Esperit de Festa 21-07-07

Bon dia.
Com cada any, la Federació Sardanista de Catalunya ha editat i distribuït un programa informatiu que inclou les ballades programades en els diversos cicles d’estiu que se celebren a Catalunya i Andorra. Malgrat la tramesa, o la recepció, ens arribi amb una mica de retràs, tota vegada que el programa inclou ballades ja a partir de mitjans de juny i fins pràcticament l’11 de Setembre, aquesta informació ens pot servir de referència per fer, novament, alguns comentaris a l’entorn de l’activitat sardanista actual. Considerant que no totes les entitats que organitzen ballades de sardanes durant el període esmentat deuen haver passar informació de les mateixes a la Federació, el programa inclou només 50 poblacions, la mostra és prou significativa ja que en total sumen 491 audicions. Pel amants de les estadístiques esmento algunes dades prou interessants que haurien de fer reflexionar a més d’un. Les 491 actuacions són, per tant, 491 contractacions de cobles que, a un cost mitjà de 800 euros, equivalen a un pressupost de 392.800 euros, o sigui més de 65 milions de les antigues pessetes que s’embutxaquen, només en tres mesos, els músics de cobla, alguns dels quals fan manifestacions despectives sobre l’assistència i els assistents a les ballades i als organitzadors i diuen que la sardana està en fase terminal. Però que segueixen a la cobla perquè en cap altra disciplina cobrarien el que actualment estan cobrant. S’ho haurien de fer mirar. Però seguim amb les estadístiques. El primer del rànquing és Palamós, amb 25 audicions, seguit de Lloret de Mar, amb 21 i Calella amb 17. De les poblacions de l’interior destaca Manlleu amb 15, Lleida, Andorra la Vella i Ribes de Fresser amb 14, i El Vendrell amb 13. Sabadell està ben classificada amb 12, Matadepera amb 11 i Castellar amb 10 ballades. Terrassa no apareix al programa.
Fins aquí aquestes quatre dades que serviran perquè uns vegin l’ampolla mig plena i els altres mig buida. Els primers podran argumentar que no hi ha cap altre expressió de la cultura tradicional i popular catalana capaç d’organitzar tants actes i de generar tants recursos en aquest curt període de temps. Els segons podran dir que hi ha molta activitat però amb poca gent i poc jovent. Uns i altres tindran la seva part de raó. Però hi ha una raó per sobre de tot que uns i altres han d’acceptar: el fet que la sardana és, encara avui i després de 150 anys un referent festiu i un signe d’identitat. Caldria, doncs, que, uns i altres, en lloc de mirar si l’ampolla està mig plena o mig buida, unifiquessin esforços, refermessin la seva autoestima i identitat i treballessin colze a colze perquè la sardana sigui, a més d’un referent d’ahir, una realitat d’avui i un projecte de futur.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director