Esperit de Festa 13-05-06

Bon dia.
El passat cap de setmana, l’Esbart Sabadell Dansaire va organitzar la desena edició del Dia Internacional de la Dansa a Sabadell. Una trentena de grups van presentar les seves coreografies que abastaven tots els estils, tradicional, clàssica, contemporània, i procedents de diferents cultures, des del jazz al country, del tango al flamenc, de la jota a la sardana, etc. El diumenge al matí, a la Plaça del Dr. Robert i sota un sol de justícia, un nombrós públic va seguir amb interès les diverses actuacions perfectament sincronitzades per l’equip de l’Esbart Sabadell Dansaire que, una vegada més, ha demostrat la seva eficàcia i capacitat d’organització.
Però jo voldria destacar, en especial, l’extraordinari espectacle que la Companyia de Dansa Carles Ibáñez ens va oferir el dissabte a la nit a l’Estruch, lamentablement davant de poc públic però completament lliurat a la bellesa, visual i auditiva, d’unes coreografies i unes músiques excepcionals. Un espectacle de dansa, a partir del llenguatge clàssic, amb músiques d’arrel tradicional amb un protagonisme especial de la tenora. Per això, l’espectacle porta el nom de El so de la tenora i el ballet. Durant una hora, que va passar com un sospir, des de l’inicial solo de tenora interpretant el Plany de Martínez Comín, fins l’esclatant Tramuntanada final de la Companyia Elèctrica Dharma, tot un seguit de coreografies s’ajustaven mimèticament a la música del Montmagastre de Manuel Oltra, a la Händeliana de Guinovart, al Puigsoliu de Joaquim Serra, als Perfils de Joan Elias o al Poema de l’amor que neix de Martínez Comín, per posar uns exemples significatius.
Aquest espectacle, que ja s’havia representat amb gran èxit al Palau de la Música el passat mes de febrer dins el cicle Cobla, Cor i Dansa al Palau, mereixeria ser àmpliament divulgat per la Televisió de Catalunya. Ara que els diaris parlen de que el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, vol potenciar el sector de la dansa, espero que es refereixi tant a la contemporània com a la d’arrel tradicional, té una bona ocasió per propiciar la difusió d’actes com aquest. La nova generació d’escolars que en el marc de diversos programes educatius, públics o privats, estan coneixent i practicant la dansa tradicional i contemporània, bé que s’ho mereixen i els pot servir d’estímol.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director