dijous, 16 d’octubre del 2008

Esperit de Festa 12-04-08

Bon dia.
Fa unes setmanes, amb motiu de l’actuació a la nostra ciutat de la Companyia Elèctrica Dharma, contractada per la Mirant al Cel, els comentava el seu darrer treball, presentat a Manresa el novembre de 2007 i l’enregistrament d’aquesta nova proposta que han titulat El misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants i que consisteix, a grans trets, en fusionar algunes sardanes del compositor Joaquim Serra amb temes jazzístics del compositor i trompetista nord-americà Miles Davis.
Aquest nou enregistrament, produït per la sabadellenca Picap, es va presentar amb gran èxit el passat dissabte a L’Auditori de Barcelona. En una entrevista del mateix dia al diari AVUI, el components de la Dharma Joan Fortuny i Carles Vidal reivindiquen el seu estil basat en la barreja de ritmes americans amb la música popular catalana. Diuen que han jugat molt improvisant amb les harmonies de Miles Davis i amb les melodies de Joaquim Serra i responent a la pregunta del periodista de que si la gent a Catalunya coneix més Miles que Serra diuen que sí, que molt més, però que esperen que a partir d’ara la cosa canviï.
Tan de bo fos així però molt em sembla que aquest desig no es complirà. Dos exemples. El primer: a l’Informatiu de TVE a Catalunya de diumenge migdia passen unes imatges de l’actuació de la Dharma durant la presentació del CD i ens ofereixen un fragment de Joan Fortuny interpretant una meravellosa versió jazzística de la sardana de Joaquim Serra Remembrança. El redactor elabora la notícia comentant l’actuació de la Dharma, del músic, trompetista i compositor americà Miles Davis i del “català” Joaquim Serra. Així, del català, a seques. Igual es podia tractar doncs d’un músic, que d’un conductor d’autobús, que d’un funcionari de l’administració pública.
O una de dues, al redactor de la notícia se li resisteix per ser-li incomprensible la paraula compositor de sardanes o no té la més mínima idea de qui és Joaquim Serra.
El segon exemple ens remet a la TV3, la que diuen que és la nostra. Després d’haver d’esperar la finalització de la retransmissió de la Fòrmula 1, això tan interessant i prioritari, on hi corre un pilot espanyol que segons diuen és el millor del món mundial però que ara que ha canviat de cotxe sembla que ja no ho és tant, al final del Telenotícies migdia, uns pocs segons per esmentar la presentació de pressa i malament. A TV3 ja fa temps que se’ls ha encomanat la sequera i apliquen restriccions quan es tracta d’esmentar fets relacionats amb la sardana.
Davant d’això, què cal fer? Doncs comprar el disc, fruir-ne i recomanar-lo. I donar gràcies a la Dharma, i a Picap, per, una vegada més, demostrar que la qualitat i l’èxit també es pot trobar partint de casa nostra.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director