dijous, 16 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 05-07-08

Bon dia.
La setmana passada era gairebé obligat que em referís a la celebració de l’Aplec de la Sardana de Sabadell i al fet que la seva edició número 46 coincidís amb el 50 aniversari d’aquest aplec sota l’organització de Sabadell Sardanista.
Els comentava la importància d’aquest fet i la singularitat emocional que representava per un grup d’amics que ja formàvem part de l’organització l’any 1958 i que, sortosament, la majoria ens vàrem retrobar una vegada més col·laborant en aquesta darrera edició. Tots els nostres oients que varen poder assistir-hi ja van comprovar l’emotivitat de la celebració. Als que no van poder venir només que sàpiguen que el conjunt de la jornada va incloure, a més, un seguit de fets significatius que palesen el perquè activitats com aquestes es mantenen vives malgrat les dificultats i la indiferència de la majoria de la societat catalana.
El reconeixement als primers organitzadors, l’acte d’homenatge a Salvador Saumoy per la seva dedicació a la Cobla Jovenívola, les estrenes, el concurs de colles improvisades, el concert, les bones interpretacions de les cobles i dels seus solistes, la puntual informació de tot el que s’esdevenia, el magnífic aspecte del Bosc de la Font de Can Rull, amb l’acollidora ombra que ens protegia d’una climatologia idònia per a la celebració d’un acte a l’aire lliure, el dinar de germanor que va reunir 230 comensals que van gaudir d’un menú amb un preu assequible i d’una qualitat que a molts restaurants voldríem trobar, tot plegat emmarcat en una jornada que va reunir, en l’hora més propícia de la tarda, unes 500 persones, algunes vingudes de diferents llocs de la geografia catalana.
Podríem dir, per tant, que la jornada va ser tot un èxit. M’agradaria, però, fer una reflexió sobre alguns aspectes que possiblement s’escapen a la pròpia organització. Si bé l’assistència en conjunt es pot qualificar d’acceptable, donada la data, darrer cap de setmana de juny que moltes famílies aprofiten per fer el canvi a la segona residència, la coincidència d’altres actes a la ciutat i d’un esdeveniment esportiu que no val la pena aquí esmentar, la representació política a l’aplec va ser molt escassa i amb absències significatives que probablement no s’haguessin produït de tractar-se d’algun altre tipus de manifestació considerada més multicultural, per allò de demostrar el seu progressisme i de voler quedar bé, un quedar bé que, amb els sardanistes, se’ls en fot. També, llevat honroses excepcions, vaig trobar a faltar la presència de persones significatives de les institucions econòmiques, culturals i socials de la ciutat, que acostumen a deixar-se veure en determinats actes però que a un aplec de sardanes no li deuen considerar cap tipus d’importància.
No voldria acabar aquest comentari donant la impressió d’un cert desànim i ganes de plegar veles. Al contrari, faig aquestes observacions per demostrar que malgrat la indiferència de molts, totes les manifestacions vives es mantenen gràcies a la fidelitat i a la no renúncia de minories que tenen clar d’on vénen i on volen anar. I els sardanistes això ho tenim molt clar, tant els que hi érem fa 50 anys, els que hi som ara i els que, estic segur, s’aniran incorporant.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director