diumenge, 29 de maig de 2011

Esperit de Festa 28-05-11

El passat 18 de maig vaig ser convidat al Palau de la Música Catalana per assistir a la presentació de l’Associació musical Gaietà Renom. Aquest gran intèrpret de la cançó catalana havia nascut a Barcelona el 1913 i hi va morir el 1997. Conjuntament amb un altre gran tenor, l’Emili Vendrell, són un referent històric que a través de la interpretació de les seves cançons van fer un gran servei a la cultura i la llengua catalana en uns anys molt difícils ja que ells sempre van cantar en català tot hi que Gaietà Renom no s’hi va dedicar professionalment. S’havia format musicalment a l’escolania de Sant Felip Neri de Gràcia i el 1932, a l’edat de 18 anys, va entrar al cor de tenors de l’Orfeó Català, on hi va cantar durant més de 50 anys, 25 dels quals com a tenor solista després que el mestre Eduard Toldrà l’escollís per interpretar al Liceu El giravolt de maig. Va formar part també del Quartet Vocal Orpheus amb actuacions per tot Catalunya. La seva veu fàcil i dicció excel·lent el van fer que interpretés, sota la batuta del mestre Lluís Maria Millet, molts dels grans oratoris, misses i concerts de clàssics europeus, traduïts al català. Va enregistrar més de 200 cançons i sardanes de compositors i poetes catalans. El mestre Carceller va composar expressament la sardana És la moreneta perquè fos cantada per ell. Com a solista va interpretar amb l’Orfeó Català diversos oratoris com, per exemple, Elias de Mendelsshon, La Passió segons Sant Mateu i La Missa en si menor de Bach, el Requiem de Mozart i grans obres simfònico-corals com la Novena de Beethoven o Les Estacions de Haydn. També va col·laborar com a solista amb l’Orfeó de Sants, l’Orfeó Laudate, la Capella Clàssica Polifònica, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Lleidatà i la Coral Cantiga, entre altres.
La nova Associació musical Gaietà Renom, que es va presentar en el decurs d’un concert de cançons catalanes interpretades a veu i piano, té com a objectius la preservació i foment de la música catalana en general i la creació i promoció de noves òperes i sarsueles mitjançant la convocatòria de concursos i d’ajudes a nous i joves creadors catalans. També d’incidir que en els estudis musicals a conservatoris i escoles de música es treballi, també, amb obres d’autors catalans.
La junta presidida per Ruth Nabal està formada per les filles de Gaietà Renom, Carme i Glòria Renom Vallbona i destacats noms de la música catalana com el tenor Eduard Giménez i els compositors Salvador Brotons i Antoni Ros Marbà, entre altres.
He volgut deixar constància d’aquest fet per demostrar que, malgrat les dificultats econòmiques i la complicada situació actual, una vegada més la iniciativa privada pren el compromís i es disposa a fer un gran servei a la música i als creadors musicals del nostre país. Ara cal esperar que les institucions públiques, que en principi han acollit amb bons ulls aquesta proposta d’acció, siguin conseqüents i estiguin a l’altura dels grans objectius que l’Associació musical Gaietà Renom es disposa a afrontar.
Els desitjo la sort i l’èxit que es mereixen.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 24 de maig de 2011

Poema de la setmana 20-21/2011

Somnis al vent

Recollir tots els somnis,
entrar amb ells a l’ascensor
i pujar fins al pis més alt.
Obrir portes i finestres
i deixar-los volar,
lliurement, als quatre vents.
I esperar, pacientment,
que, algun d’ells,
torni fet realitat.

dissabte, 21 de maig de 2011

Esperit de Festa 21-05-11

Fa pocs dies que ens ha deixat, a l’edat de 84 anys, l’amic lleidatà Sebastià Gràcia i Petit, un referent del sardanisme català més enllà de les comarques de ponent on exercia el seu mestratge i la seva experimentada influència. La seva defunció s’ha produït quan es disposava amb tota la il·lusió a participar, tot i la migrada salut que arrossegava els darrers anys, en la celebració del 50 aniversari de la proclamació de Lleida com a Ciutat Pubilla de la Sardana, esdeveniment del qual ell n’havia estat un dels principals promotors. Fa molts anys que amb el Sebastià ens unia una sincera relació d’amistat. Hem coincidit i participat als principals esdeveniments sardanistes de les darreres dècades celebrats al nord i al sud de Catalunya. De la seva extensa trajectòria en l’àmbit de la promoció i organització cal esmentar la seva llarga i continuada acció a través del Grup Sardanista del CE Huracans de Lleida, del qual n’era president i referent inqüestionable. El seu caràcter fort i amb una visió de la sardana nostàlgica i fixada en l’època de la seva joventut li havia ocasionat discrepàncies amb altres sectors del sardanisme però la seva constància i tenacitat era admirada per tothom. D’ofici llibreter ha estat encomiable la seva tasca periodística realitzada mitjançant el diari La Mañana i l’emissora Ràdio Lleida, on havia mantingut gairebé durant 50 anys, des del 1960 al 2007, espais setmanals fins que va ser hospitalitzat. Tenia l’amabilitat de que sempre que publicava alguna cosa referida a la meva persona m’enviava el retall del diari per correu perquè me n’assabentés. Aquesta tasca de difusió li ha estat reconeguda amb diversos premis per l’Obra del Ballet Popular i la Federació Sardanista de Catalunya els anys 1962, 1974, 1976, 1980, 1995, 2000 i 2010. Ha rebut múltiples homenatges arreu del territori català i la màxima distinció de la qual se sentia orgullós: la concessió de la Creu de Sant Jordi, l’any 1987. També havia rebut la medalla de la ciutat de Lleida l’any 2007.La darrera vegada que vàrem coincidir va ser el passat 9 d’abril a la presentació que es va fer a Agramunt del volum 2 de la col·lecció Fent Amics enregistrat conjuntament per les cobles Contemporània i Jovenívola d’Agramunt, tal com en vaig deixar constància en el comentari emès el passat 16 d’abril. Em va dir que s’estava refent d’una operació però que li costava molt i que es trobava molt cansat. Em va preguntar què estava escrivint però ja no em va demanar, com havia fet altres vegades, que li enviés els llibres quan els publiqués. S’aixecà de la cadira i en abraçar-me em va semblar que era com un emotiu comiat. Arrossegant els peus i apuntalat amb un bastó es va acostar als músics i va pronunciar, emocionat, el que seria el seu darrer parlament en públic.
Quan m’he assabentat de la seva mort m’he preguntat si amb aquella darrera abraçada li vaig saber transmetre prou la meva estima i admiració. En tot cas desitjo que aquest comentari des de la Torre de l’Aigua de Sabadell li arribi allà on es trobi, no on allà on reposa com s’acostuma a dir perquè, coneixent-lo, pot ser que ja n’estigui organitzant alguna amb la sardana com a protagonista.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 17 de maig de 2011

Esperit de Festa 14-05-11

Si hagués de posar un títol al comentari d’aquesta setmana podria ser aquest: “De la plaça de Sant Roc al Santuari de la Salut amb la sardana.” Perquè la sardana ha estat un dels elements festius protagonistes de la darrera edició de l’Aplec de la Salut.
Després que l’any passat la pluja hagués deslluït la celebració del Concurs de Colles Sardanistes, la novena edició, en aquesta ocasió puntuable pel Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines, es va celebrar amb tota esplendor sota un sol de tarda radiant i davant l’expectació de la moltíssima gent que emplenava el recinte de la plaça Sant Roc.
Tal com diu el programa de ma que es va repartir entre el públic, la combinació d’espectacle sardanístic amb les colles uniformades, el toc sempre divertit de les interpretacions musicals de la Cobla Contemporània, la plaça de l’Ajuntament engalanada i l’ambient festiu de la Festa de la Salut, va crear un clima d’expectació i interès entre els assistents. A tot això cal sumar-hi la bona organització de les entitats Grup Sardanista Mirant al Cel i Sabadell Sardanista que van prestigiar aquest concurs que esperem es vagi repetint cada any, malgrat que en aquest la situació econòmica actual hagi suposat un gran esforç per tal de mantenir la seva continuïtat.
Entre les 24 colles participants a les diverses categories la presència sabadellenca va ser important tot hi que no hi podien participar la Mirant al Cel i la Ressò per ser-ne organitzadors. En les categories alevins, infantils i juvenils, les colles sabadellenques Trapelles, Esqueix i Cabirols van obtenir el primer lloc, i en veterans, les colles Sabadell i Arraona van quedar en segon i tercer lloc.
Moments de gran expectació van ser la interpretació de la sardana de punts lliures i els galops d’entrada i sortida, especialment aquest darrer, amb tots els dansaires circulant coreogràficament per tota la plaça. La sardana de conjunt, amb la incorporació de molts balladors del públic assistent va ser una demostració més del component de festa i germanor que la música i la dansa de la sardana representen.
Un altre fet destacat va ser la presència d’alts càrrecs de l’Ajuntament, com ara Montserrat Capdevila, Joan Manau, Lluís Monge encapçalats per l’alcalde Manuel Bustos que van fer el lliurament dels trofeus a les colles guanyadores.
I, com deia al principi, de la plaça Sant Roc a La Salut on el dilluns, també en una tarda esplèndida, la cobla Jovenívola ens va oferir una interessant i molt participativa ballada de sardanes, ja tradicional al programa de les Festes de la Salut. Aquest any, per gentilesa de l’Ajuntament de Sabadell, tots els assistents que ho desitjaven van disposar de cadires per escoltar la cobla i veure ballar la sardana amb tota comoditat.
Evidentment que la sardana no va ser l’única representant de la nostra cultura tradicional i popular a les Festes de la Salut. També els castellers i els geganters van assolir un gran protagonisme i es van lluir davant dels milers d’assistents, sense oblidar, un any més, el tradicional concert de la Banda de Música de Sabadell.
En conjunt, entre l’esperit religiós de les celebracions al Santuari, els actes tradicionals institucionals i l’ambient festiu als espais oberts, tota una gran festa de tots i per a tots els sabadellencs.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 10 de maig de 2011

Poema de la setmana 19/2011

Recordant

Com l’avar que atresora riquesa,
gelosament els records guardem,
embolcallats amb aquella tendresa
que quan no estem junts enyorem.
Carícies enceses enmig la foscor
al ritme frenètic dels cors abrandats
que a l’escalf palpitant de l’amor
es mouen a impuls de ritmes alats.
Revivim en somnis les hores viscudes
mentre els dies van fent via imparables
i un seguit de sensacions pressentides
renoven aquells moments inoblidables.

dissabte, 7 de maig de 2011

Esperit de Festa 07-05-11

En el decurs dels actes de celebració d’Organyà com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2011, el passat diumenge 1 de maig es van fer públics els Premis Sardana 2010 que atorga la Federació Sardanista de Catalunya. La Medalla al Mèrit Sardanista va ser concedida a Joan Domènech Moner per la seva dedicació al foment de la sardana. Jo hi afegiria també com a promotor, estudiós, articulista i escriptor. La medalla al Mèrit Musical ha estat concedida a Esteve Molero Olivella, per la seva aportació en l’actualització de la música de cobla. Jo també hi afegiria com a músic, instrumentista, director i arranjador. La medalla al Mèrit Cívic ha estat pe Joaquim Ruscalleda Franch, del Càmping Botànic Bonavista de Calella, per la seva tasca de difusió de la sardana des d’aquesta instal·lació turística. I la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana a Eulàlia Hortal Brugués, dansaire des de 1947 i per haver ensenyat la dansa catalana, tant a Girona com a diversos indrets d’Europa.
També es van atorgar premis a la dedicació, a la continuïtat, a la promoció i difusió i a les iniciatives renovadores. L’any passat, en comentar aquests premis, vaig mostrar la meva estranyesa de que no s’hagués tingut en compte el nom de l’Anna Costal, pel seu treball a l’exposició i llibre catàleg Pep Ventura abans del mite i al CD amb sardanes històriques de Pep Ventura, un dels fets sardanistes més destacables dels darrers anys. Sembla que això s’ha volgut esmenar concedint-li ara a Anna Costal el Premi a Estudis Sardanistes. Un altre dels premis que l’any passat va quedar desert va ser el de Treballs Discogràfics que aquest any s’ha concedit per partida doble: a la cobla Bisbal Jove pel seu disc XX i a la Marinada per les adaptacions per a cobla de la música de Nino Rota.
Pel que fa a la promoció i difusió s’han concedit premis als músics Xavier Piñol i Daniel Navarro per la seva iniciativa titulada La cobla Volta Món, que ha exportat la sonoritat de la cobla a d’altres països; a la Unió Anelles de la Flama, per l’organització de Final-espectacle del campionat de colles sardanistes de nens i nenes i al Grup Sardanista Balàfia per la seva tasca contínua de difusió i ensenyament de la sardana a les comarques lleidatanes.
El reconegut poeta Vicenç Llorca va ser l’encarregat de redactar i llegir la Lliçó Magistral i l’exjugador i entrenador d’handbol Xesco Espar de redactar i llegir el Missatge al Món Sardanista, que fa referència a la vinculació entra la sardana i els valors de Catalunya: humilitat, entusiasme, compromís i passió.
Una de les notícies més esperades, saber quina seria la Ciutat Pubilla l’any 2012, no es va fer pública tota vegada que no s’ha pogut escollir cap lloc perquè les candidatures presentades han aturat momentàniament les seves intencions a causa de la celebració dels comicis municipals i la situació econòmica actual. Per tant, si algun Ajuntament de la comarca ens escolta i té diners, algun n’hi deu haver, no?, doncs ara és l’hora de fer la seva oferta i convertir-se en Ciutat Pubilla de la Sardana. Es clar que ja ens podem imaginar la resposta: “hi ha coses més importants a fer...”
Així doncs Organyà es converteix a partir d’ara en el centre d’atenció de la cultura tradicional i popular catalana. Durant tot un any serà el punt de referència pel que fa a la sardana, la seva defensa i la seva projecció. S’hi celebraran gran quantitat d’activitats sardanistes que repercutiran sobre les facetes socials, econòmiques i festives, especialment de la població de l’Alt Urgell.
Des dels nostres programes els desitgem sort i èxit a la vegada que felicitem molt sincerament efusivament a tots els guanyadors.
Lluís Subirana. Director

dimarts, 3 de maig de 2011

Poema de la setmana 18/2011

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell


Poeta de mercat
Venia versos al mercat
fets amb rodolins d’ocasió,
inspirats en gestes imaginàries
i en somnis mai realitzats.
Versos escrits en nits solitàries
sobre fulls de paper reciclat.
Els recitava amb veu monòtona
amb mètrica i rima constant.
De tant en tant, potser per llàstima,
n’hi compraven algun de ben rimat.
I de retorn a casa, els que no venia,
un a un els estripava plorant.

diumenge, 1 de maig de 2011

Esperit de Festa 30-04-11

El passat dimecres 27 d'abril es van lliurar al Teatre Principal les Medalles d’Honor de Sabadell a 11 persones i entitats que al llarg de la seva trajectòria cívica, social, cultural, educativa, etc., se n’ha fet mereixedores a proposta de les juntes de districte i de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell. Entitats ciutadanes com la Coral Belles Arts, el Club de Tennis i l’Institut Les Termes i persones com Claudio Viol, Josera Haro, Maria Cruells, Anna Maria Aguiló i Rosa Maria Rafecas, van rebre el reconeixement i homenatge de la ciutat per la seva meritòria i constant tasca de dedicació altruista a les seves respectives especialitats.
Vull però dedicar un comentari especial a tres entitats representatives de la nostra cultura popular i tradicional que també, amb tot mereixement, van rebre la Medalla d’Honor.
Als Castellers de Sabadell, que el 1994 van començar els assaigs per formar una colla castellera i que el 2007 ja havien aconseguit tota la gamma alta de castells de 7. Ha estat però el 2010 quan han assolit el que es coneix com la clàssica de 8. Concretament va ser el 24 d’octubre del 2010, coincidint amb la seva 17a Diada Castellera, que van descarregar per primer cop el tres de vuit i que van completar l’actuació amb el quatre de vuit i la torre de set. Va recollir la medalla el seu president Joan Egea acompanyat dels petits anxanetes que han coronat aquests importants castells.
A la Germandat de Sant Antoni Abat “Colla Vella” per la seva contribució decisiva en la conservació de la festa dels animals i principalment del món del cavall, amb la passada en la festa de Sant Antoni Abat, diada dels carreters. La Colla Vella va ser fundada el 1871, fa doncs 140 anys i és una de les poques entitats del país que manté el fet de celebrar la passada el mateix dia de Sant Antoni, el 17 de gener. Va recollir la medalla el seu president Joan Noalart.
A la Joventut de Sant Antoni Abat “Colla Nova” pels mateixos mèrits que la “Colla Vella”, fundada el 1880 a conseqüència d’una escissió i que ha estat un puntal en l’organització de la Setmana del Cavall i de la 1a Fira del Cavall al Parc Central del Vallès i que és una de les fundadores de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Va recollir la medalla el seu president Francesc Gall.
Aquestes tres entitats formen part de la Federació Sabadell Cultura i participen activament en els actes que s’hi programen, especialment amb la trobada anual Sabadell Festa i Tradició.
Felicitats a tots els premiats i, per la relació amb els nostres programes, molt especialment als Castellers i a les Colles Vella i Nova a la vegada que aprofitem per encoratjar-los a seguir en aquesta línia de treball i difusió de la nostra cultura, de la nostra tradició i dels nostres valors.
Lluís Subirana. Director.