dilluns, 13 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 17-06-06

Bon dia.
Avui els voldria parlar d’un referèndum. No pateixin, no m’estic referint al de demà sobre l’Estatut de Catalunya, que tots vostès n’han sentit a parlar abastament i ja saben prou bé el què han de fer. Jo els vull parlar del resultat d’un altre referèndum que no té res a veure amb el de demà. Resulta que, potser per haver-ne sentit a parlar tant, he tingut un somni o, segons com es miri, un malson. He somniat que s’havia convocat a tots els sardanistes a un referèndum sobre determinats aspectes relacionats amb l’activitat sardanista i que s’havia de votar sí o no a unes quantes preguntes que m’han quedat gravades amb precisió i que tot seguit els detallo, amb el resultat obtingut per a cada una d’elles:
1.¿Creieu convenient la reducció de tirades? Un 70% deia que no i un 30% que sí.
2.¿S’ha de suprimir l’introit en les sardanes de concert? Un 80% no i un 20% sí.
3.¿Creieu necessària la presència del director en les sardanes de concert? Un 50% que no i un 50% que sí.
4.¿Pagaríeu entrada per anar a ballar sardanes? Un 60% deia que no i un 40% que sí.
5.¿Els vostres fills ballen sardanes? Un 90 % deia no i un 10% sí.
6.¿Suprimiríeu la sessió del matí dels aplecs? Un 60% no i un 40% sí.
7.¿Considereu atractius els concursos de colles? Un 55 % no i un 45 % sí.
8.¿Us agrada que les cobles facin gresca mentre toquen? Un 90% no i un 10% sí.
9.¿Sou socis d’alguna entitat, compreu revistes, llibres i discos de sardanes? Un 80% deia que no i un 20% que sí.
10.¿Creieu que la sardana té futur? Un 70% deia que sí i un 30% que no.
Com han pogut escoltar, en aquestes 10 preguntes incloses al referèndum del meu somni, a les respostes hi predomina el no sobre el sí cosa que, atesa la intenció de les preguntes, el resultat bé a dir-nos que, de moment, seguirem, sardanísticament parlant, més o menys igual que ara. I si vostès creuen que tot això que els acabo d’explicar és massa real per tractar-se d’un somni, doncs, què volen que els hi digui, jo moltes vegades tinc somnis que no es faran mai realitat.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director