Esperit de Festa 27-09-08

Bon dia.
Fa uns mesos vaig dedicar aquest comentari a la Marina Rossell en ocasió de la presentació del seu treball discogràfic Clàssics catalans, un CD amb una selecció de cançons i sardanes i un DVD amb fragments d’un concert al Palau de la Música, l’any 2002. Avui, amb gran satisfacció, tinc motius per tornar a parlar d’ella evocant la seva memorable actuació del passat 11 de setembre al Liceu, per mi, sens dubte, l’acte més brillant de la Diada Nacional de Catalunya. Potser alguns de vostès van tenir la sort de seguir en directe aquest extraordinari concert i el no menys interessantíssim reportatge posterior que Televisió de Catalunya va retransmetre, això sí, pel Canal 33, no fos cas que aquells de la “crosta” s’indignessin davant d’una demostració de tanta qualitat interpretativa només amb música i cançons catalanes. El cert és que l’actuació de Marina Rossell i dels músics que l’acompanyaren, amb una interpretació i uns arranjaments magnífics que incorporaven també un duet de tenores, va ser extraordinària com li ho va reconèixer amb reiterades ovacions el públic que omplia el Liceu i com li ho ha reconegut de manera unànime la crítica musical.
Totes les obres incloses al programa del concert que s’anunciava com De la Renaixença als nostres dies mereixen l’elogiós comentari que n’ha fet la crítica especialitzada. Permetin-me però que faci una breu referència a les quatre sardanes interpretades per la Marina: El cavaller enamorat, Llevantina, Per tu ploro i La Santa Espina. I permetin-me, també, una referència personal. Fa molts anys que lluito per dignificar la sardana cantada a través de llibres, articles, conferències, intentant recuperar i difondre la versió cantada d’algunes obres musicades i escrites per prestigiosos compositors i poetes, des de la Renaixença als nostres dies, i que no tenen res a envejar a qualsevol altre gènere musical que avui és omnipresent a la ràdio i a la televisió. Per fi, aquests darrers anys, he tingut la satisfacció de viure actuacions en aquesta línia, primer gràcies a Núria Feliu, ocasionalment també a càrrec de Nina i, darrerament, amb gran compromís i valentia, per la Marina Rossell. I espero que aquest exemple tingui continuïtat amb intèrprets com Lídia Pujol, Roger Mas, i altres figures actuals i rellevants de la cançó en català.
He dit moltes vegades que hi ha sardanes cantades que tenen un gran valor poètic i musical i que el fet de que no s’interpretin és degut a una falsa apreciació de que formen part d’un temps passat. La Marina Rossell i els músics que l’acompanyaven van demostrar la seva vigència i l’entusiasme del públic va confirmar la seva qualitat. La Marina diu que interpretar aquestes sardanes, aquestes cançons de la nostra terra, el connectar amb la nostra tradició li és un plaer. Agraïm-li nosaltres a ella que ens proporcioni el plaer d’escoltar-la i aquesta ferma voluntat de posar al dia la nostra tradició musical. I els recomano que quan surti al mercat aquest CD i DVD De la Renaixença als nostres dies corrin a comprar-lo per poder gaudir de nou d’una veu i d’unes interpretacions d’una qualitat sense discussió possible.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director