pel grup de col·laboradors de l’aplec format per socis i antics ex-membres de junta de Sabadell Sardanista. Hi va haver alguns moments emotius, com per exemple al matí quan es va interpretar la sardana de Carles Rovira Quan s’arriba a la vall d’or que amb motiu de les seves noces d’or matrimonials havia dedicat als socis i membres de la junta Esplai Pont i Elena Rull, i la sardana de Xavier Forcada Xavi, esforç i somriure dedicada al ciclista Xavi Tondo, mort fa poc d’un lamentable accident i fill d’un matrimoni sardanista assidu a les activitats que s’organitzen a la nostra ciutat i presents a l’aplec. I a la sessió de tarda també moments especials com la interpretació de la sardana de Marcel Artiaga Aniversari daurat que la junta de Sabadell Sardanista va voler dedicar especialment als socis i col·laboradors Jordi Pibernat i Cati Bernabeu, també pels seus 50 anys de matrimoni, el record emotiu a la Chelo Peralta, amb tots els seus companys i amics ballant de germanor la sardana de Conrad Saló Avant Sabadell i la sempre esperada i espectacular interpretació de conjunt de les tres cobles de la sardana de Josep Auferil L’Aplec de Sabadell la que podríem considerar sense cap dubte l’himne del nostre aplec i que va ser ballada per la majoria dels assistents.
En resum, un aplec amb grans ingredients que va fer les delícies de tots els que hi van participar, que van gaudir de bones cobles i d’una bona organització i que és el preludi dels 50è aplec que l’any que ve la junta de Sabadell Sardanista es proposa que sigui un gran esdeveniment. Estem segurs que així serà.
Lluís Subirana. Director