dijous, 26 de febrer de 2009

Poema de la setmana 8/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

L’única realitat

Amb el pas del temps
m’esforço per esquivar
els continus paranys
que em para la memòria.
No sé si tot el que recordo
ha succeït de veritat.
Només una cosa és certa:
que tu existeixes.
I això és l’únic que m’importa.

dissabte, 21 de febrer de 2009

Esperit de Festa 21-02-09

Bon dia:
L’elecció del tema del comentari d’aquesta setmana és el resultat d’una profunda i meditada reflexió a l’entorn d’una notícia que ha ocupat el primer pla de l’actualitat sabadellenca i catalana: la recent mort de qui va ser el nostre primer alcalde de la democràcia, Antoni Farrés. Una notícia que els mitjans de comunicació, tant locals com nacionals, han reflectit abastament aquests darrers dies. La qüestió és, doncs, si des d’aquest programa en vull fer referència, en funció de què i del perquè la persona i l’obra d’Antoni Farrés hi pot ser evocada? Doncs perquè he pensat que tot el que s’escriuria sobre ell i els seus 20 anys d’alcalde de la nostra ciutat faria referència especialment a temes polítics i socials, en correspondència al que va ser la seva principal dedicació, però que també calia tenir present que Antoni Farrés va ser l’alcalde de tots, escollit democràticament i, entre aquests “tots”, el votessin o no, hi havia també els sardanistes. Per això he pensat que podia evocar els vint anys del seu mandat recordant què va passar, sardanísticament parlant, durant aquell període de 1979 a 1999. I, a manera de breu resum, recordar alguns fets prou significatius. El 1979 era l’època dels aplecs de la sardana al Bosc de Can Deu i aquest mateix any es va fer el I Aplec de Tardor. També a partir d’aquest any la Revetlla del Sardanista es va fer a l’Hotel Urpí. El 1981 es va celebrar el Concurs de Composició Musical de Sardanes coincidint amb el Centenari del Banc de Sabadell. Una altra data important, amb presència d’Antoni Farrés, va ser la commemoració del desè aniversari de la Cobla Jovenívola i la presentació del llibre La sardana i les cobles juvenils. També cal citar, el 1986, el Concurs de Composició de Sardanes Premi Salvador Uyà. La presentació del llibre Compàs, les Diades de Germanor de la colla Espigues Daurades, els actes especials dels aniversaris de Sabadell Sardanista i de la colla Mirant al Cel, especialment els referents als seus respectius 50 aniversari. Ell personalment va ser qui, conjuntament amb Núria Feliu, va voler apadrinar el naixement del llibre La sardana a Sabadell en un acte públic celebrat el 1998. La continuïtat de l’aplec, la revetlla i l’activitat sardanista a la ciutat va comptar sempre amb el suport del consistori que ell presidia com, sortosament, ha continuat fent l’administració que el va rellevar. Podria afegir a aquestes dates algun record personal de la meva etapa com a president de l’Orfeó de Sabadell, entre 1981 i 1986, o la seva relació amb el meu pare quan aquest era el conservador del Museu d’Història i l’Ajuntament, presidit per Antoni Farrés, el va proclamar Fill Adoptiu de Sabadell. Això són records personals però que espero comprenguin que, en aquests moments, tenen per mi una especial significació.
Per tot plegat, doncs, i en record d’un temps i unes vivències compartides, sigui aquest breu comentari el testimoni de consideració i respecte envers una persona i una obra que ha fet història ciutadana. Una història de la qual, amb més o menys protagonisme, tots ens formem part.
Lluís Subirana. Director

dijous, 19 de febrer de 2009

Poema de la setmana 7/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Tornaré

Me’n vaig, però et dic que tornaré.
Com a prova et deixo de penyora
l’entrada a aquell cinema de poble
on ens vàrem fer el primer petó
i el primer llibre que vas regalar-me
on vas escriure “t’estimaré sempre”.
També et deixo escrits aquests versos
perquè els llegeixis i els memoritzis
i perquè me’ls recitis quan torni
de la distància, no pas de l’oblit.

dissabte, 14 de febrer de 2009

Esperit de Festa 14-02-09

Bon dia:
Quan, cada setmana, l’equip del programa ens disposem a emetre una nova edició de l’Esperit de Festa o del Sardanes a Ràdio Sabadell, sabem que les nostres informacions, les nostres opinions i les músiques que les acompanyen, arriben a través de la freqüència 94’6 de la FM, sintonitzant la ràdio o per internet, a un significatiu nombre d’oients que, per a nosaltres, són els protagonistes i destinataris de la nostra tasca radiofònica i la raó fonamental que justifica la seva continuïtat. En dirigir-nos a tots ells pot ser que, en determinats moments, la nostra ment visualitzi un conjunt de persones que coneixem, que sabem que, cada setmana, són fidels oients dels nostres programes. Però, evidentment, hi ha moltíssimes persones que ens escolten i que la seva cara i el seu nom ens són possiblement desconeguts. Dic això perquè, diumenge passat, la ballada organitzada per Sabadell Sardanista i dedicada a celebrar els 200 programes de l’Esperit de Festa, va ser un bon motiu per saludar amics i coneguts però, també, per conèixer i contactar amb persones que ens escolten i amb les quals no havíem establer abans relació de coneixença. Va ser l’oportunitat de descobrir noves cares, noves sinèrgies que, a través de Ràdio Sabadell, s’han fet possible entre els oients i nosaltres. Per això, el matí de diumenge passat, amb la ballada de la Cobla Jovenívola a la Plaça del Dr. Robert, amb gran assistència de públic, va ser una demostració del que la sardana és capaç d’aglutinar: festa, celebració, reconeixement, compromís, companyonia, amistat i molta gratitud. Gratitud recíproca entre l’equip del programa i els seus seguidors. Passejar-se entre la gent i rebre el seu testimoni d’admiració i afecte va ser el millor estímul per prosseguir la nostra tasca. Voldria, només com a referència, citar alguns exemples: el del matrimoni sardanista que viu a Tarragona i que ens escolta cada setmana per internet, les tres senyores que entusiasmades deien no perdre’s cap dels nostres programes, la felicitació dels oients de Castellar del Vallès, les reiterades mostres de suport de la majoria de sardanistes sabadellencs; la confessió d’algunes persones que reconeixien no freqüentar les audicions de sardanes però que no es perden cap de les nostres emissions, i moltes altres manifestacions més afectives i personals que no considero necessari detallar. En resum, va ser una ballada molt emotiva, que a més va coincidir amb la darrera actuació a Sabadell del tenora Enric Ortí, després de 33 anys a la Jovenívola, i la presència de Jaume Avellaneda que va ser l’artífex principal del programa Puntejant, el primer de temàtica sardanista emès per Ràdio Sabadell ara fa 60 anys. Finalment, expressar el nostre agraïment per a tots els qui van fer possible aquesta significativa celebració: a Sabadell Sardanista per la seva organització, a Ràdio Sabadell pel seu suport i desplegament tècnic, a la Federació Sabadell Cultura pel seu homenatge, als representants de l’Ajuntament que hi van fer acte de presència, i a tots vostès, tant els que hi van poder assistir personalment com els que ens van tenir en el seu record. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 11 de febrer de 2009

Poema de la setmana 6/2009

Entre vers i vers

Entre els versos del poema
acollim el nostre amor,
l’abraçada impetuosa
i el plaer del bes furtiu.
Rimant llavi amb llavi,
i comptant els batecs
d’uns cors accelerats
mentre el temps s’escola
entre vers i vers,
entre estrofa i estrofa.
Mots que són sospirs,
mirades que són missatges,
carícies que són promeses,
llàgrimes que són records,
passió que és foc de vida.
Entre vers i vers,
entre estrofa i estrofa,
rimem el nostre amor
més enllà del poema.

dissabte, 7 de febrer de 2009

Esperit de Festa 07-02-09

Bon dia
Musicalment parlant, la sardana ha iniciat aquest any 2009 amb un seguit d’iniciatives que demostren la seva vitalitat, tant a nivell compositiu, com interpretatiu i innovador. Ho remarco per a tots aquells que, des de la ignorància o la mala fe, diuen que la sardana és morta o que s’ha de reinventar. Si es prenguessin la molèstia d’informar-se abans sobre l’activitat concertística de la sardana, comprovarien que, pel que fa a innovació i qualitat, tant a nivell de composició com d’interpretació, aquesta no té res a envejar a qualsevol altre gènere musical que, independent de quin sigui el seu nivell actual, sí que mereix l’atenció de la crítica musical catalana. Molt breument, exposaré uns quants exemples recents que ho demostren. Figueres ostenta enguany el títol de Capital de la Cultura Catalana, un esdeveniment que tindrà com a eixos bàsics les figures dels figuerencs il·lustres Pep Ventura, com a impulsor de la sardana i Narcís Monturiol, com a creador de l’Ictineu, el primer submarí. La cultura popular i tradicional i la ciència i el coneixement seran, doncs, els protagonistes. Sí, ho han sentit bé: Figueres, al segle XXI, honora un compositor de sardanes del segle XIX. Sense cap vergonya, al contrari, ben orgullosos d’homenatjar els seus referents històrics. El tret de sortida del programa d’actes va ser una espectacular sardana aèria que molts de vostès potser van poder veure, cosa altrament excepcional, als telenotícies de la Televisió de Catalunya.
El dia 10 de gener, es va celebrar el concert d’obertura de la capitalitat cultural figuerenca al teatre El Jardí. I no va ser amb un concert d’òpera, coral, de música clàssica o de jazz, sinó de música per a cobla a càrrec de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una ambiciosa i innovadora formació sorgida de la fusió entre l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i la cobla La Principal de la Bisbal, dirigides respectivament per Carles Coll i Francesc Cassú, amb la voluntat de portar la sardana a noves fronteres creatives. En aquest concert, titulat Sardanes per al món i celebrat amb gran èxit de públic, Carles Coll va estrenar una personal orquestració de la famosa sardana L’Empordà. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ja té enregistrat el seu primer CD, un compendi de qualitat musical, interpretativa i innovadora. Espero que els crítics musicals l’escoltin i ho comprovin. Però aquesta iniciativa no és pas una flor en el desert. Fa anys que tenim la Cobla de Cambra de Catalunya, la Cobla Simfònica de Catalunya, les edicions de Músics per la Cobla, i que la composició de música per a cobla atreu importants noms del panorama musical català. Tenim el consolidat Cicle de Cobla, Cor i Dansa al Palau de la Música i els nous cicles que, amb gran èxit, han iniciat el seu camí a l’ESMUC, amb la cobla de l’escola, a l’Auditori de Barcelona amb la Sant Jordi i a Girona amb la Ciutat de Girona, entre altres. Tenim, també, compositors i intèrprets que ens ofereixen interessants i innovadores propostes musicals: veu i cobla, piano i cobla, tenora i piano, etc. Sense oblidar que, a nivell d’innovació, és imprescindible citar cobles com la Contemporània, la Sant Jordi, la Reus Jove o la Marinada, de la qual caldrà estar atents a la seva darrera proposta titulada Trencadisk, un recull d’obres inèdites i adaptacions escrites per a la formació que inclouen alguns dels espectacles que, des dels seus inicis, la Marinada s’ha auto produït com són el Veu&Cobla: una odissea musical, Marinada CanSons&Banda i Tenora Segle i Mig.
Repeteixo que aquets són, només, alguns exemples de notícia recent. Es clar que segurament vostès ja coneixen aquella dita popular que diu que no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure. I, malauradament, a la Catalunya actual, pel que fa a la sardana i a la seva música, hi ha molta ceguesa i molta ignorància.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 4 de febrer de 2009

Poema de la setmana 5/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, número 36. Sabadell

Febrer

El vent despullava
els cirerers florits
estenent una catifa blanca
sobre la terra humida.
Un sol de febrer avergonyit
s’ho mirava impassible
entre núvols feréstecs.
La gebrada del matí
semblava una vall de llàgrimes.