Bon dia.
El darrer cap de setmana de Novembre es va donar per acabada la temporada castellera que, iniciada el mes d’abril, per Sant Jordi, ha comptat amb la celebració d’un total de 32 jornades castelleres celebrades a diversos indrets del país, alguns d’ells, emblemàtics i amb gran tradició i que han tingut una àmplia cobertura informativa, tant a la premsa escrita, com a la ràdio i a la televisió.
Una temporada que passarà a la història per la tràgica mort de la nena Mariona Galindo, dels Capgrossos de Mataró, un fet que ha accelerat la controvertida implantació del casc casteller i que representa un abans i un després en la bicentenària història dels castells. Aquest fet luctuós, tot i la seva lògica transcendència, no pot eclipsar els èxits aconseguits per les principals colles, que han fet veritables demostracions de força, valor i seny. Els castells de gamma alta de les tres primeres colles classificades al rànquing casteller, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa i la Vella dels Xiquets de Valls, han estat espectaculars i seguits amb molta expectació per un públic fidel i nombrós. Però també algunes colles, considerades de segona línia, han millorat els seus registres amb construccions cada vegada més altes i amb més seguretat i periodicitat.
Pel que fa als nostres, als Castellers de Sabadell, dir que s’han classificat en 16è lloc, pujant 4 llocs al rànquing en relació a la temporada passada, consolidant-se en la gamma dels castells de 7, prou meritòria. Ara fa un any els encoratjàvem a enfilar-se fins els castells de vuit. Ho han intentat, i segur que ho seguiran intentant fins aconseguir-ho. Els reptes, però, són cada vegada més difícils, i això comporta molta dedicació i sacrifici. I, a vegades, desenganys. Però això no hauria de comportar desànim sinó, com en totes les coses de la vida, més estímul i afany de superació. Felicitem, doncs, totes les colles castelleres, independent del lloc que ocupin al rànquing, i les animem a que, després d’un merescut descans, preparin la nova temporada per assolir els millors reptes, conscients que, el més gran dels seus èxits, serà la seva continuïtat i la seva identificació amb una cultura popular i tradicional que no es mesura per l’alçada de les seves construccions, sinó per l’àmplia base social que la sustenta. És a dir, perquè, en terminologia castellera, tots seguim fent una gran pinya.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada