dimarts, 14 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 12-05-07

Bon dia.
Dimecres passat vaig assistir a la defensa davant del jurat qualificador d’una tesi de la instrumentista i pedagoga Elisenda Vilarrubias sobre l’adequació dels instruments tradicionals a les necessitats d’aprenentatge. Aquest estudi, titulat Tenora mans petites, fet amb el rigor que caracteritza l’Elisenda i que ja va quedar de manifest en el seu anterior treball sobre la persona i l’obra d’Agustí Borgunyó, planteja la problemàtica d’iniciar l’estudi del tible i especialment la tenora, a edats massa petites i proposa la necessitat de crear un instrument adequat a les condicions d’aprenentatge a partir dels 7 anys. L’objectiu bàsic d’aquest treball és el d’assentar les bases per a normalitzar l’oferta en el nivell bàsic d’ensenyament musical dels instruments de la cobla i analitzar el seu estat actual. D’aquesta manera pretén posar de manifest quines són les mancances que se’n deriven o els reptes que s’haurien de plantejar. Una de les necessitats que proposa assumir és la d’agrupar o considerar totes les variables que apareixen en el món de la pedagogia, passant de les institucions a les metodologies, a l’experiència dels propis intèrprets fins a una proposta de programació gràcies a la creació d’un instrument que ho faci possible.
Aquest treball està directament relacionat amb l’aprenentatge del tible i la tenora. La primera part consta d’un recorregut per la història de l’ensenyament dels instruments catalans de la cobla i finalitza amb l’anàlisi de tota la metodologia coneguda per tible i tenora. La segona part consisteix en un petit treball de recerca per conèixer quina va ser la iniciació d’un grup d’intèrprets professionals; a continuació, es fa una proposta d’un únic instrument adaptat per a les dues especialitats instrumentals, considerant les característiques físiques dels infants i les característiques organològiques i acústiques dels instruments. Per acabar, el treball proposa una programació de nivell elemental pensant en la utilització d’aquest instrument adaptat, on la dansa catalana i el llegat patrimonial musical català en siguin els eixos vertebradors.
Elisenda Vilarrubias, amb el dinamisme i capacitat de treball que la caracteritza, ja ha parlat amb diverses persones vinculades a l’ensenyament d’aquests instruments i amb perfils professionals diversos perquè hi participin. A més té previst d’organitzar unes jornades de treball de professors d’instruments de cobla per posar de manifest els diversos projectes individuals i d’escola, així com crear una xarxa per intercanviar materials didàctics o fomentar-ne la creació. Com poden comprovar, un repte de futur important i que mereix el nostre suport i agraïment.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director