dilluns, 13 d’octubre del 2008

Esperit de Festa 20-05-06

Bon dia.
¡Quina passada! Ja em perdonaran que, d’entrada, utilitzi aquesta expressió tan poc acadèmica per referir-me al concert que la Colla Sardanista Violetes del Bosc va celebrar, en commemoració del seu 60è Aniversari, el passat diumenge en el marc incomparable del Gran Teatre del Liceu, ple de “gom a gom”. Podria haver utilitzat altres adjectius com, per exemple, magnífic, extraordinari, espectacular, emotiu, però aquesta expressió col·loquial, a més de tots aquests adjectius positius, inclou, també, aquella sensació que sentim quan hem assistit a un acte que ens ha deixat corpresos, emocionats, agradablement satisfets.
Veure dalt del majestuós escenari del Liceu a més d’una trentena de músics i d’un centenar de cantaires, dirigits de forma apassionada per Salvador Brotons, escoltar les belles interpretacions de les cobles Sant Jordi, La Principal del Llobregat i La Principal de la Bisbal, del Cor del Gran Teatre del Liceu, del Cor Vivaldi, Petits Cantors de Catalunya, dels seus respectius solistes, gaudir de la bellesa que emana de les interpretacions de la Colla Violetes del Bosc, emocionar-se veient en una gran pantalla les imatges de Sebastià Alba, sentir les seves emotives paraules d’agraïment per a tothom, participar dels entusiastes i constants aplaudiments, tot plegat, com els deia, produeix la sensació de que has tingut la sort de haver estat espectador i partícip d’un esdeveniment d’aquells que et queden per sempre més gravat a la memòria.
És evident que tot això no s’improvisa. I que poques entitats sardanistes tenen la capacitat per a organitzar-ho. I no em refereixo, només, a saber generar els recursos econòmics necessaris per a organitzar un concert d’aquesta magnitud, que són molts, i en un lloc especialment difícil d’accedir-hi com el Liceu. Per organitzar un esdeveniment així cal partir d’un projecte il·lusionant i novedós, comptar amb un equip de persones competents que hi creguin, que el treballin a consciència, que el sàpiguen promocionar, que cuidin els detalls, des de l’edició d’un magnífic llibret programa, com és el cas, fins la selecció de les obres a interpretar. La gent de l’Obra Sardanista Violetes del Bosc ha estat capaç de fer tot això amb un èxit esclatant. I amb un valor afegit: ens ha injectat una bona dosi d’autoestima, ens han demostrat que amb la nostra música, els nostres músics i els nostres compositors, també es pot omplir el Liceu. Felicitats, doncs, amics de les Violetes, pel vostre èxit i moltes gràcies pel vostre exemple.
I, vostès, que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director