dilluns, 28 de desembre de 2009

Esperit de Festa 26-12-09

El darrer comentari d’aquest any 2009 el dedicarem a fer un primer repàs estadístic a l’activitat desenvolupada al llarg de l’any per tal d’avaluar, com ja vaig fent els darrers anys, els principals esdeveniments i el nombre d’actes organitzats, prenent com a referència les dades facilitades per Infosardana. Insisteixo que les dades són extretes d’aquesta circular informativa que ens facilita l’ACF Barcelona, editada en conveni amb la Federació Sardanista de Catalunya, sota la coordinació del Grup d’Informadors Sardanistes de Catalunya i dirigida per Antoni Anguela. Remarcar que aquesta circular ens arriba als informadors puntualment cada mes amb tots els actes programats que les diferents organitzacions li han fet arribar abans del dia 20 de cada mes. És possible, per tant, que les dades a les que em referiré hagin estat lleugerament augmentades a causa d’activitats no comunicades a temps però, en un 99%, les xifres a comentar són fiables i serveixen de referència.
Amb un total de 2.883 actes registrats sobre els 3.050 de l’any anterior podem constatar que durant l’any 2009 s’han comptabilitzat 167 activitats menys que el 2008, o sigui, aproximadament un 5’5% menys, fet motivat bàsicament per la disminució de les ballades, 226 menys que l’any passat, mentre que els aplecs i el concursos s’han mantingut igual. Considerant que moltes de les ballades públiques i en espais oberts són subvencionades per ajuntaments o institucions públiques i privades, pot ser que la crisi econòmica n’hagi estat, en part, responsable. I dic en part perquè, com he comentat altres vegades, si la gent que va a ballar, que gaudeix amb la cobla i la sardana, no pren consciència de la situació i hi aporta la seva justa col·laboració econòmica, el futur per les entitats organitzadores pot ser bastant difícil. Per contra, l’activitat concertística ha anat a més havent-se celebrat 44 concerts de sardanes i música per a cobla més que l’any 2008.
A aquesta activitat general cal afegir-hi, igual que l’any passat, els enregistraments discogràfics, l’edició de llibres, els actes especials i els esdeveniments remarcables. El cens de cobles es manté estable, amb la aparició d’alguna de nova, els compositors no paren de compondre i els principals certàmens i premis musicals es continuen celebrant.
Però, de tot això, ja en parlarem la setmana vinent.
Lluís Subirana. Director

dijous, 24 de desembre de 2009

Poema de la setmana 52/2009


dissabte, 19 de desembre de 2009

Esperit de Festa 19-12-09

Per seguir la tradició, és natural que dediqui aquest comentari setmanal per a felicitar-los el Nadal i per a desitjar-los, com s’acostuma a dir, un venturós any 2010. Acceptin, doncs, la nostra felicitació virtual a través de les ones del 94.6 de la FM, amb el desig de que arribi a tots vostès, amables i fidels oïdors dels nostres programes Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell.
També aprofito per a informar-los que la setmana que ve estarem de nou amb tots vostès dissabte 26, amb un programa especial d’Esperit de Festa i diumenge 27 amb un especial Sardanes a Ràdio Sabadell en el decurs del qual procurarem que tinguin l’oportunitat tornar a escoltar, i esperem que de gaudir, dels nostres particulars Pastorets amb tocs de sardana que ja vàrem retransmetre la temporada passada.
I, tota vegada que en el decurs d’aquest any els hem anat parlant del Quadern gris, el dietari de Josep Pla, em permeto reproduir la seva anotació del 25 de desembre de 1918 que diu així:
“Nadal. Arriba un moment, quan s’ha portat moltes hores el vestit de festes i s’han dit les coses corresponents a la indumentària d’aquesta categoria, que l’engavanyament de tot plegat fatiga una mica. La combinació del pollastre rostit amb els xampanys del país no és realitzable en un cos humà normal. Els xampanys francesos han passat a la història, s’han debolit. Els d’ací no valen res; els simplement potables tenen un regust de terra i una dolçor insuportable. Potser la terra d’ací és massa forta, terreja massa, per arribar a donar un vi tan lleuger i alat. La combinació dels productes de la confiteria i el vi dolç és embafadora per tota l’eternitat. Havent lleugerament sopat, vaig a dormir. Llegeixo Stendhal – que és sec i desintoxicant.”
Fins aquí el comentari de Josep Pla fet fa més de 90 anys. Probablement avui rectificaria, després d’un bon àpat obriria un ampolla d’un bon cava brut català, sec i desintoxicant i, en lloc de llegir Stendhal, brindaria amb tots nosaltres per aquest Nadal i per aquesta terra nostra, potser massa forta com deia ell, però que gràcies això encara és la nostra terra.
Que tinguin un bon cap de setmana i un bon Nadal.
Lluís Subirana. Director

dijous, 17 de desembre de 2009

Poema de la setmana 51/2009

Nadal
És igual cabana o cova
Tant li fa si és mula o bou
Si és o no una estrella nova
Si el missatge no ens commou
Si no trenca la cadena
Que ens fa viure presoners
I que ens fa donar l’esquena
Als de casa i als forasters
Si aquest caliu no és capaç
De trencar en un segon
Aquest cor de gebre i glaç
Que cap sentiment el fon
I si estimar tant ens costa
Ens cal un nou renaixement
I acceptar la gran aposta
Per un nou ressorgiment.

dissabte, 12 de desembre de 2009

Esperit de Festa 12-12-09

La sardana i la cultura tradicional i popular serà present, també aquest any, en molts pobles i ciutats col·laborant en una nova edició de la Marató que Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 impulsen amb el propòsit de recollir recursos econòmics destinats a fomentar la investigació, la diagnosi i el tractament de diferents patologies mèdiques. Enguany aquesta campanya està centrada a l’entorn d’unes 7.000 malalties considerades minoritàries, per ser poc freqüents malgrat la seva gravetat però que es calcula que a Catalunya hi pot haver uns 400.000 afectats.
La presència de la sardana en activitats solidàries és freqüent al llarg de l’any però, en aquesta ocasió, són moltes les entitats que dediquen les activitats sardanistes a recaptar fons per a aquesta lloable tasca humanitària. Entre aquestes podríem citar, per exemple, la Gran Sardana Solidària a la Bisbal d’Empordà, coincidint amb la celebració del tradicional Aplec de Santa Llúcia, amb l’actuació de la Cobla Baix Empordà. La trobada de tradicions catalanes que Els Amics de la Sardana de Cornellà de Llobregat han decidit convocar i en la que hi participaran la Cobla Contemporània, els Diables i els Castellers de Cornellà i la banda de música Xaranga Sarau, en una acció conjunta que tindrà lloc a la plaça de l’Església. També la Plaça de la Fira de Cardona viurà l’actuació d’una Cobla formada per músics de l’Associació Cultural Banda de Cardona que interpretarà una ballada de sardanes en una crida d’aquesta població a solidaritzar-se amb La Marató. A remarcar també la celebració de la Trobada d’Esbarts al barri de Sarrià amb un recital de danses d’arrel tradicional de Catalunya i les Balears.
Un element important d’aquesta acció solidària és l’edició del Disc de la Marató, una iniciativa que va néixer l’any 2005 i en la que hi col·laboren, de manera desinteressada, molts dels millors professionals de la música i el cant amb el propòsit de, amb la seva venda, obtenir fons, sensibilitzar la població i divulgar l’abast de les malalties que tracta cada edició. En el llibret que acompanya el CD, el sabadellenc Àngel Lacalle, director de l’edició, escriu: “L’objectiu, com cada any, és aconseguir una venda massiva per obtenir tants ingressos com sigui possible per aportar-los a la recerca biomèdica. La compra “militant” del Disc de la Marató funciona perquè darrere de l’acte econòmic hi ha moltes històries que es mouen entre la solidaritat i un acte convençut de voluntat amb sentit... i també perquè hem descobert que el plaer de regalar-lo o de dedicar-ne íntimament les cançons als nostres entorns més pròxims, encara que sigui anònimament, ens projecten tan enllà com el desig que el nostre suport a les causes sigui possible a banda que evident.”
Fins aquí el desig compartit amb l’amic Lacalle. A mi m’agradaria, però, que la presència de la nostra música més pròpia, sardanes, cant coral, dansa, es veiés més representada en aquests enregistraments. Malgrat això, cal dir que aquest any el ritme de la sardana hi és present amb un arranjament de Marc Parrot sobre la cançó El meu camí que va popularitzar el cantant nord-americà Frank Sinatra i que, amb el títol de Com he fet sempre, interpreta Quico Pi de la Serra amb l’acompanyament musical de la Cobla Montgrins.
I, per acabar, destacar la presència sabadellenca en aquest CD. A més de la direcció en la producció d’Àngel Lacalle, els arranjaments dels germans Ten i de Jordi Cubino, i la interpretació del jove tenor Xavier Martínez. Jo ja he comprat aquest CD i l’he escoltat. No se’l perdin.
Lluís Subirana. Director

dilluns, 7 de desembre de 2009

Poema de la setmana 50/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set, Sabadell

El cel a la terra

Fes-te el teu cel
a la mida justa
amb lloc reservat
per als teus escollits.
Un cel sense núvols
serè i blau de dia
sembrat d’estrelles
que il·luminin la nit.
Sense purgatori previ
ni cap judici final
però d’accés restringit.
Fes-te el teu cel
aquí a la terra
ara que pots decidir.
I si al de més enllà
no pots accedir-hi
almenys que al d’aquí
hagis estat ben feliç.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Esperit de Festa 05-12-09

L’Agrupació Sardanista Cardedeu ha publicat el llibre 50 anys de Concursos de Colles Sardanistes a Cardedeu que, com el seu títol indica, aplega la història dels 50 concursos celebrats entre 1947 i 2009, amb un interessant i valuós recull de fotografies i de dades relatives a cada un d’ells.
Es tracta d’un llibre on l’ahir, l’avui i el demà hi tenen el seu protagonisme, possible gràcies a dues persones que han tingut la visió, l’encert i la capacitat, no només de treballar el dia a dia de l’activitat sardanista cardedeuenca aquests darrers 50 anys, el Gonçal Soler i l’Àngel Pujol, sinó que, a més, han guardat, arxivat i conservat programes, fotografies, classificacions, tot allò que generava l’activitat del dia a dia perquè en quedés testimoni, perquè en quedés història. Aquest llibre també ens permet constatar que la feina feta no es perd en l’oblit, que tot allò que fem, amb esforç, amb tenacitat, amb il·lusió, té sentit. Perquè forma part de la nostra manera de ser, com a persones i com a catalans. És un llibre que permet copsar la importància del sardanisme local i com aquest s’ha anat propagant de generació en generació. Només cal una mirada a les fotografies i llegir els cognoms de les persones que hi surten per constatar-ho. També és un llibre que permetrà a tots aquells que estimen la sardana i Cardedeu conèixer una part molt important de la seva història. Algú pot pensar que d’aquí uns anys ja ningú es recordarà d’aquest recull tan ben editat. S’equivoca. El dia de demà aquest llibre tindrà un gran valor per a tots aquells que vulguin aprofundir sobre el coneixement de l’activitat sardanista, per a tots aquells que vulguin conèixer millor Cardedeu, perquè en aquest llibre la sardana fa de mitjà entre el poble, els seus indrets, i les seves persones, en aquest cas, els dansaires de les colles. Tindrà un gran valor per a tots aquells que vulguin investigar el seu arbre familiar i saber què feien, quines activitats conreaven els seus progenitors.
És un llibre que s’explica sol a través de les 163 fotografies en blanc i negre i color, molt ben conservades i magníficament reproduïdes i distribuïdes, amb els noms de tots els protagonistes. Aquestes fotografies són, també, una evidència de que la sardana, contràriament al que diuen alguns indocumentats, s’adapta als temps que li toca viure. Ho podem constatar en el vestuari, l’entorn, les programacions, els autors interpretats, les cobles, tot això n’és una bona prova. I, una vegada visionades les fotografies, cal seguir amb atenció les darrers pàgines amb les estadístiques corresponents a les sardanes interpretades, les cobles i totes les colles que han participat en aquests 50 concursos de Cardedeu. Les estadístiques no són, només, números, són també història. Ens diuen el nom i el lloc de les colles, algunes efímeres, altres encara en actiu. Ens evoquen noms, llocs i records. Ens demostren la dedicació, perseverança, l’amor a la sardana i a la competició. Una bona mostra la trobem en les 31 participacions al concurs de Cardedeu de la colla Violetes del bosc, de Barcelona, les 29 de l’Amunt i Crits, de Terrassa, i les 22 de la Mirant al Cel, de Sabadell.
És per tot això que cal felicitar a la gent de Cardedeu i especialment als qui han fet possible l’edició d’aquest interessant llibre que de cap manera ha de representar un punt i final. Malgrat les dificultats que tots coneixem, i en el context del sardanisme especialment les que fan referència a les colles de competició, cal segui treballant, cal seguir lluitant, cal seguir fent història, perquè com deia el mestre Pompeu Fabra “no s’ha d’abandonar mai ni la lluita ni l’esperança”.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 1 de desembre de 2009

Poema de la setmana 49/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36, Sabadell

Compromís
Despullar-se d’orgull
com l’arbre de fulles.
Donar-se enterament
malgrat la indiferència
de tots els que dubten.
Lluitar amb fe i confiança
encenent un foc d’il·lusió.