diumenge, 31 de maig de 2009

Esperit de Festa 30-05-09

Aquest cap de setmana se’ns acumula la feina si volem participar en alguns dels interessants actes festius que estan organitzats per conegudes entitats ciutadanes. Comencem per la Festa Major de la Creu Alta. Recordo que l’any 1979 vaig iniciar la meva col·laboració amb l’Associació de Veïns per tal de potenciar la Festa Major del barri. En nom de la Comissió Organitzadora vaig escriure al programa de la festa d’aquell any una salutació on deia: “En aquest llarg camí reivindicatiu del nostre poble per recuperar la seva pròpia història, hem demanat insistentment que les nostres festes populars fossin realment això: festes del poble i per al poble. Perquè el poble retrobi, conegui i estimi el gran tresor de la seva tradició.” A partir de 1988, es va començar a editar el Diari de la Creu Alta al qual hi he col·laborat en gairebé totes les edicions. La publicació cada any d’aquest diari és un distintiu important de la festa major del barri amb articles i informacions de gran interès. A l’edició de 1997 es publicava una extensa entrevista que em feien amb motiu de haver estat designat l’encarregat de llegir el Pregó de Festa Major. La meva col·laboració amb la festa es mantindria i en el decurs de la cantada d’havaneres de l’any 2000 es va estrenar Orgull talleret sobre una lletra meva musicada per Toni Ten. La Comissió de Festes em va concedir, l’any 2002, el títol honorífic de Tallaret d’Honor que aquest any s’ha concedit, amb tot mereixement, a Elena Bertran. Sempre he cregut que la potenciació de la festes populars i tradicionals de cada barri, poble o ciutat, són una eina important contra la uniformitat i la globalització cultural. La festa marca i limita el territori i és un element bàsic per refermar la identitat. I la Festa Major de la Creu Alta n’és un bon exemple com ho demostra el llibre que es va presentar el passat dimecres Pinzellades de Festa Major. La Creu Alta festiva on es recopilen 30 anys de festes majors al barri i on els seus autors, Jaume Pont i Josep Ubia, ens relaten, de manera temàtica i detallada, amb unes acurades il·lustracions, els diferents actes celebrats que tenen un fil conductor ben determinat: festa i tradició. La Festa Major de la Creu Alta és una festa feta pels veïns i per als veïns del barri, però oberta a tothom. És, per tant, un acte festiu sí, però també una acte de solidaritat perquè un dels grans reptes del nostre temps és com fer possible una societat cultural diversa, multiètnica i multilingüe sense perdre la identitat. Com fer possible el diàleg entre cultures, religions i llengües, i com aconseguir la comprensió de tots mitjançant la llengua i la cultura de cada u. I, cada any, la programació de la Festa Major de la Creu Alta té molt present aquests objectius.
I, coincidint un any més, demà també hi ha aplec a Togores, amb sardanes a càrrec de la cobla Nova Vallès Els assistents podran visitar l’ermita on s’hi venera la Mare de Déu de Togores, del segle XVII i admirar les interessants pintures fetes el 1953 per l’artista sabadellenc Maurí Espadaler en substitució de l’anterior retaule d’estil renaixentista que va ser cremat durant la guerra civil.
Com veuen, doncs, motius suficients per un cap de setmana ple d’atractius on festa i tradició tindran el seu protagonisme en el seu escenari natural: el carrer, la plaça i el bosc. Encara que, aquest any, les obres a la Plaça de la Creu Alta alterin sensiblement la programació de la festa major del barri, cal desitjar que el temps acompanyi i que tots puguem gaudir de la festa.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 27 de maig de 2009

Poema de la setmana 21/2009

Dedicatòria

En cada un dels versos
hi ha una part de nosaltres
com si el nostre amor
hagués inspirat al poeta
i amb una ploma màgica
hagués escrit les paraules
que brollen del nostre interior.
Perquè t’estimo i t’estimaré,
jo també escric al teu cos
el meu poema d’amor
i a la barana dels teus dits
hi deixo les empremtes
d’aquest profund sentiment
que reviu amb tota força
malgrat el temps que passa.
Perquè t’estimo i t’estimaré
no deixaré que passi mai
aquell instant que ho és tot:
l’esclat sublim de l’amor.
Poema escrit per al Premi "A la barana dels teu dits" convocat pel blog de Jesús M. Tubau i inclòs al llibre Totes les baranes dels teus dits

diumenge, 24 de maig de 2009

Esperit de Festa 23-05-09

Barberà del Vallès va celebrar dissabte passat dia 16, a la Plaça Mil·lenari de la Romànica, el seu Aplec de la Sardana en sessions de tarda i nit, organitzat per l’entusiasta equip de l’entitat Barberà per la Sardana que presideix Antònia Garrido.
La coincidència al mateix Barberà de la Fira del Cavall, i la Fira Medievàlia a Sabadell, possiblement van restar públic a l’aplec malgrat que el programa i les interpretacions de les cobles Sabadell, Contemporània, Jovenívola de Sabadell i Ciutat de Terrassa va complaure els que sí que hi vàrem assistir.
La Contemporània, fidel al seu estil, que tant rendiment popular li està donant, va estrenar la sardana de Jordi Paulí Raig de sol d’un blau estiu, un dels títols que forma part de la seva propera nova creació STIUS que, com el seu nom ja dóna a entendre, seran sardanes basades en melodies ben conegudes procedents dels ballables més festius i estiuencs.
Voldria, però, fer referència a dos escrits inclosos al programa de mà editat. Un està signat per Josep Jordi Bofill, el molt conegut i apreciat mossèn de la Romànica i fervent sardanista i que de molt jove va tocar la tenora, el flabiol, el saxofon i el violí en cobles orquestra. Després d’unes referència a la història i significat de la sardana com a signe d’identitat catalana, comparant-la amb altres músiques d’orígens forans, Josep Jordi es pregunta: “Més d’un cop penso si hem estat i som capaços de valorar l’amplada de la manifestació sardanística global en llur irisada diversitat: ballar a lo dropo i rient, ballar de colla o de concurs; música que exalça, alegra, entristeix, enyora, evoca, plany o plora... i que uns cops ens du a la plaça per batre la pols a patacades i l’altra a la sala de concerts on la cobla es transforma en una petita i polida simfònica que ens deixa garratibats de plaer estètic. I més d’un cop són “els forasters” els qui, estupefactes per una conjunció musical i popular de tanta alçada, bo i mirant incrèduls, mig babaus, els qui ens fan adonar de la riquesa i preciositat de la sardana.” Com poden comprovar una magnífica reflexió de mossèn Josep Jordi que, dit de passada, dimecres li va ser lliurada una de les Medalles d’Honor de la Ciutat de Sabadell per la seva trajectòria religiosa, social i cultural a la que nosaltres hi afegim també ben merescuda per la seva estima a la sardana i, també, a l’excursionisme.
L’altra escrit correspon a l’amic i gran sardanista castellarenc Francesc Sagrera que diu: “Els pobles es reconeixen principalment per la seva llengua, la seva cultura i les seves danses. El ball és essencial per identificar cultura i manera de parlar. Llengua, cultura i ball són el trípode fonamental on s’assenta la manifestació popular i nacional d’un grup de gent que estima el seu territori i el vol fer propi i diferent dels altres. ¿Diríem, per exemple, que el vals és xinès? O que el tango és turc? O que les sevillanes són gallegues? O que les jotes són ceutís? Perquè, doncs, no escrivim, clara i contundentment, en les nostres lleis, en l’Estatut, que és nostra la Sardana, igual que diu que ho és la llengua catalana, o es normalitza i s’estructura legalment com, per exemple, l’Institut Ramon Llull de cultura catalana?”
He volgut fer referència a aquests dos fragments dels dos autors citats, els quals subscrit totalment, per cridar l’atenció dels sardanistes sobre aquests habituals programes d’aplec perquè, entre les seves pàgines farcides d’anuncis, també hi podem trobar col·laboracions com aquestes que, de manera clara i ferma, donen testimoni del seu gran amor a la música i la dansa de la sardana reivindicant-la com el que és: un signe d’identitat que mereix tot el reconeixement i promoció social i polític.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 20 de maig de 2009

Poema de la setmana 20/2009

El teu refugi

Fugint de les tempestes
vindràs, novament a mi,
perquè un cop més torni a ser
el teu plàcid i acollidor refugi
on amarrar definitivament
el teu llarg i incert navegar.
Plegaràs definitivament veles
i fermaràs l’àncora al meu costat,
ignorant el bramul de l’oratge
i oblidant el teu tempestuós passat.

diumenge, 17 de maig de 2009

Esperit de Festa 16-05-09

Sembla que finalment la sardana serà declarada oficialment Dansa Nacional de Catalunya mitjançant un decret del Govern de la Generalitat, per evitar que aquesta proposta arribi al ple del Parlament i ses senyories es vegin amb el compromís de manifestar públicament la seva veritable opinió. Almenys aquesta és la valoració que es pot fer atenent-nos a les informacions que els mitjans de comunicació han difós aquesta darrera setmana. Pel que fa a les valoracions polítiques només em puc remetre a la nota de premsa que Oriol Pujol, Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, ha fet pública lamentant que el Tripartit hagi decidit convertir la sardana en dansa nacional de Catalunya “per la porta petita”, és a dir, mitjançant un decret del Govern. El Portaveu de CiU ha retret al Conseller Tresserras haver optat per aquesta via i rebutjar una proposta de resolució de CiU, presentada fa més de sis mesos, que demanava que el Ple del Parlament declarés la sardana dansa nacional. “Nosaltres, diu Oriol Pujol, varem empènyer una proposta de resolució per fer la sardana dansa nacional de Catalunya que ha estat posposada contínuament pel Tripartit i ara es procurarà que ho sigui per la porta petita, amb un decret, i no per la porta gran com seria el Parlament de Catalunya”. En el mateix sentit s’ha expressat la diputada de CiU, Glòria Renom, qui ha alertat que “fer-ho a través d’un decret és el reconeixement d’un Govern concret, que pot modificar o anul·lar si ho creu convenient, i no una decisió del poble de Catalunya, com seria fer-ho a través del Parlament i això és el que reclamen els col·lectius sardanístics”. Efectivament, el grup parlamentari de Convergència i Unió va presentar el passat 18 de novembre de 2008, una proposta de resolució al Parlament, en la qual s’instava el Govern a “fer ús de les competències exclusives que li atorga l’Estatut sobre el marc simbòlic de Catalunya i declarar la sardana Dansa Nacional” proposta que també havia fet la Federació Sardanista de Catalunya fent-la arribar també a tots els ajuntaments de Catalunya. Més de 200 municipis es van sumar a aquesta iniciativa aprovant-la, entre ells ciutats importants com Barcelona i Sabadell. Però, si bé aquesta proposta va ser registrada al Parlament fa mesos, no s’ha debatut en Comissió i, en canvi, es té la intenció de fer-ho mitjançant un decret. La diputada Glòria Renom, però, segueix insistint en la seva intenció que sigui el Parlament qui es defineixi amb una llei. Sobre el resultat final d’aquest tema cada u en podrà treure les seves pròpies conclusions. Podríem dir que el que realment compta és que per fi la sardana sigui oficialment reconeguda com a Dansa Nacional de Catalunya.
En relació a aquest tema, en la seva edició del dimecres dia 6, RAC1, dins el programa El món a RAC1 que dirigeix Jordi Basté, programa líder d’audiència els matins a Catalunya amb 324.000 oients, feia la següent pregunta: ¿Saps ballar sardanes, sí o no?”. Doncs bé, resulta que el 73 % dels oients que van respondre van dir que sí i un 27% que no. Així doncs, si el 73 % de les respostes emeses dins d’un programa que compta amb 324.000 oients diuen que sí que saben ballar sardanes, la seva música hauria de sonar amb normalitat dins la programació de l’emissora, tot reconeixent que RAC1 ja en parla habitualment els caps de setmana al magnífic programa “La primera pedra” que condueix Jordi Margarit. Llàstima, però, que per escoltar-lo s’hagi de matinar força ja que s’emet a partir de les set del matí.
Lluís Subirana.Director

dimecres, 13 de maig de 2009

Poema de la setmana 19/2009

Del llibre Sense treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern. Sabadell

Destí
Entre riba i riba,
enmig del pont,
sobre el riu de la vida.
Aigua amunt, la muntanya.
Aigua avall, cap al mar.
Terra i aigua: la vida
que entre gorgs i meandres
s’escola pel pendent
seguint el camí marcat
sense retorn possible.


diumenge, 10 de maig de 2009

Esperit de Festa 09-05-09

Fidel a la seva cita de cada dos anys, els darrers dies hem rebut la visita de la Cobla La Principal d’Amsterdam que ha efectuat la seva 12a gira per les contrades catalanes. A diferència d’anteriors estades, que habitualment es feien durant l’estiu, els músics holandesos han escollit la primavera i han concentrat molt les seves actuacions. La gira es va iniciar el 26 d’abril a Sant Andreu de la Barca i es va cloure el 3 de maig amb una actuació a Blanes. La resta d’actuacions s’han fet el 28 d’abril a l’Escola Superior de Música de Catalunya, el 30 d’abril a Mataró, el dia 1 de maig a Calella i a Castellfollit de la Roca; el dia 2 al Pla de la Catedral de Barcelona en una ballada conjunta amb la Cobla Sabadell, i a la nit, en un concert al Casal de Sant Andreu de Llavaneres. També el dia 3 van actuar a Banyuls de la Marenda. En total nou actuacions que aquesta vegada han estat coordinades per la productora dels germans Rutllant, Amunt Produccions. Ja em vaig referir a la Cobla La Principal d’Amsterdam quan ara fa dos anys, amb motiu del seu vintè aniversari, se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Però donada la seva singularitat, crec oportú recordar alguns apunts sobre la seva història. El 28 de juny de 1987, la Cobla La Principal d’Amsterdam feia la seva primera actuació en públic a la placeta del Museu Històric d’Amsterdam. Havia sorgit gràcies a la iniciativa entusiasta del clarinetista Rolf van Kreveld que havia descobert la cobla i els seus instruments en les seves visites estiuenques a la Costa Brava. Tots els seus components eren holandesos i molts d’ells s’han convertit, també, en compositors de sardanes. D’aquesta manera la cobla, aquest conjunt instrumental únic al món, ja no és només present a Catalunya i al Rosselló sinó que ho és també a Europa gràcies a les seves actuacions per diferents ciutats europees. La formació de la cobla Principal d’Amsterdam i la seva posterior visita per primera vegada a Catalunya el 1988, va generar un gran sentiment de simpatia i agraïment. El sardanisme va voler correspondre a aquest fet insòlit amb l’organització d’un acte que representés d’alguna manera una compensació i una mostra d’admiració per la iniciativa dels músics holandesos. La Comissió d’Aplecs de les Comarques Barcelonines va proposar de fer una visita a Holanda, proposta a la qual es va adherir l’organització de les Jornades Internacionals Folklòriques (JIF-Catalunya). D’aquests primers contactes va sortir l’acord de treballar conjuntament en un projecte que esdevindria finalment l’Aplec Internacional de la Sardana a Amsterdam. Un Aplec Internacional que ha tingut continuïtat els anys successius per diverses capitals europees.
Al llarg d’aquests més de vint anys la producció discogràfica de la cobla ha estat, també significativa, amb títols com The sardana. Music from Catalonia (1993), Dobles mixtes (1997), Vent del nord (2001), Solo (2003), El Llibre Vermell de Montserrat (2005), Les Indes Galantes (2006) i Live in Catalunya (2007).
Lamentablement, però com ja és habitual, els mitjans generalistes d’informació no s’han fet ressò d’aquest fet singular ocupats, com sempre, a informar i promocionar les actuacions de grups musicals que no tenen res a veure amb la nostra música i la nostra cultura. S’ho haurien de fer mirar.
Lluís Subirana. Director

dimecres, 6 de maig de 2009

Poema de la setmana 18/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Amb tu i sense tu
Tanco els ulls i et veig
els obro i no hi ets.
T’abraço amb passió
no trobo el teu cos.
Et beso amb delit
és un bes sense destí.
Et tinc sempre present
i tu n’ets ben absent.
¿Obsessió? ¿Il·lusió?
sense tu, frustració.

Lluís Subirana i Marina Rossell


Lluís Subirana i Núria Feliu


Lluís Subirana. Abril 2009


dilluns, 4 de maig de 2009

Esperit de Festa 2-05-09

Diumenge passat, en el decurs dels actes de celebració de Mataró com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2009, es van fer públics els Premis Sardana. La Medalla al Mèrit Sardanista va ser concedida a Joan Vidal i Gayolà, per la seva dedicació al fet sardanista, i especialment per la seva labor com a fundador de la Federació Sardanista de Catalunya i president de l’Obra del Ballet Popular de forma continuada al llarg de gairebé 20 anys. La medalla al Mèrit Musical va ser per a Jesús Ventura i Barnet, per la seva trajectòria com a intèrpret i director, i per la seva tasca amb la Cobla de Cambra de Catalunya. Aquesta és, per tant, una distinció amb gust sabadellenc tota vegada que Jesús Ventura resideix ja fa uns anys a la nostra ciutat i la Cobla de Cambra es gestiona també des del carrer de Gràcia, on hi tenim l’entitat Músics per la Cobla. La Medalla al Mèrit Cívic s’ha concedit a la Comunitat Benedictina de l’abadia de Montserrat, per haver acollit des de la primera edició l’any 1957 els Aplecs dels Esbarts Dansaires. I la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana ha estat per Joan Gómez i Soriano, per les seva vinculació i dedicació al món de la música i la dansa tradicional dels Esbarts Dansaires i per les seves iniciatives en l’àmbit de la direcció i l’acompanyament musical de les danses d’arrel tradicional. Cal dir que Joan Gómez ha estat molt vinculat a la nostra ciutat a través de la Cobla Sabadell.
També, com cada any, es van atorgar premis a la dedicació, a la continuïtat, a la promoció i difusió, a les iniciatives renovadores, als estudis sardanistes, a la comunicació i al treball discogràfic.
El popular actor Joan Pera va ser l’encarregat de llegir el Missatge al Món Sardanista, i es va referir a la sardana com un sentiment que embranca amb el poble en una societat globalitzada i on es pot proclamar com un exemple de dansa original, pròpia i genuïna que mostra al món les nostres arrels i la nostra manera de ser. També ens diu que ell, com actor, com a professional dels sentiments, sí que ens pot parlar d’aquest sentiment personal que li provoca la sardana i que l’embranca amb tot el sentiment del seu poble, un sentiment de terra, de nissaga i d’esperit.
Un magnífic monument a la sardana, obra de l’escultor mataroní Iago Vilamanyà, fill del compositor Honorat Vilamanyà, es va inaugurar a la plaça de Santa Anna, centre neuràlgic de l’activitat sardanista a Mataró.
També es va fer públic el nom de la Ciutat Pubilla que l’any 2010, agafarà el relleu de Mataró. Es tracta de la població empordanesa de L’Escala, un dels llocs més bonics de la Costa Brava, que, segons va dir el president de la Federació Sardanista de Catalunya, ha presentat un projecte molt ben detallat i adequat per al pubillatge i que li correspondrà l’honor de celebrar l’edició número 50.
Sembla doncs que la continuïtat dels pubillatges no perilla. Ara cal esperar que els actes programats assoleixin el nivell de qualitat i d’assistència que compensin aquest esforç econòmic i organitzatiu.
Lluís Subirana. Director